LES CONTROVERTIDES CONTRIBUCIONS ESPECIALS DE MALGRAT

Les contribucions especials són una via de finançament per a les entitats locals per fer les obres i els serveis de caràcter ordinari que duen a terme en exercici de les seves competències, però també són tributs que comporten una coneguda controvèrsia. 

De fet, la llei reguladora de les hisendes locals defineix el fet imposable d’aquest tribut que coneixem amb el nom de "contribucions especials" com l’obtenció pel subjecte passiu d’un benefici o augment de valor dels seus béns a conseqüència de les obres públiques o ampliació de serveis públics de caràcter local que fan les entitat locals o Ajuntaments. El problema és que hi ha una manca de regulació concreta del concepte jurídic de que entenem per benefici, i això comporta una àmplia discrecionalitat municipal a l’hora de modular el tribut que, a la vegada, genera una casuística molt diversa. Precisament el Síndic de Greuge detecta en els seus informes aquesta problemàtica a resultes de les nombroses queixes que  presenten els ciutadans sobre les contribucions especials.

Un dels elements comuns que assenyala el Síndic és la manca de rigor per part dels Ajuntaments per justificar i motivar l’existència d’aquest suposat benefici, un benefici que generalment afecta a tot el municipi. No hi ha una definició concreta de "benefici", i a falta d’una definició legal d’aquest “benefici”, han estat les diferents resolucions judicials les que han anat delimitant el concepte. Un dels requisits principals és que el benefici no sigui general i col·lectiu, sinó que afecti de manera especial a determinades persones de manera individualitzada. Així, si l'actuació de l’Administració beneficia tota la comunitat no es poden cobrar contribucions especials, és a dir, que el benefici individual ha de ser sensiblement superior al general. Està clar que en obres que constitueixen sistemes generals el benefici individual es difumina i la finalitat predominant és l’ interès comú. Per exemple , a Malgrat hi ha obres que és molt clar que generen beneficis als particulars com la urbanització de la riera al tram del Bon Pastor, però si ho compares amb els suposats beneficis que reben els veïns afectats per les obres del carrer Llibertat, Sant Elm, tram final del C/Carme i Plaça Joaquim Ruyra, aquí el concepte “benefici” queda evidentment molt difuminat i és un element de controvèrsia.

L’ aplicació de contribucions especials sempre ha estat controvertida, sobretot per aquesta manca de criteri i de rigor en la seva aplicació que fa que els percentatges repercutits als veïns siguin molt diferents entre un municipi i un altre, o perquè a molts municipis fa anys que s’ha optat per no aplicar contribucions especials. Els municipis que no les apliquen afirmen que la planificació i l’equilibri són claus per no haver de cobrar contribucions especials als ciutadans. Que prenguin nota els nostres governants sempre tant estarrufats de la seva gestió. A Valls, per posar un exemple, l'arribada de CIU al govern local va suposar l'adéu a les contribucions especials. 

En altres municipis que sempre han aplicat contribucions especials es plantegen la revisió dels criteris, doncs en aquests moments, quan patim els efectes d’una crisi econòmica que fa als ciutadans especialment susceptibles a l’hora d’afrontar obligacions econòmiques, les contribucions especials produeixen un temor inevitable entre els veïns afectats. 

Tampoc ajuda a resoldre la controvèrsia el fet de que en un mateix poble, com  és el cas de Malgrat, uns veïns hagin de pagar per la remodelació del seu carrer un 75% del cost de l’obra, mentre que en altres carrers la proporció veïns-Ajuntament ha estat diferent i s’ha repercutit als veïns un percentatge inferior. La gent sap veure la diferència entre un 75%, un 60%, un 30% o un 0%, encara que alguns polítics intentin fer jocs de mans i negar l'evidència. Qui no ho entengui s’ ho ha de fer mirar. 

Tampoc ajuda a la comprensió de les controvertides contribucions especials que mentre discuteixes el percentatge que et toca pagar per unes obres al teu carrer, a uns altres veïns del mateix poble els hi facin les obres de millora  sense cap cost per ves a saber quina “llei de barris”.  Per més que ho expliquin és difícil que ho puguis entendre, i ben mirat, les coses es podrien fer amb uns criteris més igualitaris i equitatius, així els ciutadans podríem entendre les coses a la primera. Per exemple, si un municipi es pot beneficiar d'acollir-se a la Llei de Barris per arranjar determinats carrers pot repartir aquest benefici entre la resta de ciutadans del poble precisament deixant d'aplicar contribucions especials. 

Finalment, tampoc ajuda gens a trobar una solució pacífica al malestar dels veïns que el govern de torn faci promeses de realitzar una consulta surrealista entre els veïns un cop aprovades i notificades les contribucions especials, perquè tens l' impressió que una "consulta" s'ha de fer revestida de totes les garanties legals, disposant de tota la informació  i amb la màxima transparència. Per això, sobre les contribucions especials relatives a les obres dels carrers Llibertat, Sant Elm, tram final del carrer del Carme i Plaça Joaquim Ruyra que aniran al proper Ple, des de CIU som de l'opinió que cal revisar i reduïr les contribucions que es volen imposar als veïns, però donat que la voluntat expressada pel govern és fer una consulta entre els afectats,  demanarem que aquesta consulta es faci com cal i amb totes les garanties necessàries perquè els veïns i veïnes d'aquests carrers puguin dir la seva.