Diumenge es feia públic que el President Puigdemont encapaçalarà la lista de Junts per Catalunya a les europees, i en qüestió de minuts esclatava la caverna. Des d'aquest dilluns la notícia és objecte de telenotícies, articles i portades de diari. Una autèntica conspiració contra la figura del President Puigdemont. Sense anar més lluny, avui llegir La Vanguardia, - un diari que ha estat sempre present a casa com un membre més de la familia- fa vomitar. Uns i altres busquen desesperadament devaluar i desprestigiar la figura de Puigdemont, una estratègia que històricament s'ha emprat amb els lideratges incòmodes.
Liderar no és senzill, i és evident que Puigdemont és un lider que incomoda a molts, fins i tot a la seva pròpia gent. Per això, Duran el qualifica de "il·luminat", perquè es el que es fa, en general, amb la gent que genera il·lusió i esperança. Per això, Santi Vila es desfoga publicant articles a La Vanguardia demanant un Urkullu pels catalans obviant que en tot cas els catalans no som bascos, i que seràn els catalans qui han de dir si volen un Urkullu per anar fent o si volen un nou tipus de lideratge.
Tinc clar que Puigdemont és un polític estrany i difícil d'etiquetar. Per això m'agrada. M'agradava quan era candidat a l'alcaldia de Girona, m'agradava quan era alcalde, i m'agrada de President. Per la fermesa. Per aquest punt d'agosarat. Per la determinació. Per la valentia. Avui llegim que el Parlament ha modificat a la web un punt relatiu a la immunitat i jo que ho celebro. A vegades també tinc dubtes sobre com acabarà aquest procés, però sobre el que mai tinc cap dubte es sobre el coratge i la intel·ligència de qui va decidir plantar cara a l'Estat espanyol. Durant la recent estada a Waterloo vaig tenir el privilegi de participar en una animada tertúlia en la que ja es va veure clar la voluntat de Puigdemont de liderar la llista al Parlament Europeu, però el que més em va entusiasmar no va ser aquesta evidència, sinó la lúcidesa dels seus argumentaris en favor d'una nova manera de fer política, transversal, més enllà de partits i sigles. És evident que no serà fàcil i ho hem vist amb la sorprenent configuració de les llistes de Junts per Catalunya i la sorpresa d'alguns companys, però crec sincerament que cal salvar la política i aquesta és potser la única manera de fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada