Si no aixeques la vista del whatsapp et perds moltes coses, i és la pura veritat. Així que aquesta Setmana Santa m'he proposat fer una desconnexió total. Més de 48 hores sense xarxes socials, facebook, tweetter, móvil. Confesso que no m'ha estat fàcil, però m'ha servit per recordar que hi havia un temps en el que una disfrutava de la vida i, senzillament, desava les imatges a la memòria. És curiós, perquè inicialment penses que només cal tancar el móvil i llestos. Doncs no ha estat així. De fet, ara estic pensant si desinstal·lo el Whatsapp del móvil. És una bona eina, però m'agobia bastant. Estic farta d'aquesta moda de dir-ho tot pel "wasap". Arriba un punt que la gent confonem els temps i les coses. Hi ha gent que acaba utilitzant el "wasap" per dir allò que no sap o no vol dir a la cara, i això emprenya molt. Desprès està el que pensa que vius mirant la pantalleta del móvil i s'empipa si no li contestes immediatament, o el poruc de mena que quan ha passat tot et diu que "ja t'ho va dir per wasap"......En fi, que aquestes eines són fantàstiques, i personalment m'agraden molt. No deixen de ser instruments útils que ajuden a la comunicació. Ara bé, mai , mai poden substituir la comunicació bàsica. Així que he aprofitat uns dies de comunicació primitiva i elemental. Converses, abraçades, petons, somriures....han estat uns dies de comunicació i cura emocinal fantàstics.
Tens molta raó. Jo tinc un mòbil primitiu que ni admet el watsapp ni fa fotos i visc tan tranquil.
ResponEliminaDoncs fes-me cas. Conserva'l!. No saps com agobia això del watsapp. Tot el dia amb els avisos.....
ResponElimina