DES DE LA CÀMERA DEL PLE

Confirmat: si el Ple de dijous passat s’endevinava tens  el seu acabament ho va confirmar. Al PSC  hi ha nerviosisme i molta, molta mala baba. La sessió es va iniciar amb un aclariment d’ERC sobre l’acta del Ple anterior. Pel que es veu, a l’acta no es reflexen els desqualificatius  que el regidor d’hisenda ens va dedicar a l’oposició per allò de “ulls que no veuen, cor que no plora”. Llàstima que tenim orelles i memòria.

Tot seguit, el 2n punt era la modificació pressupostària que el mes passat l’oposició en bloc va tombar no tant per posar entrebancs, sinó de donar un toc d'atenció davant tanta arrogància. Hi hem sortit guanyant, perquè per obtenir suports hem afegit la dotació econòmica dels llums de Nadal que CIU va demanar al Ple d’octubre. Sí, aquest cop l’oposició va facilitar l’aprovació. 

El punt 3r era l’Aprovació del Pressupost General 2014. Ai, amics. La crisi ha paralitzat aquest govern, el govern municipal ha perdut empenta, o les dues coses alhora. Les esquifides i minses ordres del dia de les sessions de Ple d’aquest mandat ho apunten, i els números d’aquest pressupost són prou eloqüents. La proposta del govern no només és continuista, sinó que està mancada absolutament d’ambició i de visió de futur. Per quan un debat seriós sobre quin Malgrat de futur volem?.  Cada vegada tinc més clar que el poble funciona per una saludable inèrcia dels serveis i l’experiència dels treballadors, però no pas per les sucoses aportacions dels regidors de govern.

Ja no si val a continuar utilitzant la crisi com excusa quan el principal motiu d’aquesta situació és que tenim un govern feble, incapaç de dialogar amb una mica de seny, i incapaç d’anar més enllà de la gestió del dia a dia. Si el pressupost és el full de ruta nosaltres trobem a faltar tres elements fonamentals: una aposta clara per la dinamització econòmica i el foment de l’ocupació, inversions en punts que han de ser claus pel futur com el passeig Marítim, Avinguda Barcelona, ampliació del Polígon Industrial,...i, finalment, una aposta decidida pels sectors econòmics sobre els que pivota la economia local.

Per contra, aquest pressupost prioritza inversions ben peculiars com urbanitzar una Plaça Seynod amb 70.000 euros (??), o destinar 185.000 euros a ampliar el local del GEM sense que ningú hagi vist un sol projecte ni sàpiga de que estem parlant, o els 150.000 euros de millores urbanes destinats íntegrament a un nou “tapaforats” al Passeig Marítim i carrer de Mar (Recordeu que el 2009 ja es van destinar 105.000 euros al mateix propòsit i que després s'han anat fent pegats any rera any ?). Ostres noi! Podem dir que no són temps de fer volar coloms, però com a mínim aquest és un bon moment per treballar propostes de futur, mostrar la capacitat imaginativa i engrescar amb allò possible a curt termini. Però per això cal lligar propostes amb imaginació i aquest, pel que sembla, és un ingredient escàs  a la cuina del govern malgratenc.

En definitiva, que ens porten uns Pressupostos amb una inversió ridícula en un municipi que presumeix de bona salut financera i amb un marge d’endeutament molt ampli, un pressupost que no es preveu cap canvi significatiu més enllà de la bossa de 200.000 euros  prevista a Benestar Social per bonificar l’IBI que, no ens enganyem, no suposa que realment es faci aquesta despesa en la seva totalitat donades les restrictives condicions d'accés als ajuts que han posat (per cert, una proposta que el regidor d’hisenda va afirmar reiteradament que ell mai posaria al pressupost, però que s’ha vist obligat a fer-ho arrel de la moció d’ICV-Eua de bonificar un 5% l’IBI per compensar la pujada sagnant del Gobierno de España, i que es va aprovar pels vots de l’oposició (CIU,ERC i ICV-Eua). 

El regidor d'hisenda critica que no fem propostes...com vols fer propostes?. L'any passat va ser CIU qui en un gest de responsabilitat va facilitar finalment l'aprovació del Pressupost. Per alguns va ser un error. No ho discutiré aquí, però si que assumeixo que vaig ser la primera a defensar la necessitat de trencar la dinàmica municipal de confrontació i d'estendre la mà. Burxaré poc en la ferida, però l'actitud del govern en aquest darrer any m'ha demostrat que no és pas el diàleg el que els interessa realment. Un dia en parlarem en calma. Jo més aviat diria que s'han esforçat molt i molt en trencar qualsevol pont i en demostrar que si un dia va haver-hi vida intel·ligent al PSC de Malgrat, aquesta es troba clarament en vies d'extinció.

Vinga, per avui ho deixo aquí, però seguiré. No us podeu perdre el final d'un Ple que inclou actuacions de cavallers, dames i bufons de la Cort.    

(Cont)