Quan et demanen que presentis un llibre sempre tens la sensació d'assumir una gran responsabilitat. Comences a pensar si seràs capaç d'apropar el llibre a la gent, com has de parlar de l'autor/a, com fer la presentació....imagineu si a mes qui t'ho demana és la teva pròpia germana!. Llavors l'encàrrec es converteix en un repte i la por a decebre es fa molt present i et tremolen les cames.
Aquesta era la sensació que tenia el passat dijous quan vaig entrar a la sala de La Barretina, aquest espai de gran calidesa que ofereix un marc tant singular per aquest tipus d'acte.
Va ser entrar a la sala i saber que el que havia d'explicar era molt més senzill del que pensava. Es tractava d'explicar com em vaig trobar amb el llibre de la Carmina per primera vegada, perquè sempre dic que aquest és un llibre amb certa màgia. Un llibre teràpia. Un llibre sense cap pretensió literària que simplement vol explicar una vivència personal i transmetre un missatge d'esperança. "Guarda el que hagis pogut aprendre , escolta el teu interior, i prepara't per prendre les teves pròpies decisions", diu l'autora al seu lector.
Els indis lakota diuen que quan Wakan Tanka va disposar de les sis direccions, l'Est, el Sud, l'Oest, el Nord, a dalt i a baix, restava encara per fixar la setena. Wakan Tanka sabia que aquesta darrera direcció -la de la saviesa- seria la més poderosa, i volia situar-la on no fos fàcil de trobar. Per això va triar un lloc en el qual no acostumem a pensar-hi els éssers humans: el cor de cadascú. El seu interior.
Recordo que en totes les llargues estones compartides en el decurs de la seva malaltia la llavor d'aquest llibre era ben present, però quan la meva germana em va posar l'arxiu amb l'esborrany a les mans em vaig quedar sorpresa. És la modèstia i la senzillesa que destil·la. És aquesta veu interior. És aquest escoltar el teu interior que t'atrapa definitivament i em fa pensar en la llegenda dels indis lakota i aquell tresor de la saviesa que només alguns sabran trobar.
Em sento infinitament orgullosa de la meva germana i del seu coratge a l'hora d'afrontar les proves de la vida. Com ella diu, "si passa serà perquè aprenguis alguna cosa. No et resignis. Lluita i aprèn".
Gràcies a tots per ser-hi!.
Els indis lakota diuen que quan Wakan Tanka va disposar de les sis direccions, l'Est, el Sud, l'Oest, el Nord, a dalt i a baix, restava encara per fixar la setena. Wakan Tanka sabia que aquesta darrera direcció -la de la saviesa- seria la més poderosa, i volia situar-la on no fos fàcil de trobar. Per això va triar un lloc en el qual no acostumem a pensar-hi els éssers humans: el cor de cadascú. El seu interior.
Recordo que en totes les llargues estones compartides en el decurs de la seva malaltia la llavor d'aquest llibre era ben present, però quan la meva germana em va posar l'arxiu amb l'esborrany a les mans em vaig quedar sorpresa. És la modèstia i la senzillesa que destil·la. És aquesta veu interior. És aquest escoltar el teu interior que t'atrapa definitivament i em fa pensar en la llegenda dels indis lakota i aquell tresor de la saviesa que només alguns sabran trobar.
Em sento infinitament orgullosa de la meva germana i del seu coratge a l'hora d'afrontar les proves de la vida. Com ella diu, "si passa serà perquè aprenguis alguna cosa. No et resignis. Lluita i aprèn".
Gràcies a tots per ser-hi!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada