A PRIMERA DIVISIÓ D'ESPAIS VERDS?

Vaig tenir el privilegi d’assistir a la improvisada entrega del Pla Director dels Espais Verds  de Malgrat per part de la Diputació de Barcelona. Un acte fet com tot allò que es fa darrerament a l’Ajuntament de Malgrat, és a dir, improvisant i a corre cuita. Una llàstima si realment l'objectiu és transmetre que es fa bona feina. L’estudi fet per la Diputació indica que  “som a primera divisió”, va dir l’alcaldessa, que cada dia recorda més a un Mourinho local. Per contra, el Sr. Josep Llobet, representant de la Diputació de Barcelona, va ser més prudent i realista, i es va limitar a dir que “és el primer Pla Director que es fa d’aquest tipus”, que és el mateix que dir que encara és aviat per parlar de  categories i divisions. 

En cap cas vull desmerèixer  la feliç decisió d'elaborar un Pla Director d’Espais Verds o celebrar un congrés de l'Associació de Professionals dels Espais Verds de Catalunya (APEVC) a Malgrat. Res més lluny del meu pensament, perquè estic encantada en que hagin escollit el nostre municipi per fer la trobada. Però tot plegat porta inevitablement a fer algunes reflexions sobre els espais verds de Malgrat.

D’una banda, cal dir que a tot en diuen espais verds, i et preguntes com pot ser que un poble a “primera divisió” d’espais verds tingui, per exemple,  la principal entrada del municipi feta una veritable pena parlant en termes de jardineria. La imatge que ofereix Malgrat des d’una de les seves principals vies d’accés per la Nacional II no és de primera divisió. Tenim un esperpèntic cartell amb una imatge turística del municipi obsoleta, uns arbres que fan llàstima de veure, i un enjardinament d’aspecte descuidat i vulgar. Ja es ben curiós que un poble que fa alguns anys s’ha entregat a la passió dels aizkolaris o talladors de troncs mantingui en peu uns arbres sense cap gràcia que es van plantar sense massa fortuna fa anys per substituir al magnífic exemplar anterior. I què dir de la primera rotonda que el visitant es troba per l'entrada de la Nacional II?. 

El cert és que els espais verds són elements clau del tramat urbà i és necessari planificar i dissenyar aquests espais tenint en compte quines funcions bàsiques es volen aconseguir i l’entorn natural o urbà a on es troben. Avui en dia els espais verds tenen una funció important en el paisatge urbà, perquè ajuden a suavitzar la duresa i pressió de l’entorn edificat i perquè contribueixen a filtrar el soroll i la pol·lució del trànsit rodat, permeten el desenvolupament d’activitats de lleure i la relació social. Per això, és necessari dur a terme una acurada gestió dels espais verds urbans, per garantir la seva qualitat, potenciar les seves funcionalitats i reduir al màxim els impactes que poden generar les actuacions que s’hi realitzen.

No dubto que a Malgrat tenim bons professionals, però igual que ens agrada destacar els mèrits -i reconec que a Malgrat tenim solucions espectaculars que no trobo a altres municipis -, també convé fer una mica d’autocrítica. Per això, em pregunto el motiu pel que els arbres de la Plaça Pau Casals s’han tallat fa poc i no pas al planificar el projecte de millora del Barri Antic. Puc recordar que el tema es va posar sobre la taula i es va discutir, però no es va adoptar en cap cas la solució de tallar els arbres. Per què?. Per la proximitat electoral?. Per evitar tenir un nou conflicte de “Can Feliciano”?. Per por al rebuig dels veïns?. Per què és més fàcil actuar amb traïdoria?. El que està clar és que la mesura no s’ha planificat ni s’ha executat d’una manera acurada ni amb cap criteri clar. Només cal donar un cop d’ull a la memòria del projecte del Barri Antic i veure els informes. És una llàstima, perquè la plaça s’hauria pogut dissenyar d’una altra forma sense el condicionament dels arbres preexistents, segurament molt més funcional i adequada que la solució final. Si de veritat els arbres estaven malalts sobta que no s'hagués actuat en aquell moment optant per un millor disseny de la plaça. I què dir de l’estrany “arbre dins un embut” de la Plaça Anselm Clavé?. Digne d’un Tàpies. Mira!,  “arbre dins un embut”  i “escultura del mitjó”. En fi, pitafis malgratencs.

En qualsevol cas, recomano als experts malgratencs de la jardineria que acabades les ponències del congrés i retornats a la feina, posin fil a l'agulla i mans a l'obra per arranjar d'una vegada l’entrada de Malgrat pel Parador. Ho dic amb carinyo, és clar!.