Quan
una té la meva edat, i gaudeix de bona memòria, recorda bastant l’evolució
de la política municipal a Malgrat des de les primeres eleccions municipals
democràtiques de fa trenta-cinc anys. Sí, dic bé, 35 anys!. Potser no tingui a
mà totes les promeses electorals que uns i altres hem fet, però sí que tinc
clar que el PSC ha tingut l'alcaldia del meu poble durant aquests trenta-cinc anys. En el decurs d’aquests anys som pocs els que hem tingut l’oportunitat
de governar i, per tant, de poder impulsar els projectes que proposàvem. CIU va
tenir l’honor de fer-ho en el mandat 2003-2007, i va contribuir a impulsar
projectes importants per Malgrat, entre d’altres, a posar la base del
que més tard ha estat el projecte de la llei de barris que ha permès fer
realitat millores al barri del Castell i La Verneda, un sector que cal recordar havia patit un greu oblit per part del govern durant molts anys.
L’any
2008 vaig escriure un article (publicat si mal no recordo al Som-hi! i en
algún altre mitjà) que amb el títol d'”HABITATGE I BARRI
DEL CASTELL: ON ERA LA
POLÍTICA SOCIAL A MALGRAT?” parlava precisament “del punt d’inflexió que suposa també el
canvi de majoria política a l’Ajuntament de
Malgrat en el període 2003-2007, perquè la pluralitat sempre aporta noves perspectives”.
Avui segueixo pensant el mateix, però lamentablement, -tot i que a Malgrat tenim
un govern PSC-PP- aquella pluralitat ha desaparegut. És el
resultat inevitable de convertir el govern en un lloc confortable per sobreviure
i de governar plegats 12 anys de manera ininterrompuda. Avui a Malgrat no saps on acaba el PSC i on
comença el PP. S’ha produït una autèntica simbiosi. Ni més ni menys que una relació tròfica entre
dues espècies de la que els dos organismes en resulten beneficiats.
Però
a l'escrit de l’any 2008 deia més coses. Precisament, parlava del fracàs de model de política social de l'hegemonia del PSC posant d'exemple “el projecte d’Intervenció Integral del
Barri del Castell". Aquest projecte que sempre va gaudir del suport de tots els grups polítics del consistori, que es financia amb els diners de tots, però que el PSC ha gestionat de manera excloent des de l'inici.
Doncs bé, el propi projecte quan es va presentar justificava la necessitat de les actuacions
al Barri del Castell per l’abandonament que ha patit històricament aquest
nucli, i que es posa de manifest a la memòria del projecte en aspectes tant bàsics com: “mal estat del
paviment, manca d’equipaments, dèficit d’aparcaments, mobiliari urbà insuficient, falta de transport públic, problemes de mobilitat, aïllament social i físic respecte del
centre”. Em preguntava llavors qui era el responsable
d’aquesta situació. Avui ja no m'ho pregunto, però si es parla del tema sembla que a Can PSC es molesten. Noi, tenen la pell molt fina!.
El cert és que qui millor pot saber allò que manca en un carrer és qui hi viu. Doncs bé, podem afirmar que després de tallers de barri, de posar
gomets vermells, de fer classes magistrals a no sé quina universitat, de trobades, reunions, etc, encara hi ha punts oblidats que reclamen una solució urgent. Un d’aquests
carrers és el carrer del Rost. Els veïns es queixen amb raó. Hi ha gent que ens diu que fa 38 anys qe viu al carrer i mai no s'ha fet res. Gent gran que ha de fer un esforç cada dia per transitar per un carrer que no reuneix condicions. Una bona mostra de nul.la sensibilitat social. També l’evidència
que cal sumar esforços i actuar d’una vegada. A la darrera reunió que vaig assistir vam aconseguir arrencar el compromís al regidor d'urbanisme de prioritzar el projecte i fer un pressupost. Des de CIU ens oferim a sumar esforços per fer realitat el més aviat possible les millores necessàries i
reparar un greuge. Espero amb
candeletes que des del govern ens convoquin per presentar-nos el projecte i deixin de picabaralles infantils via tweet. És el que de veritat demanen els veïns i el que necessiten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada