Sens dubte, aquest va estar el punt més interessant de l'ordre del dia, sobretot perquè vist en perspectiva una s'adona de l'absurditat d'algunes decisions polítiques pel que fa a l'urbanisme de Malgrat. Val a dir que ahir també vaig descobrir l'avantatge de la constància i l'esforç de mantenir un bloc i anar recollint al llarg de tot aquest temps les impresions i opinions sobre les decisions i polèmiques que hem viscut al municipi. També vaig pendre consciència de l'exercici de coherència que això suposa. Sempre he estat conscient de la meva opció, perquè escriure i desar el que escrius vol dir assumir una gran responsabilitat que mai m'ha fet por, i que a dia d'avui incomprensiblement pocs polítics locals s'atreveixen a practicar.
Però això em permet recordar amb detall que l'ARE de Malgrat (el gran projecte urbanístic que va servir per incrementar el número d'habitatges a construir i els metres de superfície per usos comercials al sector Escultor Clarà) va estar envoltat de molta polèmica i que des de CIU ens hi vam oposar des del primer moment amb arguments que avui posen en evidència el gran conjunt d'interessos que s'amagava darrera les ARE. El 24 de gener de 2009 vaig escriure un post al bloc parlant de l'ARE i justificant que "des del grup de Convergència i Unió també hem presentat al·legacions, però fonamentalment per dir que no el volem l’ARE, perquè estem convençuts no és ni adequada ni necessària pel poble".
El 12 de febrer de 2009 vaig escriure que "en l’actual situació de crisi econòmica generalitzada, i en uns moments que el sector immobiliari està patint greus conseqüències, no sembla una bona iniciativa desenvolupar aquests projectes. Al nostre municipi, sense anar més lluny, disposem d’un volum d’habitatges buits, i podrien estudiar-se diverses possibilitats per convertir-los en habitatge social".
Però quan en els darrers anys des del govern PSC-PP s'ha trencat absolutament amb el model de consens que va servir per redactar i aprovar el POUM, -i que considero imprescindible per impulsar qualsevol projecte-, s'ha marginat de qualsevol decisió política urbanística a l'oposició, i s'han portat les modificacions urbanístiques amb la màxima opacitat passa el passa. Ni el maquillatge ni l'eufemisme del discurs de la Sra. Campoy, ahir més mesurada que mai, poden tapar la realitat. L'ARE va néixer mort, perquè estava des de l'inici mancat d'un estudi econòmic de viabilitat. Ens van voler fer creure que la urgència venia motivada per posar habitatge protegit i social a l'abast de la gent i ens van vendre una gran mentida. Una cortina de fum. Avui Malgrat no té ni un habitatge protegit ni un habitatge dotacional o social. En aquest sentit la política del PSC per posar a l'abast dels malgratencs habitatge assequible ha estat un immens fracàs. De fet, si Malgrat no hagués acceptat l'ARE -tal i com proposava CIU- avui estaríem al mateix punt amb la diferència que ens haguèssim estalviat polèmiques estèrils (repasseu el Butlletí Municipal de Febrer de 2009 i l'article de la Sra. Campoy "Hi ha motiu per la polèmica?"), diners públics i temps. Potser fins i tot hauriem pogut estudiar projectes més viables.
El 12 de febrer de 2009 vaig escriure que "en l’actual situació de crisi econòmica generalitzada, i en uns moments que el sector immobiliari està patint greus conseqüències, no sembla una bona iniciativa desenvolupar aquests projectes. Al nostre municipi, sense anar més lluny, disposem d’un volum d’habitatges buits, i podrien estudiar-se diverses possibilitats per convertir-los en habitatge social".
Però quan en els darrers anys des del govern PSC-PP s'ha trencat absolutament amb el model de consens que va servir per redactar i aprovar el POUM, -i que considero imprescindible per impulsar qualsevol projecte-, s'ha marginat de qualsevol decisió política urbanística a l'oposició, i s'han portat les modificacions urbanístiques amb la màxima opacitat passa el passa. Ni el maquillatge ni l'eufemisme del discurs de la Sra. Campoy, ahir més mesurada que mai, poden tapar la realitat. L'ARE va néixer mort, perquè estava des de l'inici mancat d'un estudi econòmic de viabilitat. Ens van voler fer creure que la urgència venia motivada per posar habitatge protegit i social a l'abast de la gent i ens van vendre una gran mentida. Una cortina de fum. Avui Malgrat no té ni un habitatge protegit ni un habitatge dotacional o social. En aquest sentit la política del PSC per posar a l'abast dels malgratencs habitatge assequible ha estat un immens fracàs. De fet, si Malgrat no hagués acceptat l'ARE -tal i com proposava CIU- avui estaríem al mateix punt amb la diferència que ens haguèssim estalviat polèmiques estèrils (repasseu el Butlletí Municipal de Febrer de 2009 i l'article de la Sra. Campoy "Hi ha motiu per la polèmica?"), diners públics i temps. Potser fins i tot hauriem pogut estudiar projectes més viables.
Ara, per art de màgia algú ha decidit que la crisi econòmica ha afectat la comarca i el municipi, que la població ha sofert una davallada en creixement, i que ja no té sentit l'ARE i es convenient suprimir la seva programació. Chapeau!. Em trec el barret davant aquesta "immensa capacitat de visió de futur" dels nostres dirigents. Nosaltres, amb menys recursos, técnics, informació i mitjans ho vam dir fa 7 anys. Només calia estar atent al nostre entorn i aplicar el sentit comú. Només calia pendre consciència que hi ha un model que està esgotat i que la construcció no pot continuar sent el motor de tot.
I jo que em pensava que l'ARE estava mort i enterrat des de feia temps...
ResponElimina