POLÍTICA D'HABITATGE A MALGRAT. DEL DISCURS A LA REALITAT

Un dels problemes més evidents dels ciutadans arreu del territori és l'accés a l'habitatge digne i assequible i aquesta és, per tant, una prioritat fonamental en l'actuació pública municipal del nou govern. També va ser la raó principal per la que al redactar el pacte de govern el PDECat va demanar expressament assumir la responsabilitat de les competències de Serveis Socials i la regidoria d'habitatge de l'Ajuntament de Malgrat de Mar. 

Si parlem de política local d'habitatge a Malgrat és obvi que la prioritat i la urgència és actuar. Tenim necessitat d'afrontar amb energia i eficàcia aquesta problemàtica, però també cal fer-ho amb visió local, des del coneixement del nostre municipi i les necessitats reals dels malgratencs, i amb participació de tothom. És a dir, intentant superar la vella política d'esperar les intervencions aïllades d'altres agents mancades gairebé sempre de continuïtat i coherència (un bon exemple seria l'ARE). Som nosaltres qui hem de decidir que es vol fer i com fer-ho. Ras i curt. 

Canviem el discurs assumint que el municipi té competències en matèria d'urbanisme i habitatge. "Ordenació, gestió i execució urbanístiques", "promoció i gestió d'habitatges". I és lògic, perquè sempre és en el propi municipi on es concreta la demanda d'habitatge dels ciutadans, i on es detecten les dificultats de la gent per accedir-hi. És al poble on notem la presència d'habitatges buits, patim les conseqüències de les ocupacions, topem amb les problemàtiques dels habitatges degradats, i on intentem resoldre com podem l'infrahabitatge, la sobreocupació i les necessitats dels col·lectius en risc d'exclusió social residencial. 

Som conscients que a la pràctica definir polítiques locals d'habitatge actives i resolutives no és una tasca senzilla, però també tenim clar que la provisió d'habitatge públic i els programes socials d'habitatge són claus per blindar una política autènticament solidària i progressista. Això vol dir disposar d'un mínim parc d'habitatge destinat a polítiques socials, és a dir, disposar d'un estoc social d'habitatge per donar compliment al mandat de solidaritat urbana, i aquesta és, precisament, la gran assignatura pendent al nostre municipi i el gran fracàs d'aquells que diuen que ens han governat des de polítiques de progrés en els darrers 25 anys. 

Avui intentem fer front des dels serveis socials i la Oficina d'Habitatge als problemes que ens ha generat una evident manca de visió de futur, però ho fem sense disposar de les eines adequades. Tot i així, no ens podem distreure en criticar el que altres no han fet. Simplement es tracta de constatar que entre la realitat i el discurs de l'acció política hi ha un gran treball a fer, i que la visió ideològica és clau.  O creus en l'habitatge com un dret que cal posar a l'abast de tothom, i sobretot dels menys afavorits, o et dediques a cobrir l'expedient i prou.

Com hem dit a l'inici, per nosalltres és prioritat fonamental l'acció en política d'habitatge. Tot just sis mesos després de constituir-se el nou govern de Malgrat portem a Ple dos decisions contundents en matèria d'habitatge: 

a)Punt i final, després de successives pròrrogues sense cap resultat, al contracte de concessió administrativa d'obra pública adjudicat l'any 2008 per construir uns pisos destinats a lloguer social al carrer Roger de Flor-Isaac Albéniz que mai s'han fet realitat; i, 

b)Taula d'Habitatge de Malgrat de Mar, oberta i participativa. 

Sis mesos. Fets. Acció i decisió. Responsabilitat. Full de ruta. Seguim!.