DIÀSPORA

Finalment, el que feia temps es veia a venir ha passat. El grup municipal de CIU s'ha trencat. A partir d'ara estarà integrat pel Jofre Serret i una servidora, perquè els altres 3 companys passen a condició de no adscrits. És difícil explicar aquest procés, però suposo que és evident que ha estat llarg i molt dur. Aquests darrers dos anys han estat especialment difícils, i navegar fins aquí ha exigit bona dosi de coratge.

No obstant, arrivats aqust punt i -tal i com vaig expressar en el Ple del passat dijous-, només queda agrair el pas enrera que fan els nostres companys i que es desmarquin clarament d'un projecte que fa molt temps ja han abandonat, tal i com s'ha posat de manifest en els plenaris els darrers mesos, i com fa evident la rapidesa amb que han presentat el nou partit que han preparat mentre es postulaven públicament per encapçalar el projecte de CIU a Malgrat fins el darrer moment. Que cadascú en tregui les seves conclusions.

Els regidors que continuarem formant part del grup de CIU a l'Ajuntament de Malgrat seguirem defensant i representant el projecte de CIU, un projecte que cal no oblidar va rebre un ampli suport per part dels malgratencs les passades eleccions muncipals. 

Ara, a 90 dies de les properes Municipals 2015 el que ha passat ja era inevitable. Era clar que calia desmarcar-se per presentar el seu nou projecte amb un marge de temps mínim. Només vull deixar clar que CIU no és ni serà mai a Malgrat l'apèndix de cap altre partit com alguns han pretès. Per tant, com a regidora de CIU hem tocàva demanar públicament en el decurs del Ple als meus companys que retornin les actes de regidors que han aconseguit en nom de CIU. Des del moment que marxen per encapçalar un nou projecte polític el moll de la qüestió ja no és la militància política, sinó la representativitat que aquests companys han aconseguit sota el paraigües de CIU a Malgrat, i aquí no s'hi valen excuses ni la manida frase "volem treballar pel poble" que es veu que serveix per tots els mals. O és que només es treballa pel poble des de la condició de regidor?. Què no treballen pel poble entitats i associacions de manera voluntària sense ostentar cap càrrec?. 

És un fet constatat que aquests regidors ostenten una representació política per haver format part d'una candidatura amb l'aval de Convergència i Unió i amb el treball de molta gent de Convergència i Unió. Evidentment, estem parlant d'una qüestió de consciència, de coherència i del sentit comú de cadascú, i que a partir d'aquí qualsevol argument val per autojustificar-se. A unes municipals ens presentem en llista tancada i formant part d'un equip de persones que treballen pel projecte i la candidatura del primer a l'últim. Resulta d'una pobresa moral molt gran obviar tot això per apropiar-se d'una acta de regidor/a amb la pretensió d'utilitzar-la com a plataforma per un altre projecte o escalfar la cadira fins el darrer Ple del mandat.

Dit això, ja vaig deixar clar que no entrarem en la dinàmica dels retrets. No ho he fet durant aquests darrers dos anys i no ho faré ara. Sens dubte, aquest ha estat un mal tràngol, però comencem una nova etapa amb humilitat en la que seguirem fent la feina com fins ara, i desitjant als companys que han marxat sort en la seva nova empresa. 

CRÓNICA DE LES OBRES DEL PAVELLÓ VELL: RETARD I MALA PLANIFICACIÓ

Ningú pot discutir a dia d'avui que des de CIU hem apostat i treballat des del primer moment per la millora i rehabilitació del pavelló de l'Avinguda Tarragona. 

Comencem per recordar que tot just encetar l'actual mandat, el grup municipal de CIU va presentar al Ple una Moció demanant la millora i adequació del Pavelló Vell de l'Avinguda Tarragona. Parlem del novembre-desembre del 2011. La reclamació va arrencar pel mal estat de la coberta que feia impracticable la pista en cas de pluja, les queixes reiterades dels usuaris de la instal·lació esportiva, i per l'evident manca de seguretat. Demanàvem la remodelació, modernització i millora del pavelló amb caràcter urgent. Vull recordar que la moció va ser aprovada pels vots dels grups de l'oposició, és a dir, CIU, ERC i ICV-EUA. El govern hi va votar en contra. 

A continuació, recordem que CIU va facilitar amb la abstenció l'aprovació dels pressupostos de l'exercici 2013 a canvi de subscriure un acord amb el PSC que constava de 10 punts. El primer punt de l'acord va ser precisament un augment de la inversió amb la inclusió al capítol d'inversions de la rehabilitació del Pavelló de l'Avinguda Tarragona.  

Ras i curt. En aquest moment les obres s'estàn executant, i això sens dubte és motiu de satisfacció. Sincerament, crec que quan finalitzin podrem gaudir d'una instal·lació confortable. Cal dir que ja sabíem que fer aquestes obres comportava algunes molèsties i efectes col·laterals, com el fet de no poder entrenar o disputar partits al pavelló durant l'execució de les obres, però el que no imaginavem ni estava previst era que les obres patìssin un retard tant important i injustificable.

Avui hem fet una nova visita de l'obra que confirma el que ja vaig dir el mes de novembre després de fer una primera visita d'obres amb els técnics i la regidora d'esports. Llavors vaig afirmar que l'obra portava un retard considerable i no s'acabaria al desembre com estava previst, sinó que ens anàvem a febrer com mínim. En aquell moment la regidora d'esports es va molestar per les meves paraules, i es va llençar en planxa a la ràdio per fer-me tota mena de retrets. Tant se val. Cap declaració que pugui fer permet amagar la péssima gestió i planificació d'aquesta obra.

I és que el temps acaba posant les coses al seu lloc. Estem al febrer i les obres porten un retard considerable amb el lògic perjudici que això suposa per les entitats afectades. Calculo que com a mínim encara n'hi ha per un parell de mesos llargs anant bé. Diuen que l'arribada de la coberta s'ha endarrerit més del previst, però no diuen la veritat. En realitat el que ha passat és que aquesta obra ha estat mal planificada i mal gestionada des del principi,i estic en condicions d'afirmar que els responsables de la planificació i execució d'aquesta obra no són ni els regidors de l'oposició ni la Sra. Neus Serra. 

Esperem que les obres finalitzin d'una vegada i, sobretot, que els nostres dirigents polítics comencin a assumir les responsabilitats que els hi pertoquen per aquesta péssima gestió i planificació.

ARE: QUAN SE'LS VEU EL LLAUTÓ!

Amb la urgència com a marca de la casa al Ple de l'Ajuntament de Malgrat d'aquest dijous es va aprovar sol·licitar al Conseller de Territori i Sostenibilitat deixar sense efecte el Pla Director Urbanístic de les ARE en l'àmbit del Maresme, pel que fa a l'ARE Escultor Clarà de Malgrat. 

Sens dubte, aquest va estar el punt més interessant de l'ordre del dia, sobretot perquè vist en perspectiva una s'adona de l'absurditat d'algunes decisions polítiques pel que fa a l'urbanisme de Malgrat. Val a dir que ahir també vaig descobrir l'avantatge de la constància i l'esforç de mantenir un bloc i anar recollint al llarg de tot aquest temps les impresions i opinions sobre les decisions i polèmiques que hem viscut al municipi. També vaig pendre consciència de l'exercici de coherència que això suposa. Sempre he estat conscient de la meva opció, perquè escriure i desar el que escrius vol dir assumir una gran responsabilitat que mai m'ha fet por, i que a dia d'avui incomprensiblement pocs polítics locals s'atreveixen a practicar.

Però això em permet recordar amb detall que l'ARE de Malgrat (el gran projecte urbanístic que va servir per incrementar el número d'habitatges a construir i els metres de superfície per usos comercials al sector Escultor Clarà) va estar envoltat de molta polèmica i que des de CIU ens hi vam oposar des del primer moment amb arguments que avui posen en evidència el gran conjunt d'interessos que s'amagava darrera les ARE. El 24 de gener de 2009 vaig escriure un post al bloc parlant de l'ARE i justificant que "des del grup de Convergència i Unió també hem presentat al·legacions, però fonamentalment per dir que no el volem l’ARE,  perquè estem convençuts no és ni adequada ni necessària pel poble".  

El 12 de febrer de 2009 vaig escriure que "en l’actual situació de crisi econòmica generalitzada, i en uns moments que  el sector immobiliari està patint greus conseqüències, no sembla una bona iniciativa desenvolupar aquests projectes. Al nostre municipi, sense anar més lluny, disposem d’un volum d’habitatges buits, i podrien estudiar-se diverses possibilitats per convertir-los en habitatge social". 

Però quan en els darrers anys des del govern PSC-PP s'ha trencat absolutament amb el model de consens que va servir per redactar i aprovar el POUM, -i que considero imprescindible per impulsar qualsevol projecte-, s'ha marginat de qualsevol decisió política urbanística a l'oposició, i s'han portat les modificacions urbanístiques amb la màxima opacitat passa el passa. Ni el maquillatge ni l'eufemisme del discurs de la Sra. Campoy, ahir més mesurada que mai, poden tapar la realitat. L'ARE va néixer mort, perquè estava des de l'inici mancat d'un estudi econòmic de viabilitat. Ens van voler fer creure que la urgència venia motivada per posar habitatge protegit i social a l'abast de la gent i ens van vendre una gran mentida. Una cortina de fum. Avui Malgrat no té ni un habitatge protegit ni un habitatge dotacional o social. En aquest sentit la política del PSC per posar a l'abast dels malgratencs habitatge assequible ha estat un immens fracàs. De fet, si Malgrat no hagués acceptat l'ARE -tal i com proposava CIU- avui estaríem al mateix punt amb la diferència que ens haguèssim estalviat polèmiques estèrils (repasseu el Butlletí Municipal de Febrer de 2009 i l'article de la Sra. Campoy "Hi ha motiu per la polèmica?"), diners públics i temps. Potser fins i tot hauriem pogut estudiar projectes més viables. 

Ara, per art de màgia algú ha decidit que la crisi econòmica ha afectat la comarca i el municipi, que la població ha sofert una davallada en creixement, i que ja no té sentit l'ARE i es convenient suprimir la seva programació. Chapeau!. Em trec el barret davant aquesta "immensa capacitat de visió de futur" dels nostres dirigents. Nosaltres, amb menys recursos, técnics, informació i mitjans ho vam dir fa 7 anys. Només calia estar atent al nostre entorn i aplicar el sentit comú. Només calia pendre consciència que hi ha un model que està esgotat i que la construcció no pot continuar sent el motor de tot.

S'ACABA L'ANY 2014!

S’acaba un any molt intens en tots els aspectes i després d'un matí de feina em disposo a saborejar amb els meus les darreres hores d'aquest 2014 tant estrany i sorprenent.

En el capítol personal ha estat un any d'afrontar la realitat i d'anar a ritme frenètic. Any de superació personal, de patiment intens, de decepcions profundes, però també ha estat un any de reafirmació personal, de lluita, de retrobament amb mí mateixa. L'any del Camí de Sant Jaume i de treure pedres de la motxilla. L'any d'enfrontar novament el rostre de la malaltia a casa, però també l'any de no perdre la fe i l'any que es tanca contra pronòstic amb la millor de les notícies médiques. L'any de fer les paus amb moltes coses, d'aprenentatge i creixement personal. Un any que s'acaba amb sorpreses inesperades que em toquen el cor. 

En el capítol polític ha estat l'any de canvis, any de treball intens per consolidar un projecte de poble i formar un bon equip amb l'objectiu de les municipals 2015. Any del pressupost prorrogat a Malgrat. Any d'aprendre a distingir allò que val la pena. Any de guardar silenci i aprendre la virtut de la humilitat davant actituds que no tenen explicació. Any de treballar a peu de carrer amb carpes i més carpes per arribar i escoltar a la gent. Any de la meva presentació com a candidata de CIU a l'alcaldia de Malgrat. Any de començar "tota una altra història". Any d'observar atentament i pendre nota d'allò que mai, mai farem si governem aquest poble. Any de contestar amb treball a les crítiques i desqualificacions personals. 

Però, per damunt de tot, el 2014 serà recordat per la reivindicació d’independència de Catalunya. Malgrat les amenaces, tot i els intents de boicot, les pressions, i els ridículs internacionals del Gobierno de España, el 9N, 2.300.000 catalans vam anar a votar per la independència. I ho vam fer amb civisme i respecte, deixant molt clar que la guerra de la por no ens atura. Ara, malgrat que sembla que els dies passen, que tenim la sensació que els polítics treballen molt lentament i massa sovint ens perd la impaciència, tenim el camí aplanat per afrontar el tram final de trajecte.

S’acaba l’any, i s’acaba aquest post per donar pas a un any nou. L'economista Santiago Niño Becerra pronostica que "el 2015 serà un any molt complicat" d'entrada per l'evolució del preu del petroli però també per altres factors. És igual. El 2015 ha de ser millor any que el passat, perquè ja hem fet el més difícil en molts sentits. En el cas dels malgratencs ens preparem per un any de canvi que encetarà una nova etapa de futur a Malgrat. En el cas dels catalans ens hem despertat del llarg son. Bon any 2015 a tots i moltes gràcies per ser-hi i haver arribat fins aquí. Us regalo un escrit que m'han fet arribar aquest Nadal que parla de la nova primavera de Catalunya. Ànims, amics meus!. Ens espera un any ple de canvis i reptes il·lusionants. Gaudiu de l'esperança!

"Si sentiu, de vegades, trontollar massa fort l'esperança,

penseu en els minyons de muntanya i la mestressa de la masia pirinenca,

en el pagés de Riells, en el soci de l'Ateneu barceloní i la seva mare, 

que coneix la virtut de la sopa escaldada, en el patró de la barca de la Costa Brava,en el propietari Castanys, en el metge Morell.
 Al ple de l'hivern ells porten amagada al cor, com nosaltres mateixos, la nova primavera de Catalunya".

 (Eugeni Xammar, article Hivern a Catalunya. Paris. 1940)