CANVI EN L'ARRIBADA DELS REIS DE L'ORIENT

Cada 5 de gener, els Reis Mags de l'Orient -res a veure amb la família real espanyola, per Déu!, i la única monarquia que venero- troben un forat a la seva atapeïda agenda per venir a Malgrat i participar en la tradicional Cavalcada de Reis. Aquesta és, sens dubte, una de les cites més vistoses i esperades de l'any pels nens i nenes que esperen impacients, a peu de carrer, el pas de les carrosses i la pluja de caramels.

Durant molts anys, la benvinguda dels Reis Mags es feia a la Casa Consistorial i el recorregut finalitzava a Can Campassol on, quan el meu fill Xavier era petit, acostumava a fer una llarga cua amb el nen agafat de la mà per veure els Reis de ben a prop i recollir la tradicional figureta de xocolata. De sobte, per una estranya raó que ningú ha desvetllat mai del tot, des de la casa consistorial es va decidir canviar l'emplaçament de l'arribada dels Reis Mags i traslladar-lo a l'aparcament de la Plaça Catalunya. Aviat va quedar clar que aquest punt no era el més adequat per un ritual tan important i solemne per l'imaginari infantil. El lloc era d'una fredor considerable i, a més, suposava deixar al comerç de Malgrat sense la zona més cèntrica d'aparcament. Tot un èxit.  Com acostuma a passar al nostre poble tot argument o tota queixa va ser inútil, però per amagar l'evidència de l'absurditat de l'espai es van muntar pessebres i es van inventar un  "arbre dels desitjos", una d'aquestes activitats nadalenques que s'han posat de moda i que com tothom sap és un arbre normal i corrent al que se li pengen paperets amb desitjos escrits. Suposo que és una d'aquestes modes "multiculturals" que volen conscienciar, però que tal i com es fa a Malgrat no té cap sentit. És bonic, però seria més pràctic recollir aquests desitjos i com a mínim fer-los arribar a l'alcaldessa del municipi, perquè sàpiga de primera mà el que demanen els nens i nenes de Malgrat. Que acabin al contenidor del paper davant la canalla com l'any passat no té ni cap ni peus, no us sembla?.

Doncs bé, com us deia, en els darrers anys han estat moltes les veus crítiques amb l'emplaçament de l'aparcament de vehicles. Un lloc lleig, fred i gris. Ara m'assabento pel MC -beneït sigui- que enguany el nostre Ajuntament ha canviat de nou l'emplaçament, i que l'arribada es trasllada a la Plaça de l' Església. D'entrada celebro el canvi, però encara seria millor si no m'hagués d'assabentar d'aquestes coses pel MC. Com a membre del consistori m'agradaria una mica més de formalitat, amabilitat i respecte amb aquestes coses. Què hi farem!. Ara només cal que als Reis els rebi una dotació de la Policia Local i els lliuri un plànol màgic per saber arribar al centre del poble sense donar voltes absurdes. El dia 5 veurem si són tan màgics com diuen!. 

BON NADAL!

És Nadal!. No importa el fred que faci a fora, ni els problemes, ni els temors, ni les angoixes. De cop tot s'atura i retorna l'antiga escalfor que omple cada racó de la casa d'olors i veus familiars. L'escalfor que ens transporta per uns instants als records i  les il·lusions dels infants. 


De sobte, és temps de recordar als que viuen lluny, o aquells que no veiem al llarg de l'any. Ens felicitem, ens abracem i ens fem més petons. Fins i tot, a vegades m'agradaria guardar una mica de l'esperit nadalenc en un pot per deixar-lo anar una estona qualsevol dia de l'any, perquè el Nadal és una tassa plena de bons desitjos sincers que massa sovint s'esvaeixen tot just encetem l'any. 


De fet, el Nadal no és un carrer de llums o les presses per comprar els regals, ni els àpats, ni el sopar amb els companys de la feina. Tot això està bé, però no és Nadal. El Nadal és un sentiment que neix de dins. És una pau estranya. És una necessitat de mirar al nostre voltant, de pensar en aquells que han tocat fons. Necessitat de compartir allò que tenim. Necessitat d'agrair les coses que ens han estat donades i, sobretot, agrair l'amor, perquè aquest és l'autèntic regal. 

BON NADAL!

TANCA ELS ULLS I BUFA LES ESPELMES

Sí, i si pots tanca els ulls, demana un desig i bufa les espelmes. Demana la lluna si pots....

"....sobretot demaneu la lluna, amics meus, des d'aquest recinte Ideal i no tingueu cap dubte. La Lluna anirà venint. Al principi la gent se riurà de vosaltres; la gent dels cercats tabernacles, la gent d'ulls térbols i de mirada espessa, la gent de la malura o la feblesa, la gent de lo possible se riuran de vosaltres.

Però quina diferència! Quin riure! Un riure trist, un riure impotent......I mentrestant la lluna començarà a acostar-se."

Joan Maragall
Sentiment de pàtria

L'ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA NAIXERÀ EL PROPER 14 DE DESEMBRE

L'Associació de Municipis per la Independència, iniciativa liderada per l'alcalde de Vic, Josep maria Vila d'Abadal (UDC) celebrarà l'assemblea constitutiva el proper 14 de desembre a la capital d'Osona. Fins ara, 116 poblacions s'han adherit a aquesta iniciativa que busca aglutinar el màxim de municipis catalans en pro de la independència i posar les bases d'una futura consulta oficial sobiranista des dels ajuntaments.

El 14 de desembre està previst que es proposi la direcció de l'entitat així com els estatuts que la regiran, el contingut del qual serà ratificat en una segona assemblea que tindrà lloc dos o tres mesos més tard. A més, es preveu la possibilitat de portar la proposta a l'Ajuntament de Barcelona i també a la Generalitat.

En molt poc temps, l’Associació de Municipis per la Independència ha aconseguit l’adhesió de nombrosos ajuntaments del país, la gran majoria governats per ERC o per CiU, però precisament una de les darreres adhesions ha estat la de Malgrat de Mar, localitat governada per PSC-PP. En aquest cas la proposta es va aprovar per Ple el passat 10 de novembre amb el suport dels regidors de CIU, ERC, ICV-EUA i 3 dels 6 regidors del PSC. 

Un punt interessant va ser el discurs de l'alcaldessa (PSC) absolutament contradictories. D'una banda, va acceptar nomenar un representant municipal a l'Assocaciació mentre per l'altra banda, assegurava que el plenari municipal pot aprovar el que vulgui, perquè no ho pensa complir. Que la llei i les decisions democràtiques ella les fa a las eva mida ja ho sabem i no és cap sorpresa, però que pugui aturar les decisions de qui el plenari ha nomenat com a representant a la nova entitat està per veure.

Caldrà estar atent als moviments de l'Associació. Per ara, Malgrat forma part de la iniciativa i això és el que compte. Per una vegada, no ens quedem al marge.

FRAGMENTS DE FESTA MAJOR

FER QUADRAR ELS NÚMEROS

No és fàcil fer política local, i menys en els moments actuals. Per exemple, aquest mateix mes alguns amics m’han fet arribar el seu malestar pels acomiadaments de personal a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Darrerament em trobo en situacions com aquesta bastant sovint, perquè evidentment toca gestionar en moments complicats i les decisions que es prenen més aviat són incòmodes. En realitat no estem gens acostumats a aquestes situacions, però no entenc que saltin les alarmes pels acomiadaments que es produeixen en l’àmbit de l’administració i les seves empreses, i pel contrari  no parlem massa dels autònoms o els treballadors de l’empresa privada que treballen en condicions molt pitjors que fa uns anys.  

Precisament, el cas de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament em sembla bastant raonable. Els actuals responsables expliquen que quan el març de 2008 va esclatar de ple la crisi econòmica, el conseller d’Economia Antoni Castells va publicar un decret pel qual no es podien fer més contractacions a l’administració pública. Sembla que tot i el decret, des del 2008 fins al desembre de 2010, l'Agencia va contractar 47 treballadors més. i tot apunta a que realment es va sobrecarregar l’estructura. Per tant, penso que és lògic que en l’actual situació es posi per davant i es prioritzi destinar els recursos a la cooperació i no pas a mantenir l’estructura.

En aquest sentit, els actuals gestors fan una referència comparativa amb la cooperació basca que a l’any 2010 va executar un el pressupost 51 milions d’euros amb 7 treballadors, mentre que l'Agència Catalana va gestionar 37 milions d'euros amb 105 treballadors. És a dir, que en aquest cas més plantilla no equival necessariament a més eficàcia.

Lamento el disgust dels meus amics, però penso que el més important és gestionar els projectes amb professionalitat i destinar els recursos a la cooperació abans que mantenir estructures sobrecarregades. 

EL JOC DE LES COMPARACIONS

Hi ha comparacions gratuïtes, simplistes i odioses. Comparar vol dir mirar que fan a fora. Mirar que fa el veí.  És clar que mirar que fan els altres pot servir de referència, però la comparació ha de ser objectiva. No s'hi val a fer trampa. Una comparació és posar en relació dues realitats semblants, però cal anar amb cura. Per això, llegint el post que va publicar fa uns dies les joventuts del PSC malgratenc em van venir dos pensaments al cap:

-El primer va ser que han d'actualitzar més sovint el bloc. 

-El segon, que per criticar l’oposició i parlar "d’oposició constructiva” el primer que has de fer és un escrit constructiu. Personalment, el seu escrit no em sembla pas un exemple d’actitud constructiva. No argumenten res, i la comparació és massa simplista, però anem a pams.

Diuen que a Calella l'oposició té una actitud constructiva al permetre l'aprovació de la modificació d'ordenances, però evidentment el cas no és comparable. Què Malgrat és diferent?. Segurament, perquè a Calella el que han fet és apujar l'IBI segons l'IPC, el que representa un 3,1%. L'increment suposarà per les families un augment de 10 euros anuals de mitjana, i reportarà a les arques municipals 165.000 euros més. S'ha augmentat també l'Impost de vehicles segons l'IPC i no s'han tocat la resta d'impostos. Política de moderació fiscal per no castigar més al ciutadà.

Precisament, aquest no és el cas de Malgrat. Les ordenances fiscals aprovades pel PSc i el PP a Malgrat no són exemple de moderació fiscal. Incrementen l'IBI més d'un 6,5% (en cap cas parlem de l'IPC), i aquest increment suposarà per les families un augment de 25 euros anuals de mitjana segons el regidor d'hisenda (el que vol dir que pujarà una mica més), i una recaptació per les arques municipals de 350.000 euros (curiosament el cost de cobrir la riera al tram de Can Feliciano). La resta d'impostos s'incrementen molt per sobre de l'IPC (un 4%), i a la mateixa vegada augmenta el preu de l'aigua. Tot plegat, podem afirmar que el cas no presenta cap coincidència i que la comparació ja d'entrada sembla gratuïta i absurda, però la cosa no acaba aquí i posats a fer comparacions podem fer més comparacions.

Així, per exemple a l'inici del mandat es va constituir a Malgrat el nou Consell d'Administració de l'empresa Malgrat Turisme. CIU va demanar estar present al Consell d'Administració donat que la proposta del govern no era representativa de la nova composició del consistori. La resposta va ser la negativa habitual. Una situació ben allunyada de la de Calella on precisament el cap de l'oposició ha estat escollit President de l'empresa municipal GESTVIA.

Definitivament, Malgrat és diferent. De tots nosaltres dependrà canviar la dinàmica, i per fer-ho no és suficient criticar i acusar sempre a l'oposició.  Deixem de mirar-nos el melic, de fer-nos retrets o buscar culpables i posem-nos, cadascú en l’àmbit que li pertoca, a teixir de nou complicitats per impulsar els projectes que el poble necessita. Potser així, la gent deixarà d'expressar als comicis el cansament que ara mostra i retornarà la confiança en la política. Pensem-hi.

QUÈ FARAN ELS DIPUTATS DEL PPC A MADRID? EL MATEIX QUE ELS 25 DEL PSC

L’ eslogan del PP crida a sumar-te al canvi. “Suma’t al canvi”, diuen. I una pensa, quin canvi?. De Guatemala a “Guatepeor”. Si fas l’exercici de reflexionar sobre l’ utilitat que tenen realment per Catalunya els diputats que obtingui el PP el proper diumenge no veus la diferència amb l’ utilitat dels 25 diputats que ha tingut el PSC a Madrid que fins i tot han actuat sota disciplina del PSOE a l’hora de votar a favor de Catalunya com, per exemple, per demanar els 1.400 milions d’euros del Fons de competitivitat. Una vergonya. I els diputats que obtingui el PP a Catalunya, no faran el mateix?. ÉS clar que sí. El dia 21 de novembre es posaran immediatament sota la disciplina del PP i no mouran un dit per Catalunya.  

D’entrada, no hi ha dubte que el PP es presenta a aquestes eleccions amb una clara voluntat recentralitzadora que té com a objectiu tornar a concentrar tot el poder en el Govern de l’Estat i reduir les quotes d’autogovern de les autonomies, especialment en el cas de Catalunya. Un clar exemple d’aquesta voluntat va ser la reforma exprés de la Constitució que de forma unilateral van dur a terme PP i PSOE sense tenir en compte la resta de forces polítiques. De fet,  la visió de país que té el PP és el d’un Estat central omnipotent que no trobi impediments en les competències autonòmiques a l’hora d’aplicar les seves polítiques. Aquesta visió xoca frontalment a les aspiracions de Catalunya de seguir creixent, sense fixar-nos cap límit, en les nostres quotes d’autogovern i capacitat de decisió. El PP tampoc vol el Pacte Fiscal. Rajoy ha dit que no sap ni que és això, i com no li expliquem els catalans amb el nostre vot ho portem clar. Desprès estan els que pensen que el PP ens pot treure de la crisi. Com?. Si no ha mogut ni un dit fins ara, ni hem vist cap gest constructiu. D’altra banda, ja sabem quin és el seu model econòmic, no?.

La veritat és que el PSC no té projecte per Catalunya, només cal veure la seva campanya que es limita a criticar l’actuació del govern de la Generalitat i parlar de “retallades” des del cinisme més absolut. Sí, d’allò que des de Madrid en diuen “ajustes de la economia”, a Catalunya els mateixos en diuen retallades. Si no fos tant dramàtic fins i tot tindria gràcia. Però si el que ens espera a la cantonada és una majoria absoluta del PP l’ escenari no pot ser més dolent per les nostres aspiracions.

En definitiva, que si no pensem en clau catalana el proper 20N només servirà per empitjorar les coses. Ens podrem manifestar, podrem lamentar-nos 4 anys més, podrem acampar a la Plaça Catalunya o podrem estripar-nos les vestidures, però la responsabilitat del que passi serà nostre.

.

PP e

FEM PINYA!

A Catalunya tenim una tradició de gran bellesa que són els “castells”. Bellesa plàstica i bellesa en el seu simbolisme de construir torres humanes. A dalt els més joves i menuts, a baix la gent gran. No importa l'experiència, ni l'edat, ni l'orígen, ni la condició per fer pinya., i sempre m’ha impresionat aquesta simbologia amb la societat de la tradició castellera, i m’encanta observar els moviments d’una colla a la plaça per bastir un castell. A més,  des que els fan per la televisió fins i tot he pogut adquirir un vocabulari casteller i sé que és l’agulla, l’aixecador, l’enxaneta, carregar, descarregar, folre, manilles i, sobretot, la pinya.

La pinya és la base del castell, tot el cos de castellers i persones que s'agrupen al voltant del tronc del castell per donar-li suport. Qualsevol persona del carrer pot situar-se a la pinya dels castells, ja que com més gran sigui i més gent hi participi, més compacte serà el castell, més segur i amb més coixí en cas de caiguda. La imatge d’una plaça plena de gent fent pinya és d’una bellesa i plasticitat singular, però a més és d’una simbologia estranya i inquietant. Una icona. Una imatge  molt potent de força, superació, sacrifici, esforç i identitat.

Ahir Duran demanava “fer pinya al voltant la força política de casa, la força política nacionalista, la única que tenim, i tindrà sempre, les mans lliures, per defensar el progrés econòmic, social i nacional del país que ens estimem, de la nació catalana”. Penso que ho va clavar. Fins i tot podria servir com eslogan de campanya. Fer pinya. Amb les enquestes a la mà toca fer pinya. La majoria del PP el proper 20 de novembre sembla inevitable  i  els catalans no ens podem permetre una posició debilitada a Madrid.  Jo sempre penso que els partits catalans haurien d’anar plegats a les eleccions generals, però avui per avui no sembla possible, i no hi ha dubte que el vot més útil i pràctic és el vot a CIU. És una manera de reforçar el govern català davant el govern que surti del 20N. Ens agradi més o menys toca fer pinya si volem mantenir l’horitzó.     

C DE CALLATS, C DE CHACÓN, C DE CAMPOY I C DE CARBASSERA

Ahir va afirmar Duran Lleida que la C de PSC és de “callats”, i no li falta raó. Tot hi així, després de seguir atentament el debat de dijous a TV3 entre els candidats a les eleccions generals a Catalunya, i suportar durant el decurs del mateix l’estudiada seriositat i el gest teatral de la Sra. Chacón cada cop que amb els llavis apretadets pronuncia la paraula “retallada”, vaig recordar de cop un dels episodis més ridículs viscuts al passat mandat municipal a Malgrat.


Resulta que un bon dia, la inefable, experta en qualsevol tema i actual alcaldessa va tenir la gran idea d’anar a Madrid, -a parlar amb la Chacón, va dir-, per fer una gran oferta de paquet turístic als treballadors del Ministeri de Defensa. L’oferta (que podeu trobar encara per internet) finalitzava amb una extraordinària sessió de “baile espanyol”, com no podia ser d’altra manera tractant-se de un municipi català com el nostre amb un Esbart dansaire. El projecte era promocionar Malgrat com a destinació turística i omplir els hotels, però tot plegat, va ser un estrepitós fracàs que li va costar al consistori uns 7000 euros com a mínim, és a dir, que la idea va acabar amb una C de carbassa, C de capsigrany, C de carallada o C de calés gastats per no res.


Certament, la C és l’element comú dels personatges i la seva farsa. Dic això de farsa, perquè després d'escoltar el debat del ple de l'Ajuntament de Malgrat del passat dijous al voltant d'una bandera catalana i l'adhessió a l'Associació de Municipis per la Independència no hi ha per menys. Què coi pinta la C a les sigles del PS?, perquè el que us explico del viatge misteriós en tren a Madrid tampoc passaria d’anècdota si no es donés el cas que hi ha conincidència de protagonistes i que darrerament algunes volen donar lliçons d’austeritat i bona gestió.         

DES DE LA CÀMERA DEL PLE

Intento continuar amb les meves cróniques del Ple. Més que res, perquè és la única utilitat que a dia d'avui he trobat per aquesta càmera inútil que un bon dia  vam pagar els malgratencs/ques amb els nostres impostos.

Doncs bé, darrer Ple i darrera sortida de to de la Sra. Campoy. Sembla que algunes persones són incapaces genèticament de mantenir una mínima forma o un mínim respecte per les normes democràtiques. Però anem a pams.

Entre els assumptes inclosos a l’ordre del dia es portava a aprovació les bases reguladores de les subvencions pel 2012 sense cap canvi significatiu, i tres mocions. La primera era una Moció del GM d’ERC per tal que l’Administració local insti a la població a penjar la Bandera catalana en les ocasions assenyalades. El text parla de diades com Sant Jordi, l’11 de setembre i les Festes Majors i, aparentment no hauria de comportar massa polèmica. És bonic engalanar finestres i balcons i fa poble. La Sra. Campoy i la Sra Vega -sempre d'acord en aquets temes- consideren que no cal, perquè ningú ens prohibeix posar la senyera, però a mi em sembla que no hi ha cap perill en convidar als teus conciutadans a celebrar les festes i tradicions. Des de CIU vam donar suport a una moció que sembla prou raonable, només vam afegir que ens agradaria que des del govern es treballi per assolir un símbol local, una bandera pròpia que ara no tenim, un escut com Déu mana i un símbol vinculat amb la nostra Festa Major. El PSC-PSOE i el PP van votar contra la Moció, (una mostra més del que tenen en comú), i la proposta es va aprovar finalment amb els vots de CIU, ERC i ICV-EUA. Per què?, Doncs, perquè ahir es va visualitzar que el govern es troba en minoria, una realitat que està bé que recordin, perquè de tots els bons propósits inicials ja els han oblidat. Ni diàleg, ni col·laboració, ni res de res.  

La segona Moció d’ERC proposa l’adhesió i participació de Malgrat de Mar en l’Associació de Municipis per la Independència. La proposta es va aprovar també amb el suport de CIU, ERC i ICV-EUA. La notícia, doncs, és que Malgrat s’ha adherit a l’Associació de Municipis per la Independència amb un govern del PSC-PSOE i PP. Ui quan s'enteri en Rajoy!. Aquí és on es va produir la sortida de to definitiva de la nostra alcaldessa. Diu “que no pensa complir els acords”. Bé, de fet, guardar acords de Ple al calaix dels oblits és una pràctica habitual dels governs Campoy, i sinó que li preguntin als veïns de Can Palomeres, però la seva expressió va ser una mostra de conducta antidemocràtica inacceptable. O les regles del joc només són per uns?. A partir d’aquí, la conducta frívola de la nostra màxima autoritat em va deixar perplexa. No es talla, vota que sí a la proposta i, tot seguit designa a la portaveu d’ERC com a representant entre rialles i afirmacions de que ella no pensa anar-hi. De fet, a ella tot el que no sigui imposar la seva veu li bufa. Frivolitat i arbitrarietat, perquè designar a ERC sense demanar el consens de la resta de grups va ser una estratègia més per obrir esquerdes entre els grups de l’oposició. Ara bé, ja ens pentinem sols fa temps i no vam caure al seu parany.

Per últim, es va portar a Ple la Moció de CIU que reclama impulsar la millora i adequació del Pavelló Municipal d’Esports i la sala annexa. La Moció es planteja per la necessitat urgent de renovar i modernitzar la dotació esportiva que tenim i, en concret, el pavelló vell. Recordem que el Ple del gener de 2009 va aprovar el MIEM (Mapa d’Instal·lacions esportives del Municipi) com a eina de suport a les decisions polítiques i tècniques  que es prenguin en matèria esportiva, i en especial en matèria de construcció i millora dels equipaments esportius de Malgrat. El MIEM fa una anàlisi de la situació d’una manera realista i afirma que el pavelló vell és un equipament obsolet que no s’ adiu amb el procés de creixement i modernització de la població. Els episodis reiterats de pluja i les goteres persistents a la coberta, unides a les queixes dels usuaris ens han portat a presentar una moció que es va aprovar amb el suport d’ERC i ICV-EUA.

El PSC-PSOE i el PP van recórrer com sempre a la clàssica estratègia de dir que NO, perquè “ja hi estan treballant”. Un treball curiós sota secret de sumari i guardat amb pany i clau. Curiós, perquè fa quatre dies ens van presentar uns pressupostos on per cap costat es va veure una partida per arranjar el pavelló vell, ni se’n va parlar. A la comissió informativa la Sra. del PP no es va ni presentar (malesllengues diuen que estava a un acte de campanya). Tampoc ens ha ofert abans del Ple cap mena d'explicació i a darrera hora ens demasna retirar la moció.  Es veu que la Sra. Regidora d’Esports treballa per alguna organització secreta que no la deixa comunicar a la resta d'autoritats les gestions que fa. Curiós. Gestions, cal dir, fetes a correcuita. Per això són les mocions, perquè el govern es posi les piles.

A la part final es van fer preguntes sobre l'aparcament inundat i la necessitat de senyalització, pregunta que va permetre veure que el regidor d'urbanisme va ben peix i necessita espavilar-se. Es va parlar també de la dessaladora sense aportar cap informació, però aquest tema el deixo per un nou post. A disposar.  

"TRICK-OR-TREAT" O LES PRESSES SÓN MALES CONSELLERES

Certament, les presses són males conselleres, i quan es dona una notícia s’ha de treballar, contrastar, ampliar i enriquir la informació. Per això m’ha sorprès que un mitjà que sempre m'ha semblat professional com el Malgrat Confidencial ofereixi una “desinformació” sense ni tan sols haver  procurat obtenir una informació precisa. 

De fet, l'ambient de castanyada de les vigílies de Tots Sants no pot ser més adient per donar aquesta notícia. Ja sabeu allò del "Truco o trato"  ("Trick-or-treat"). Doncs apa, aquí teniu el susto. Així que els senyors de MC pengen una notícia absolutament errònia i es queden tan tranquils. 

Veureu. Les al·legacions de CIU al cobriment de la riera invocant raons de manca de seguretat i falta de justificació urbanística es van presentar a l’Ajuntament i no pas a un Jutjat, per tant, resultaria fins i tot escandalós que ara ho resolgués una jutgessa, perquè evidentment les ha de resoldre l’equip de govern i no han esgotat encara la via administrativa. 

La Sentència que esmenta la notícia del MC suposo que fa referència al recurs contenciós administratiu interposat l’any 2008 contra un acord de Ple. Aquí no us puc ajudar. Quan hagi pogut llegir la sentència i pugui fer una valoració del contingut us en faré cinc cèntims. No sigui que em passi el mateix que al MC i em fiqui de peus a la galleda.D'entrada si puc dir que en aquest recurs no s'invoquen raons de seguretat ni manca de justificació urbanística. Tampoc era un recurs contra el cobriment de la riera al tram de Can Feliciano, perquè si no recordo malament en aquell moment el conflicte era sobre el projecte de canalització de la riera al tram de Can Feliciano i, respecte aquest motiu del recurs la veritat és que digui el que digui la Sentència poca cosa podrem fer. 


En el fons els senyors del MC són gent confiada. Pensen que la justícia  d'aquests país és ràpida i efectiva. Benaventurats!. Si la jutgessa hagués resolt sobre les al·legacions que hem presentat el mes de setembre d'enguany contra el cobriment de la riera m'hauria caigut de la cadira. Tanta diligència i rapidesa en la justícia fins i tot m'hauria espantat.

POPULISME, DEMAGÒGIA I DESINFORMACIÓ A "TUTIPLEN"

Mes o menys ja m'ho esperava, però la realitat sempre supera la ficció. Després del post que vaig dedicar a la concentració socialista de protesta del divendres passat, avui puc afegir alguns comentaris a l'excel·lent actuació teatral de la Sra. Campoy a la tertúlia d'ONA MALGRAT. Transformista, aprofitada, oportunista. Sobren adjectius per qualificar la funció. Per comptes d'informar al ciutadà aquesta senyora es dedica a crear alarma social per pur interès electoralista. "I que no passi res, eh?", "que jo no ho voldria pas, eh?". Al·lucinant!.

El nostre país pateix una situació de crisi econòmica que obliga a fer contenció de la despesa, entre d'altres raons per reduir l’enorme dèficit que ens va deixar d’herència l’anterior govern Tripartit, que es un dels principals responsables de la situació actual. Dóna la sensació per la teatralitat que li ha posat l'alcaldessa de Malgrat que el PSC no hi era en aquella nefasta etapa tripartita. És com si no hagués existit, i la realitat, encara que sigui dura i la  Sra. Campoy no li agradi, demostra que l’anterior govern tripartit va dilapidar tot el pressupost de la Generalitat i va crear un dèficit de 7500 millions de €. Evidentment, el PSC hi era, i malgastava de la mateixa manera que ho feien els altres socis del govern tripartit. D'altra banda, als primers símptomes de crisi un tal Zapatero, del PSOE per més senyes, es va dedicar a dir que era una desaccelaració de l'economia i, més tard, el remei que es va treure de la xistera va ser en forma de Plans E descabellats que van consistir no pas en ajuts a les empreses que produeixen i poden crear llocs de treball. No. Van consistir ni més ni menys que en abocar la saca de diners en la construcció fomentant obres a dojo als municipis. Mentre, els alcaldes i alcaldesses aplaudíen. És clar. Obres en clau local sempre equival a inauguració, i inauguració és el mateix que vots al sac. 

A Malgrat estem molt contents de tenir un nou camp de fútbol, un arxiu i una torre restaurada en un temps record, però evidentment les mesures restrictives son, en bona mesura, conseqüència de la situació a la que ens van abocar ells amb les seves actuacions. Ara, en lloc de fer costat al govern per sortir el més aviat possible de l’atzucac, utilitzen una bona dosi de cinisme per criticar les mesures, sense assumir cap responsabilitat. La Sra. Alcaldessa sense anar més lluny està "indignada". M'agrada, perquè espero que aquesta nova condició li permeti llegir i entendre el manifest dels indignats que comença per demanar més participació dels ciutadans, una coseta que precisament no li agrada gens ni mica.

I quina solució dona la Sra. Campoy per eixugar aquest dèficit que ha creat el seu estimat Montilla i Cia. Doncs "apagar la tele i no fer més llibres que ningú es llegeix". Meravellós. Apa!. El que es coneix popularment com la xocolata del lloro. Vaja uns estalvis!. Ah, també reben els mossos d'esquadra i les casernes de policia. Tot plegat d'una frivolitat impressionant. Quan una creia haver-ho vist tot a Malgrat, va l'alcaldessa i es supera. Certament el govern de Catalunya està aplicant unes mesures que no son gens populars, i ja s’encarreguen els agitadors professionals de carregar contra el govern i muntar protestes o manifestacions gairebé a diari, tal i com van fer abans de les eleccions municipals. Hi ha ciutadans que evidentment estàn molestos i emprenyats. És ben legítim. Però també hi ha una gran majoria silenciosa en aquest país  que sap que no queda altra solució. Patirem, però crec que tenim un govern seriós que sap on va. Un govern que pren mesures poc populars. Que governa pensant en el país i el futur d'aquest país, i no  només en les eleccions i els resultats electorals.

POPULISME AL DESCOBERT

El populisme sempre és un recurs fàcil per qui no té  altres arguments, sobretot ara que ens trobem a les portes d'una campanya electoral. En aquest darrer any hem pogut veure com des que es va produir el canvi de govern a la Generalitat, cal dir que amb un ampli suport electoral, s’han hagut de prendre una sèrie de mesures de contenció del dèficit que no agraden a ningú. Sovint, a mi tampoc. La veritat és que cap polític retalla despeses sense motius ni adopta mesures que la ciutadania no aplaudeix, i aquest mantra que diu que CiU retalla pel gust de fer-ho, o que CiU vol carregar-se l’estat del benestar és demagògia barata, i qualsevol persona amb dos dits de front ho enten. Com vols que un govern de CIU es carregui l'estat del benestar quan ha estat un govern de CIU el que ha bastit l'actual estat del benestar que disfrutem. El que ha fet la Generalitat fins ara ha estat demanar plans de contenció de la despesa a tots els nivells de l’administració pública i a tots els serveis que en depenen, directament o via concertació. El que sabem és que s’ha de disminuir un 10% la despesa i resulta que el govern central del Sr. Zapatero -socialista ell- en demana un 20% de reducció.

Però el tancament de les urgències nocturnes del CAP de Malgrat, Tordera i Canet a partir del dia 17 d'octubre no és una retallada, sinó més aviat un canvi de model que es va posar en marxa l'any 2008. No resulta tant estrany que s'intenti reordenar un servei, sobretot, quan técnics qualificats han fet estudis seriosos sobre el model. Val a dir que el propi conseller l'ha definit com un model "elàstic", en el sentit de que en aquests moments no ens podem permetre un sistema estàtic i que si és necessari el servei es pot reobrir. 

El que si resulta  xocant és que el govern de Malgrat - millor dit, el PSC-PSOE- hagi deixat d'utilitzar els canals que habitualment fa servir per comunicar-se amb altres administracions, i es dediqui a organitzar actes de protesta des de l'Ajuntament. Em consta que es va intentar repartir la convocatòria fins i tot en alguns serveis municipals. S'ha de tenir molta cara. El que resulta sorprenent és que la nostra màxima autoritat local per comptes d'informar correctament als ciutadans dels canvis que implica el nou model aprofiti les vacances per posar-se la disfressa "d'indignada" i fer servir la xerrameca al mig dels carrers. per generar alarmisme entre la gent confiada. Per què no  ens fa un favor i acampa una temporada a la Plaça Catalunya?.

Això no m'ho empasso. Ni jo, ni ningú que tingui un mínim de seny. Una senyora que porta els darrers 20 anys dedicada exclusivament a la política no pot sortir i dir que és una indignada com si la cosa no anés amb ella. Alguna participació ha tingut en el sistema, i el seu salari no és precisament d'indignada.  La prova més evident d'aquesta falta de credibilitat és la "gran concentració" i el "gran clam" d'ahir davant el CAP de Malgrat per protestar. En realitat, un acte del PSC disfressat de reivindicació ciutadana. (mira que són dolents fins i tot manipulant!). La Sra. Campoy al mig de la rotllana dient que ha lluitat molt per tenir el CAP (precisament ella) i que volen privatitzar la sanitat. I qui el va fer el nou CAP Sra. Campoy?. Crec recordar que va ser un govern de CIU, no?. Vol dir que no en fa un gra massa?. 

Certament, estem en temps de crisi i a banda d'haver de contenir la despesa també és moment per reformular serveis amb criteris d'eficàcia. La Sra. Campoy ja no recorda com ella soleta va tancar l'escola municipal de Ca l'Arnau sense escoltar els pares, o com no fa gaire va suprimir el servei de trasnport escolar al CEIP Marià Cubí?. La desmemòria, el populisme i la barra d'alguns poden arribar a extrems impensables. Aquesta setmana per Malgrat han aparegut uns paperets que convidaven als malgratencs i malgratenques a concentrar-se davant el CAP de Malgrat per protestar contra el tancament de les urgències nocturnes. Uns paperets ben curiosos que no deien qui era el convocant, el que no deixa de ser estrany i preocupant, perquè normalment qui convoca un acte posa el seu nom com a mínim per assumir responsabilitats. Haurà gravat en video la policia als concentrats com ens va gravar a l'arbreda?.

Precisament, ahir anava a casa pensant en aquesta curiosa circumstància quan em vaig ensopegar amb una regidora del govern de la Campoy que venia indignada de la concentració. "Eren 4 gats i tots polítics", em va deixar anar. "El partit socialista, i 4 d'ICVm, quina vergonya, jo he marxat". Carai!, vaig pensar. Quin éxit!.

Avui llegeixo EL PUNT i em quedo amb la boca oberta. Resulta que la concentració la va convocar "l'alcaldia", i "la Sra. Campoy va ser la principal protagonista". Flipo!. D'una banda, per això de les "150 persones". Vols dir que hi eren totes les 150?. A continuació, flipo per l'extraordinari poder de convocatòria de la nostra alcaldessa. Ostres!. Suposo que va aprofitar per explicar al personal que l'anterior govern tripartit del seu estimat Montilla ha deixat la caixa buida, no?. Però també flipo -perdoneu que em faci pesada- , perquè es suposa que la Sra. Campoy com alcaldessa està de vacances i l'alcaldessa en funcions és la Sra. del PP. Per últim, flipo, perquè com a representant d'un grup municipal penso que tinc dret a saber si l'alcaldessa en funcions o no del meu poble convoca una concentració. D'entrada, em sobta descobrir que ni tan sols m'ho ha comunicat ni m'ha convidat. Penso que és molt poc considerada, o bé no sap realment quin és el seu paper institucional. 

Però, de sobte he recordat també les signatures recollides contra la canalització de la riera al tram de Can Feliciano, les persones que van seguir el ple a peu de carrer el 4 de setembre del 2007, el seguiment de les mobilitzacions, o les 300 persones que la mateixa font va comptar aquell mateix 2007 i que la Sra. Campoy sempre ha menystingut. De sobte, he recordat el seus comentaris vers els que van gosar discrepar de la decisió d'un govern i dels discursos de la nostra màxima autoritat demanant respecte per les decisions "del govern escollit majoritàriament pels ciutadans". Vaja, vaja. Com ens hem de veure!.

Ara, a les portes d'unes eleccions que el PSC-PSOE de la Sra. Campoy té absolutament perdudes, la nostra màxima autoritat oblida els sermons d'aquests darrers 4 anys,  i com el Sr. Fraga i aquell "la calle es mia", es llença al carrer per fer mittings davant els seus obedients seguidors. Tot un exemple de coherència. Em reservo altres comentaris que em venen al cap. (foto EL PUNT). De moment, disfruto observant la diferència entre les 2 imatges. En la del 2007 el poble. A la d'aquest divendres cares prou conegudes.

ANEM PER FEINA!

Fer oposició és difícil. De fet, ningú es presenta a unes eleccions per fer d’oposició, sinó que ho fa carregat d’idees, propòsits i projectes que voldria poder dur a terme. Com a mínim és el meu cas. Però, a la vegada, la bona salut de la democràcia depèn precisament de l’oposició. És important per garantir un relleu en el govern que algú faci oposició i que ho faci bé. També és cert que per fer oposició cal tenir un projecte clar i, sobretot, cal saber arribar a acords amb qui governa per garantir la pluralitat en l’acció de govern.  A la vegada, cal no ser presoner del govern, i saber trobar els seus punts febles i aquelles debilitats o errors que et permet restar-li suport. Poca broma. Els que han tingut el privilegi de només conèixer que és el govern es dediquen a critica o menystenir l’oposició, sigui del color que sigui, però aquells que hem conegut els dos costats sabem que governar és difícil i fer oposició també. Governar  implica responsabilitat i decisió. Fer oposició també. 

Dit això, la manera de treballar l’has d’anar adaptant a les circumstàncies i a la manera de treballar de l’adversari. Sovint, a Malgrat ha estat ben complicat arribar a establir acords per impulsar conjuntament els projectes, però hem procurat ser constructius quan ha estat possible. Ara, al encetar un nou mandat amb els mateixos protagonistes al govern hem intentat traslladar la voluntat de girar pàgina i deixar més espai per dialogar entre tots. Penso que el context ens obliga als que tenim el privilegi de ser representants municipals a fer aquest esforç. Ja veurem si tothom pensa el mateix, però per ara des de CIU intentem compartir els projectes que van marcar el nostre programa i que estem convençuts que estratègicament són importants per Malgrat. De fet, abans de fer les propostes vam escoltar a molta gent i pensem que són bones propostes. De fet, tenim moltes ganes de contribuir a millorar Malgrat. Avui els regidors i regidores de CIU hem dedicat la jornada a parlar del passeig marítim,  la remodelació i el seu finançament amb diputats i representants del sector. Abans, tali com ja vaig escriure a un altre post, també hem mantingut converses amb els responsables de turisme per tal d’estudiar la possibilitat d’impulsar l’estació nàutica a Malgrat que vam proposar en campanya. Penso que és el que cal fer en aquests moments. Compartir propostes i ajudar a fer-les realitat. Aquesta és la línia i el propòsit que ens hem marcat per treballar els propers 4 anys.  

100 DIES SENSE CAP CANVI

El temps passa, i ja s’han complert els 100 dies de govern municipal o el que és el mateix, el termini de cortesia que s’acostuma a oferir des de l’oposició al govern per tal que perfili les línies d’actuació. Potser 100 dies són poca cosa per valorar l’obra de govern, però són suficients per apreciar clarament alguns indicadors i, sobretot, per observar un gest significatiu que demostri l’estil del govern. De fet, a Malgrat aparentment poca cosa ha canviat. L’alcaldia segueix en mans del PSC, i el PSC segueix en mans del PP.  Tenim un govern amb minoria que no il·lusiona gens ni mica al ciutadà. Des de fora ICV contempla el paisatge. Més enllà, CIU i ERC a l’autèntica oposició. 

Però a Malgrat es poden fer ja algunes valoracions interessants. Per exemple, alguns regidors del govern semblen encara bastant lluny de saber on carai s’han ficat, especialment el d’urbanisme que va molt peix. Per ara, si aquest havia de ser el pilar de l’equip de govern no es nota, perquè  el govern pivota sobre el paper del regidor d’hisenda i, francament, tot i la voluntat que hi posa l’home no es precisament un indicador de canvi de tarannà. De la resta de regidors res destacable. 

En general, aquests primers 100 dies han estat molt decebedors. Cap gest en relació a la composició de la Junta de govern, ni el consell d’administració de l’empresa Malgrat Turisme. Paraules moltes, però passes cap ni una. i tot té un límit. No hi ha voluntat manifesta de canviar les coses. Tot plegat segueix marcat pel continuisme pur i dur, sense cap autocrítica i amb alguna frivolitat com la de entossudir-se a gastar més de 300.000 euros per cobrir un calaix de formigó que ningú ha demanat amb la que està caient sobre les famílies d’aquest país. 

La línia d’actuació és extremadament conservadora, sense cap idea ni cap missatge nou. Penso, sincerament, que en aquests moments els ciutadans esperem dels governs que s’enfrontin a les necessitats amb propostes i alternatives locals, és a dir, amb idees que facin front a la crisi i generin il·lusió. Per dir-nos que la cosa està fotuda no cal tenir regidors, però la línia estratègica del govern no està per la innovació. Res, arreglar quatre carrers més i que paguin els veïns. El de sempre. Posar més gris sobre gris, bancs i papereres en fila.

Per part del nostre grup intentem transmetre que la nostra participació política volem que sigui un exercici de responsabilitat i fem l’esforç d’aportar propostes: per ara hem mantingut contactes amb turisme per exposar el nostre projecte d’impuls d’una base nàutica a Malgrat com a motor d’oportunitats i activitats vinculades al mar, i sembla que la idea no ha desagradat i es treballa. Espero poder oferir-vos aviat el resultat d'aquesta col·laboració constructiva que anirem alternant amb la crítica en allò que considerem necessari criticar. Necessitem preparar el nostre poble pel futur i aprofitar totes les seves potencialitats, un treball que no és possible fer des de l’autocomplaença. Son temps difícils, temps per l’austeritat, temps de sumar esforços, però també és temps de treballar amb rigor i demostrar empenta política i no resignar-se amb “l’anar fent”. Ara per ara, no tenim un equip de govern que em desperti gran entusiasme i quan ens confirmin que la seva gestió es vol limitar a pagar deutes, apujar impostos i fer poques inversions no sé si entusiasmarà a la resta de malgratencs i malgratenques.

AVUI FA UNA TARDA PRECIOSA

Ara mateix fa una tarda preciosa. Ningú no diria que som a l’octubre, perquè l’estiu sembla que no es vol acomiadar del tot. Però per a mi és també una tarda absurda. Em trobo tancada en un despatx quan voldria caminar i respirar l’aire de la tardor. Aquesta és una tarda per abdicar de tot. Estic cansada, però no és un cansament físic. M’he passat tot el matí ordenant i traslladant arxius i expedients definitius. Ara, miro per la finestra aquesta tarda preciosa, i tinc la sensació que entre la muntanya d'expedients he arxivat sense voler una part de mi mateixa. Potser, perquè la tardor és un temps especial, aquest temps que ens recorda com som de fràgils. Potser perquè els arbres perden les fulles. Potser perquè els ocells fan i desfan un cercle imaginari per travessar el cel camí de l’infinit. Ara mateix penso que sempre recordaré aquesta tardor, però  els motius són massa personals per apuntar-los. Ho deixo així.  És el que tenen aquests espais virtuals on apuntem les coses que ens passen. Allò realment íntim i personal no ho pots escriure. La vida és com és, sense mesura. Un dia t’ofereix moments d’intensa felicitat. Un dia t’aboca a un tràngol d’angoixa. És així i ningú ha dit que sigui perfecte, ni tenim fulls de reclamació. Però el més important és que és la vida que et toca viure, i realment sobta  descobrir que en cada moment que vius pots trobar una escletxa si la busques. No tenim escapatòria. S’ha de viure.  Aquesta preciosa tarda és un símbol indesxifrable. Res no ens fa  por. Avui fa una tarda preciosa i el món no s'atura.