FELIÇ ANIVERSARI, ENRIC!

I arriba un dia que el fill et fa 18 anys. De cop t'adones que s'ha fet gran. Amb aquesta franquesa que tenen avui els joves et deixa clar que la celebració familiar està bé, però que no et compliquis la vida, perquè ho vol celebrar amb els amics. Ja no cal fer cucanyes, ni pensar jocs infantils, ni muntar la piscina al pati per la mainada, ni fer entrepans de xocolata.

I tu que ets sa mare et recordes de la il·lusió d'aquell 27 de juliol de fa 18 anys, de les mans del seu pare agafant les teves amb amor, dels seus petons, d'aquell esforç, d'aquell caparró, aquells ulls grans i curiosos ben oberts per contemplar el món. Et venen imatges familiars d'aquell nen rialler de cabells rossos, carinyós, divertit, intel·ligent, entremaliat, el rei dels invents. El nen que volia ser mecànic de motos i obrir un taller amb l'Alex. Aquell nen que dormia amb el patinet i el seu gatet. De quan l'agafaves a coll rendit, li treies les sandalies per ficar-lo al llit i te'l quedaves mirant mentre dormia com un angelet.  

Avui cantarem "per molts anys" i bufarem les espelmes. Ho farem contents, però amb nostàlgia. Pensaré amb les alegries i rialles que hem compartit aquests 18 anys. Pensaré també en la tristesa dels seus ulls, i en l'absència del pare. En la dolorosa experiència que ha viscut tant jove. I el miraré i desitjaré amb totes les forces que ho aprofiti, que assaboreixi cada minut de la vida, que passa massa depressa. Desitjaré que sigui el que vulgui ser, però que no deixi mai de tenir somnis. Desitjaré que aquest món es porti bé amb ell, perquè sempre serà el meu angelet de cabells rossos. La nineta dels ulls del seu pare. L'amor de la seva mare.      

DECATHLON Sí O NO: PARLEM DELS LLOCS DE TREBALL

Un dels arguments que s'esgrimeix al parlar de la modificació del planejament del sector "Escultor Clarà" (PP7) és el dels llocs de treball. Per alguns els grans espais comercials generen llocs de treball no dignes o amb condicions precaries.  És difícil valorar els llocs de trebal que indirecta o directament es poden crear donat que es basen en estimacions, però afirmar d'entrada que les condicions de treball són poc dignes em sembla portar el debat al camp dels prejudicis i aixó és una cosa que no m'agrada.

Per aquesta raó i després de donar-hi voltes parlo amb empleats de la empresa Decathlon per conèixer la seva opinió directa. Exposo el cas d'un noi de 26 anys. va acabar estudis de grau superior relacionat amb activitats esportives i va començar a treballar a la empresa amb un contracte temporal.. Als 6 mesos el van fer fixe. "En general, si treballes bé et fan fix als 6 mesos", afirma. "et paguen sempre totes les hores extres que hagis de fer", "el salari està bé" i "m'han ofert canviar de ciutat i assumir més responsabilitat en un altre centre". Afirma estar satisfet i em recomana mirar el conveni col·lectiu. Com a dada assenyalar que en aquest darrer conveni la empresa es compromet a no superar el 40% de contractes temporals del total de la plantilla el 2017, el 35 % el 2018 i el 30 % el 2019.

Ahir vaig escriure que "no es pot acusar a les grans empreses de crear només llocs de treballs precaris i menys quan bona part de la nostra població activa treballa en el sector turístic amb sous més aviat baixos i contractes estacionals. D'altra banda, l'atur és una opció millor?" , i avui algú s'ha afanyat a manipular les meves paraules per acusar-me de defensar la precarietat. Em sap greu quan intento explicar les coses de manera entenedora i es vol donar la volta als arguments. Mai defensaria la precarietat laboral. Només faltaria. Senzillament, penso que en un municipi en el que bona part de la població només pot accedir a treballs estacionals en el sector turístic aquest discurs no encaixa.   

En definitiva, no es pot generar un debat des del prejudici i els estereotips. No es pot afirmar que gran empresa és equivalent a precarietat laboral. No sempre ni necessàriament és així. 

DECATHLON SÍ O NO?. VOTEM!

El proper 20, 21 i 22 de juliol els malgratencs estem convidats a participar en una consulta popular sobre el desenvolupament del sector PP7 del nostre municipi. Entre tots decidirem si fem un pas endavant en el desenvolupament urbanístic de Malgrat per tal de poder generar les condicions per atraure activitat econòmica a la nostra vila.

El que es proposa és clar, però penso que cal explicar-ho bé. D'entrada no s'està proposant un creixement desorbitat com alguns apunten, ni estem en perill de deixar de ser poble. Un poble és el que els seus habitants volen ser, i això ni un Decathlon, ni un AKI ho poden impedir. En aquest sentit sóc crítica en com s'està portant el debat, perquè s'han barrejat arguments que són estrictament ideològics. D'entrada una àrea comercial no ha de ser nociva pel petit comerç (o no és nociu si la implanten al poble del costat?), i pel que fa als llocs de treball que es poden crear també escolto molta demagògia, perquè no es pot acusar a les grans empreses de crear només llocs de treballs precaris i menys quan bona part de la nostra població activa treballa en el sector turístic amb sous més aviat baixos i contractes estacionals. D'altra banda, l'atur és una opció millor?. Francament, en aquest debat és molt fàcil acabar fent afirmacions sense cap base i convindria tocar de peus a terra.

Aquí parlem d'un sector en el que ja s'ha previst uns usos de comerç i habitatge. El que es proposa ara és repartir d'una forma diferent aquests usos de manera que facin viable el sector. Menteix qui afirma que serà un creixement i no tindrem serveis. Aquest era l'argument que jo mateixa defensava davant la proposta de l'ARE, però perquè aquella proposta incrementava sense cap estudi la construcció d'habitatge. Aquí partim de la proposta del POUM que va ser àmpliament consensuada (només ERC hi va votar en contra) i aquella proposta estava avalada per estudis econòmics. A més, ara es proposa precisament reduir l'habitatge -cosa que veiem molt més realista en aquests moments passant de 361 a 260.

Però a més la proposta preveu la construcció de nous accessos al municipi des de la N-II que permetran oferir una nova centralitat de Malgrat a través d'una nova rotonda i enllaços al nucli de la població.

La proposta ofereix a més la posibilitat de disposar d'habitatge públic de lloguer per joves. Una oferta que ara no tenim i que impedeix atendre necessitats dels joves del municipi. 

En definitiva, la proposta presenta una sèrie d'oportunitats i també amenaces. Cal posar tota la informació a disposició de la gent perquè pugui formar-se un criteri. I el problema serà aquest precisament. La postura radical d'uns i l'abandó dels altres fan que traslladar la proposta amb tot el seu contingut a la ciutadania sigui complicat. Serà suficient per tal que la ciutadania s'impliqui? La mobilització és bàsica perquè el resultat sigui un autèntic mandat veïnal –per molt que es digui, una participació de mínims no permetrà conèixer la opinió dels malgratencs. En aquest sentit és obvi que els partidaris del NO acostumen a estar molt més mobilitzats i predisposats a votar, perquè generalment també pertanyen a grups que han fet bandera de la participació ciutadana. Crec que aquest element pot fer decantar la  balança, sobretot davant l'abandó del PSC d'un projecte que pretenia presentar com a seu i que ara tot apunta que prefereix s'ubiqui a un municipi governat pels seus. 

Els grups que hem apostat pel SÍ per responsabilitat  haurem de pencar aquesta darrera setmana si no volem que Malgrat perdi de nou el tren del futur. Intentaré aportar el meu granet de sorra desgranant els propers dies la proposta i parlant de les amenaces i les oportunitats.

POLÍTICA D'HABITATGE A MALGRAT. DEL DISCURS A LA REALITAT

Un dels problemes més evidents dels ciutadans arreu del territori és l'accés a l'habitatge digne i assequible i aquesta és, per tant, una prioritat fonamental en l'actuació pública municipal del nou govern. També va ser la raó principal per la que al redactar el pacte de govern el PDECat va demanar expressament assumir la responsabilitat de les competències de Serveis Socials i la regidoria d'habitatge de l'Ajuntament de Malgrat de Mar. 

Si parlem de política local d'habitatge a Malgrat és obvi que la prioritat i la urgència és actuar. Tenim necessitat d'afrontar amb energia i eficàcia aquesta problemàtica, però també cal fer-ho amb visió local, des del coneixement del nostre municipi i les necessitats reals dels malgratencs, i amb participació de tothom. És a dir, intentant superar la vella política d'esperar les intervencions aïllades d'altres agents mancades gairebé sempre de continuïtat i coherència (un bon exemple seria l'ARE). Som nosaltres qui hem de decidir que es vol fer i com fer-ho. Ras i curt. 

Canviem el discurs assumint que el municipi té competències en matèria d'urbanisme i habitatge. "Ordenació, gestió i execució urbanístiques", "promoció i gestió d'habitatges". I és lògic, perquè sempre és en el propi municipi on es concreta la demanda d'habitatge dels ciutadans, i on es detecten les dificultats de la gent per accedir-hi. És al poble on notem la presència d'habitatges buits, patim les conseqüències de les ocupacions, topem amb les problemàtiques dels habitatges degradats, i on intentem resoldre com podem l'infrahabitatge, la sobreocupació i les necessitats dels col·lectius en risc d'exclusió social residencial. 

Som conscients que a la pràctica definir polítiques locals d'habitatge actives i resolutives no és una tasca senzilla, però també tenim clar que la provisió d'habitatge públic i els programes socials d'habitatge són claus per blindar una política autènticament solidària i progressista. Això vol dir disposar d'un mínim parc d'habitatge destinat a polítiques socials, és a dir, disposar d'un estoc social d'habitatge per donar compliment al mandat de solidaritat urbana, i aquesta és, precisament, la gran assignatura pendent al nostre municipi i el gran fracàs d'aquells que diuen que ens han governat des de polítiques de progrés en els darrers 25 anys. 

Avui intentem fer front des dels serveis socials i la Oficina d'Habitatge als problemes que ens ha generat una evident manca de visió de futur, però ho fem sense disposar de les eines adequades. Tot i així, no ens podem distreure en criticar el que altres no han fet. Simplement es tracta de constatar que entre la realitat i el discurs de l'acció política hi ha un gran treball a fer, i que la visió ideològica és clau.  O creus en l'habitatge com un dret que cal posar a l'abast de tothom, i sobretot dels menys afavorits, o et dediques a cobrir l'expedient i prou.

Com hem dit a l'inici, per nosalltres és prioritat fonamental l'acció en política d'habitatge. Tot just sis mesos després de constituir-se el nou govern de Malgrat portem a Ple dos decisions contundents en matèria d'habitatge: 

a)Punt i final, després de successives pròrrogues sense cap resultat, al contracte de concessió administrativa d'obra pública adjudicat l'any 2008 per construir uns pisos destinats a lloguer social al carrer Roger de Flor-Isaac Albéniz que mai s'han fet realitat; i, 

b)Taula d'Habitatge de Malgrat de Mar, oberta i participativa. 

Sis mesos. Fets. Acció i decisió. Responsabilitat. Full de ruta. Seguim!.