AVUI FAIG ANYS!

Sí, avui faig anys. Ho diu el meu DNI i ho confirma la meva mare. Un aniversari especial, la veritat. Fer anys sempre és especial, però fer una xifra tant rodona imposa bastant. Mig segle és molt de temps, i la vida no és mai un camí de roses ni com te l'has imaginat. Aquest darrer any ha estat especialment dur, ple de circumstàncies inesperades, de dolor al cor, de llàgimes, però també d'amor. He donat i he rebut molt d'amor. Això no té preu ni es pot comprar. Han estat 365 dies d'una barreja de sentiments i d'una gran lluita interior per no rendir-me al dolor. A vegades, m'he sentit ofegada, però tot suma i tot serveix per aprendre. L'avantatge de fer anys és que ja no amagues les ferides, ni ocultes el que et fa mal. Al contrari, mostres les cicatrius de l'ànima amb orgull, perquè vol dir que has viscut. De fet, quan fas mig segle ja saps que no ets indestructible, et coneixes  millor a tú mateixa, i saps quines són les teves febleses i limitacions. Saps que et fa riure i que et fa plorar. No ens enganyem, fer anys aporta perspectiva.

La Susan Sontag deia que "la por a envellir neix del reconeixement que un no està vivient el que desitja". Doncs deu ser això, que no tinc rutina, ni una vida còmode, ni paro quieta, ni sóc conformista, que no em doblego, que faig el que vull i el que m'agrada fer.  Per això m'encanta fer anys. M'encanta fer-me gran i celebrar-ho.