Qui em coneix bé sap que sempre he defensat que no hi ha política sense valors. I els valors en política no és allò que el polític proclama en públic o per televisió, sinó el que de veritat inspira les seves idees i projectes, allò que posa en pràctica cada dia. Allò que el mou i el guia.
De fet, jo no crec en el concepte "nova política" o "vella política", com a mínim no de la manera que s'utilitza avui. Aquest concepte que ha fet fortuna ni tan sols és nou, només cal recordar que ja pel 1914 l'utilitzava Ortega y Gasset per parlar de "Vieja y nueva política", i es referia precisament a una Espanya entossudida a prolongar "los gestos de una época finida". A mi parleu-me de política i humanitat. Política i valors. Política i el bé comú. En definitiva, ni nova ni vella. A mi parleu-me de BONA política i punt. L'actual descrèdit de la política al nostre país i el distanciament dels ciutadans neixen precisament, des del meu punt de vista, del desajust cada vegada més evident entre allò que es diu i allò que es fa. La política només assoleix la seva autèntica grandesa si s'ajusta i s'equilibra amb la ètica i els valors. Les etiquetes no les posa la "vella" o la "nova" política. Les etiquetes les escollim aquells que fem política al nivell que sigui i escollim entre el compromís polític i l'oportunisme, entre la llibertat de consciència o la disciplina de partit. Entre els valors o l'afany de poder.
Per aquesta raó, em causa veritable perplexitat i desassossec que uns polítics, unes persones, uns homes facin una vaga de fam per denunciar la vulneració d'uns drets fonamentals, -per mi el gest més greu i important des de l'1 d'octubre- i que mostra el compromís indefugible d'aquestes persones disposades a trencar tots els esquemes que el procés ha anat dibuixant fins ara i que ens han portat a una decaiguda de l'ànim. Fins i tot a que veiem i acceptem com a normal un empresonament que no te res de normal. Que els presos no caiguin en l'oblit està bé però no és suficient. La divagació i la manca de rumb del nou Govern no ajuda, la inexperiència política a les files d'uns i altres i els interessos partidistes o personals tampoc. No dubto que actuen de bona fe i amb convicció, però com diu ma mare de la bona fe no es menja.
Dit això, el que realment em produeix autèntic desassossec i inquietud és que, davant la gravetat d'una vaga de fam, alguns polítics amb nom i cognoms en pugui fer mofa o acudits. És inversemblant. És inversemblant que gent sense escrúpol, sense valors, sense la més mínima humanitat avui campin per la política. Com poden defensar el bé comú i els interessos col·lectius gent sense escrúpols ni mesura de les coses? Ens ho hem de fer mirar tots plegats. Una vaga de fam és greu. Pots estar-hi d'acord o no. Pots defensar altres vies de solució. El que no pots fer mai, mai és frivolitzar i fer escarni del sacrifici i el dolor de la gent. Això va més enllà de les expressions grolleres a un plenari, la mala educació o la falta de respecte que avui podem observar que es va imposant. Parlem d'humanitat, de misèria humana. Parlem d'una societat que es mirall de la política i on la insolidaritat, la mentida, la cobdícia i la merda aflora. Cal que prenguem consciència d'aquesta "nova política" deshumanitzada i sense escrúpols, que deixem d'actuar com a ciutadans "contents i enganyats" i prenguem la iniciativa. Cal defensar la bona política i als bons polítics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada