Vaig néixer el 20 de desembre de 1963. Avui faig anys. Ni molts ni pocs. Depèn de per a què. Per exemple, estimo molt i millor, i he assolit aquell punt òptim de maduresa que em permet veure algunes coses des de certa distància o prendre'm la vida com si ja anés de tornada. Continuo pensant que el món pot canviar i que val la pena posar-hi un granet de sorra. He gaudit de moments d'intensa felicitat i he plorat la pèrdua d'una part de la meva vida. He confiat en gent que no ho mereixia i he trobat grans amics i persones. He tingut prou temps per aprendre que les coses realment importants són les més senzilles i invisibles als ulls.
Sóc com sóc pels aprenentatges que he fet pel camí de la vida, per tot el que he recollit i per allò que he pogut escampar.
Sigui com sigui he arribat als 53. Ho he fet envoltada de gent que m'estimo i m'estima. Des de primera hora rebo felicitacions de familiars, amics, companys i coneguts, i ho agraeixo infinit. M'agrada fer anys, celebrar-ho i compartir-ho. Després bufaré unes espelmes i amb una mica de sort potser desembolicaré algun regal inesperat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada