UN NOU GOVERN PER MALGRAT

Diuen que després de la tempesta sempre arriba la calma, però en aquest cas no parlem de pluja. 

Per primera vegada a la història democràtica del nostre poble s'ha produït una moció de censura i un autèntic canvi al capdavant de l' Ajuntament de Malgrat. Un fet que, contra el criteri d'alguns, tot i ser extraordinari, no reflexa més que la normalitat democràtica que ha de regir un poble. Un canvi que ambiciona ser molt més que un relleu, i que té per objectiu demostrar que és possible una nova governança local.

La Moció que el grup municipal del PDECAT ha signat i recolzat és conseqüència del fracàs de l'anterior alcalde que ha estat incapaç de veure que no disposava d'una majoria, i no ha sapigut teixir les complicitats suficients per formar un govern estable, o assegurar-se com a mínim acords puntuals.

Des que van esclatar els primers rumors, i malgrat la legalitat de la moció i la legitimitat dels que l'hem signat, hem pogut llegir i escoltar un grapat de mitges veritats i versions interessades, sobretot per part del PSC de Malgrat i els seus partidaris, que val a dir, s'han revelat en molts casos com autèntics exaltats. Vagin aquestes línies per recordar a tots ells que la "moció de censura" és una peça fonamental del sistema democràtic. Estem en una democràcia representativa, on tenim un sistema d'elecció indirecte de l'alcalde/ssa, i on no regeix el principi de força majoritària. L'alcalde/ssa és escollit pels regidors/es que ha escollit prèviament el poble a unes eleccions municipals.

I, per què una moció de censura? Moltes raons podríem apuntar, però fonamentalment, perquè en aquests 18 mesos de mandat de Joan Mercader no hem vist més que indecisió, inoperància i paràlisi de projectes importants per Malgrat. Perquè dia rere dia hem constatat una manca de cultura democràtica insòlita en uns polítics tant joves educats en la democràcia. Perquè tot i oferir-nos a col·laborar per facilitar l'acció de govern han estat moltes les ocasions que s'ha menystingut el paper dels grups de l'oposició. Perquè no es té cap idea ni projecte global que planifiqui estratègies per determinar quin model de poble per Malgrat es vol. Només hem vist falta de determinació i improvisació. Ara a correcuita s'han fet grans anuncis de projectes que només són fum i que mai han explicat. On eren aquests projectes? on eren les respostes quan Ple darrera Ple hem formulat preguntes sense obtenir cap resposta?.

Certament, després de diferents episodis que s'han produït als darrers plens municipals el pacte s’ha precipitat. Però el que ha passat estava escrit des de feia temps que acabaria passant. Era obvi que en aquests darrers mesos s'ha esquerdat la confiança dipositada en Joan Mercader tant per part del soci de govern, que s'ha sentit arraconat, com de la resta de grups. Això ens portava directament a tenir “un govern dèbil i sense futur”. Per nosaltres l'acord assolit que comença a caminar era la única sortida. 

Aquest pacte permet deixar enrere partidismes rancis i egos polítics, i és una forma de crear una nova coalició que aposta per un nou model de governança, més democràtica, consensuada i transparent. Som conscients que la pluralitat mai és fàcil de gestionar i que per alguns és una debilitat, però per nosaltres precisament és en aquesta pluralitat on rau l'autèntica fortalesa del pacte. 

A la vegada, l'acord suposa superar rivalitats i antagonismes. En aquest sentit, puc assegurar que em sento personalment orgullosa de ser partícep d'aquesta nova etapa de confiança mútua entre tots. Sincerament, no entenc la sorpresa d'alguns davant una capacitat d'entesa tan àmplia. Des del punt de vista ideològic no és incoherent, perquè resulta evident que JxM estarà sempre més a prop de PDECAT que del PSC. Tenim punts que ens uneixen i, el més important, les dues formacions hem estat capaços de posar el comptador a zero per al bé de Malgrat. Hem entès que vivíem un moment excepcional i que calia prendre decisions. Ningú podrà dir mai que no vam saber estar a l'alçada de les circumstàncies. Per uns potser és un factor sorprenent, però no ho és per aquells que tenim el convenciment de que la política és diàleg, negociació i pactes, i que aquests són ingredients imprescindibles per la gestió del bé comú.   

Anirem desgranant els objectius i compromisos de l'acord que hem fet públic. Faig meves, nostres, les paraules de Gandhi "Tu, jo, nosaltres, vosaltres, tots junts podem ser el canvi que desitgem per veure un món millor". 

Que així sigui!.