CÀRITAS, UN NO PER A NINGÚ

Aquesta setmana s'ha inaugurat a Barcelona l’exposició “Càritas, un NO per a ningú. 70 anys”, una exposició que commemora precisament els 70 anys de vida de la institució. Confesso que el títol de l'exposició no deixa indiferent i és dels que convida a la reflexió. Per això, quan aquest diumenge el mossèn ha explicat que a la sortida de l'esglèsia trobaríem la memòria 2013 de Càritas Malgrat, i ha posat l'incís en que les dades trenquen alguns esterotips populars sobre l'orígen de les persones que són ateses, no he dubtat ni per un moment a recollir el full per donar-hi un cop d'ull. 

Diuen que a vegades cal mirar per saber veure i, certament, les dades de Càritas a Malgrat aporten un bany de realitat imprescindible per qualsevol. Vivim un temps en que cal pendre consciència de que la desigualtat s'ha instal·lat a la nostra estructura social, i que és innegable el procés d'empobriment a nivell general. Més enllà de les estadístiques o les dades de l'INE, avui pots constatar la certesa del que afirmo fent només una mirada al teu entorn. Hi ha més pobresa severa, i també hi ha una nova pobresa, la de famílies que es veuen en situacions que no havíen patit mai. És aquesta una pobresa gairebé amagada, perquè les persones la viuen amb un sentiment de fracàs i vergonya. Per això, segurament ni surt a les estadístiques, perquè aquesta nova pobresa es refugia com pot a la xarxa familiar i no acostuma a recòrrer als circuits habituals. 

La veritat és que tenint en compte el context que estem vivint cal resaltar el valor de la tasca que fan aquest total de 100 voluntaris de Malgrat que han atès 744 famílies que fan un total de 2.228 persones. Cal reconèixer que l'aportació d'aquestes persones és molt més que un gra de sorra.

De les dades m'ha cridat l'atenció que la franja d'edat més nombrosa dels sol·licitants sigui la d'entre 30 i 44 anys, però no sorprèn tant si tenim en compte que l'atur és un factor determinant en la situació de moltes de les persones sol·licitants.

Una altra dada que crida l'atenció és que, -contrariament al discurs que practiquen alguns quan afirmen que només s'ajuda als de fora-, la realitat de les xifres apunten que precisament la majoria de persones ateses són procedents de l'Estat espanyol, tot i que lógicament, el llenguatge de Càritas és universal i no té "un no per ningú".

L'any 2013 la despesa en aliments de primera necessitat -productes frescos- ha estat de 49.895,90 euros. La xifra parla i es comenta per sí mateixa. Si de veritat pensem que la solidaritat és un compromís transformador per fer una societat millor, no podem més que agrair la valuosa tasca que fa Càritas a Malgrat, i donar les gràcies a cada un dels qui col·laboren per la seva generositat.