divendres, 1 de juliol del 2011

"UN SOMNI FET REALITAT"

Han sigut necessaris 32 anys, però l'alternança política ha arribat a l'Ajuntament de Barcelona de la mateixa manera que a Malgrat també arribarà, perquè al final les eines que valen són la constància, el compromís, la honestedat i el treball. "Estic treballant en un somni, encara que de vegades el senti tant lluny" és la lletra de la cançó de Bruce Springsteen que ha citat Trias per referir-se a la tasca dels darrers anys.

Avui Xavier Trias, després de diversos intents, s'ha convertit en el primer alcalde convergent de Barcelona des de les primeres eleccions democràtiques. Ho ha fet amb els vots dels 15 regidors de CIU i amb els vots de Portabella i Laporta, circumstància que celebro especialment. En el seu discurs, el nou alcalde ha parlat d'una "nova manera de governar", i ho ha fet de manera emocionada dibuixant un horitzó d'il·lusió. Després, Portabella ha justificat el seu vot de suport per la responsabilitat política i la coherència amb la situació actual i ha allargat la mà al nou alcalde per assolir acords que li permetin no dependre només del PP. També Hereu li ha recordat que no té majoria, i el portaveu de CIU s'ha compromès amb el diàleg, conscients, ha dit, que no tenen majoria. Destaca que el govern de Trias no només compti amb gent de CIU, sinó que per l'alcalde electe l'Ajuntament ha de seguir comptant "amb tothom que sigui vàlid", sigui del partit que sigui. 

Estic segura que Trias serà un bon alcalde, perquè és una magnífica persona. A la vegada, sento una enveja sana davant la tranquilitat amb la que tothom ha assumit el procés de canvi i, sobretot, davant el tarannà dels discursos dels diferents portaveus a l'Ajuntament de Barcelona. "Cal il·lusionar a la ciutadania" ha dit Trias, i estic totalment d'acord amb aquesta frase.  Precisament, alguns durant aquesta campanya han criticat l'ús de la paraula "il·lusió" per part dels polítics, però en els temps d'avui la  gent necessita il·lusió . Podem entendre que ens diguin que no hi ha prou recursos, però la il·lusió és gratis i es pot oferir sense por. Necessitem pensar i creure que aquells que ens volen governar senten il·lusió i són capaços de generar il·lusió.

Quina diferència amb el discurs d'investidura tant decebedor de la nostra alcaldessa . Un discurs que es va limitar a dir-nos que "tot seguiria igual". "Farem el que hem fet fins ara". Cap gest de bona voluntat. Cap paraula cordial. Cap full de ruta. Cap il·lusió.

1 comentari:

  1. Quan la Campoy no sigui alcaldessa desapareixeran del seu voltant totes aquestes figures llepones i estarà més sola que la 1.Està però que molt acabada.

    ResponElimina