Com que la justícia porta els ulls tapats simbòlicament, és obvi que no hi pot veure; i quan mira de reüll sembla que curiosament tampoc mira igual a tothom. Per això l'esmena de la sentència de l'Alt Tribunal sobre l'impost de les hipoteques ha generat tanta indignació i suposa un descrèdit per al sistema judicial espanyol, perquè definitivament se'ls ha vist el llautó. La gestió d'aquest assumpte ha estat nefast i, finalment, sembla que l'autèntica "hipoteca" que ens queda als ciutadans és la imatge d'una justícia cada cop més allunyada de la gent i rendida als poders polítics, econòmics i financers. En cap cas s'hauria d'haver permès aquesta imatge mercantil que ens han ofert el poder judicial i la banca, perquè deixa ben tocada la credibilitat d'uns i altres, però sobretot dels primers.
El canvi de criteri acordat en només 15 dies i l'ajustat resultat de la votació ofereixen una imatge vergonyosa. Als senyors magistrats els preocupen més els diners que els drets dels ciutadans, els preocupen més que la banca respiri i cotitzi a l'alça que no pas la confiança de la gent en el sistema judicial. A tot això, surt el President del Gobierno i anuncia mesures perquè la banca assumeixi l'impost. La música pot sonar bé, però la lletra no em convenç. L'impost l'acabarà pagant el ciutadà. Temps al temps. I qui retorna els diners a la resta de ciutadans que ja s'han vist afectats per l'abús de la banca?.
Corren un temps en que com advocada sento una profunda indignació davant d'algunes decisions judicials i la imatge que projecta la justícia, però per damunt de tot visc amb absoluta perplexitat determinades actuacions d'una justícia que fa temps que mostra la seva cara més fosca i enfila una darrera altra resolucions que generen una gran inseguretat jurídica. Com diu el President del Suprem Sr. Lesmes "son las reglas del juego". Facin joc, senyors, facin joc!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada