Demà és dia de vaga general, la segona en temps de crisi, però no es veu massa entusiasme. S’assumeix com un fet inevitable. Per alguns toca fer vaga i prou. I és que la vaga general com a arma ha deixat de tenir l’efecte que tenia en altres temps. Massa tactisme. Masses preguntes sense resposta. Massa gent sense horitzó. Massa buròcrata sindical. A mi tampoc m’agrada la reforma laboral, però hi veig un punt d’inevitable, perquè també és inevitable adonar-se que molta gent al nostre entorn no té ni tan sols el dret a fer vaga per la senzilla raó que ni té feina, i si la té no està per llençar coets. Una té la sensació que no hi haurà un abans i un després de la vaga. Res no canviarà, perquè les coses precisament han canviat massa. No vull desanimar ningú, però definitivament jo no faré vaga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada