Desprès d'un temps de reflexió enceto una nova etapa d'aquest blog amb la pretensió de posar a mans de qui li interessi la meva opinió relacionada en diversos àmbits, però sempre parlant del meu poble i el meu país: Malgrat de Mar i Catalunya. Passen moltes coses i cada cop més sento la necessitat d'escriure i dir-hi la meva.
Quan l'any 2006 vaig començar a escriure el meu primer blog el panorama de les xarxes era molt i molt diferent. L'any 2006 no s'havia estès el facebook, instagram o twitter. Ara podem seguir la vida de la gent per instagram, i xarxes socials, poden veure que fa i que diu, conèixer la seva actitud davant la vida pel que penja o deixa de penjar, els comentaris, però tot plegat crec que podria ser objecte d'un estudi antropològic. La xarxa comporta molta lleugeresa i no és or tot el que hi brilla. Ràpidament detectes que la xarxa no sempre és reflex de la veritat, ni informa, ni aprofundeix en les reflexions. Sovint la immediatesa i la necessitat de donar una resposta ràpida ens fa caure en errors . Vaja, que la xarxa i la política, com la vida mateixa, han canviat molt. Personalment, em costa molt d'entendre que per alguns la política local es resumeixi avui a fer una foto, penjar-la el primer, clickar m'agrada, i poca cosa més. I com gairebé sempre no hem de buscar culpables, perquè la culpa és molt lletja. Simplement, que en general tots ens hem tornat així de superficials, ens resignem i tampoc exigim com a ciutadans el que toca: idees amb consistència, projectes de veritat, respostes i no excuses.
Quan vaig començar a escriure al blog tot era molt diferent. En el moment que vaig encetar el primer blog a mi em va semblar una finestra oberta a la gent i una manera de ser transparent i expressar el que pensava sense fer trampes. Això us puc assegurar que m'ha comportat molts problemes, sobretot dins els estrets marges d'una política malgratenca poc acostumada a expressar obertament el que es pensa. Personalment, sempre he procurat fer-ho així. En un blog no es pot mentir, ni dir avui blanc i demà negre. Un blog és un autèntic exercici de sinceritat i coherència. De fet, mirem quants caps de llista de les anteriors eleccions municipal a Malgrat o arreu han mantingut els seus webs o blogs actualitzats amb escrits i opinions personals.....tic, tac. tic, tac....doncs això, que escriure quatre coses durant una campanya (si les escriuen ells, és clar!) és senzill i més avui amb el Sr. Google. Ara bé, desgranar idees pròpies una per una, opinar, fer crítica, o anar teixint un veritable projecte no és tant fàcil. Exigeix una bona dosi de convicció, reflexió, i pensament. Exigeix una bona dosi de treball.
En el meu cas, jo sempre he pensat que el facebook o l'instagram no poden substituir mai al blog. No tenen tantes funcions ni mai és casa nostra del tot. Facebook és molt tancat i ens tracta als usuaris com a nens. A més, resulta una eina que pensa més en els seus propis interessos que en els dels usuaris. Per això, tot i confessar que em fascinen les xarxes com a instrument de comunicació mai he deixat del tot el "meu blog".
Tot i així, fa temps que hi dono voltes, perquè a partir d'un moment determinat vaig considerar que m'havia de donar un temps per saber com enfocar l'espai. Ja he tancat una etapa, i tot i que el meu compromís segueix intacte la realitat tossuda m'ha fet reflexionar sobre el sentit de mantenir o no el blog com a quadern personal. Fa sis anys vaig deixar d'escriure una llarga temporada per raons personals. En moments de gran dolor íntim i personal he estat incapaç d'expressar-me. Després he fet alguns escrits, però sense aquell entusiasme inicial.
Finalment, després d'uns petits canvis he decidit començar de nou. Els moments actuals són difícils pel meu país. S'acosten unes eleccions municipals i ja hem constatat com són d'importants els governs municipals quan el país tremola. Així que com diuen els mariners " a més mar, més vela". Poc a poc. A veure que surt.
Quan l'any 2006 vaig començar a escriure el meu primer blog el panorama de les xarxes era molt i molt diferent. L'any 2006 no s'havia estès el facebook, instagram o twitter. Ara podem seguir la vida de la gent per instagram, i xarxes socials, poden veure que fa i que diu, conèixer la seva actitud davant la vida pel que penja o deixa de penjar, els comentaris, però tot plegat crec que podria ser objecte d'un estudi antropològic. La xarxa comporta molta lleugeresa i no és or tot el que hi brilla. Ràpidament detectes que la xarxa no sempre és reflex de la veritat, ni informa, ni aprofundeix en les reflexions. Sovint la immediatesa i la necessitat de donar una resposta ràpida ens fa caure en errors . Vaja, que la xarxa i la política, com la vida mateixa, han canviat molt. Personalment, em costa molt d'entendre que per alguns la política local es resumeixi avui a fer una foto, penjar-la el primer, clickar m'agrada, i poca cosa més. I com gairebé sempre no hem de buscar culpables, perquè la culpa és molt lletja. Simplement, que en general tots ens hem tornat així de superficials, ens resignem i tampoc exigim com a ciutadans el que toca: idees amb consistència, projectes de veritat, respostes i no excuses.
Quan vaig començar a escriure al blog tot era molt diferent. En el moment que vaig encetar el primer blog a mi em va semblar una finestra oberta a la gent i una manera de ser transparent i expressar el que pensava sense fer trampes. Això us puc assegurar que m'ha comportat molts problemes, sobretot dins els estrets marges d'una política malgratenca poc acostumada a expressar obertament el que es pensa. Personalment, sempre he procurat fer-ho així. En un blog no es pot mentir, ni dir avui blanc i demà negre. Un blog és un autèntic exercici de sinceritat i coherència. De fet, mirem quants caps de llista de les anteriors eleccions municipal a Malgrat o arreu han mantingut els seus webs o blogs actualitzats amb escrits i opinions personals.....tic, tac. tic, tac....doncs això, que escriure quatre coses durant una campanya (si les escriuen ells, és clar!) és senzill i més avui amb el Sr. Google. Ara bé, desgranar idees pròpies una per una, opinar, fer crítica, o anar teixint un veritable projecte no és tant fàcil. Exigeix una bona dosi de convicció, reflexió, i pensament. Exigeix una bona dosi de treball.
En el meu cas, jo sempre he pensat que el facebook o l'instagram no poden substituir mai al blog. No tenen tantes funcions ni mai és casa nostra del tot. Facebook és molt tancat i ens tracta als usuaris com a nens. A més, resulta una eina que pensa més en els seus propis interessos que en els dels usuaris. Per això, tot i confessar que em fascinen les xarxes com a instrument de comunicació mai he deixat del tot el "meu blog".
Tot i així, fa temps que hi dono voltes, perquè a partir d'un moment determinat vaig considerar que m'havia de donar un temps per saber com enfocar l'espai. Ja he tancat una etapa, i tot i que el meu compromís segueix intacte la realitat tossuda m'ha fet reflexionar sobre el sentit de mantenir o no el blog com a quadern personal. Fa sis anys vaig deixar d'escriure una llarga temporada per raons personals. En moments de gran dolor íntim i personal he estat incapaç d'expressar-me. Després he fet alguns escrits, però sense aquell entusiasme inicial.
Finalment, després d'uns petits canvis he decidit començar de nou. Els moments actuals són difícils pel meu país. S'acosten unes eleccions municipals i ja hem constatat com són d'importants els governs municipals quan el país tremola. Així que com diuen els mariners " a més mar, més vela". Poc a poc. A veure que surt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada