De fet, que comences l'acte amb la cita d'un economista de prestigi tampoc és casualitat, perquè l'economia té molt a veure amb el debat i les reflexions que es van abocar en decurs de la jornada. Ningú discuteix que el context és complicat i la realitat molt tossuda. Aquest mes d'octubre l'atur ha pujat de nou al Maresme i s'ha tancat amb 893 nous maresmencs i maresmenques a l'atur, una xifra que representa un increment de la desocupació a la comarca del 2,48% respecte al mes anterior, i Malgrat amb un 16,26% d'atur apareix destacada entre les poblacions que superen la mitjana comarcal en xifra d'aturats.
Aquesta dada apunta amb claredat que l’objectiu prioritari de qualsevol nou
govern del nostre municipi haurà de ser canviar aquestes xifres d'atur. I fer-ho és possible, perquè a Malgrat existeixen prou elements sòlids per a poder generar oportunitats per la població, tant en creació de llocs de treball com de millora de l'economia local i el teixit productiu.
El que necessitem és ser capaços de crear a Malgrat les condicions òptimes per afavorir la creació de llocs de treball, l’increment de l’activitat econòmica i la creació d’oportunitats. I aquí l’Ajuntament ha de jugar un paper fonamental, perquè haurà d'actuar d'una vegada com a motor econòmic i acompanyar en les polítiques d’estímul a l’economia productiva. Només cal apuntar que cada cop més els ens locals han introduït la promoció econòmica al seu cartipàs municipal, més enllà de considerar si tenien o no les competències per fer-ho. Això d'entrada ens dona la mida de la importància que te promoure oportunitats i ocupació al municipi. L'Ajuntament ha de ser -com us dic- un motor per impulsar les iniciatives dels malgratencs i per facilitar que les idees i projectes dels malgratencs es facin realitat. En aquest sentit estic convençuda que amb la participació i col·laboració de tots crearem les eines necessàries per impulsar l'economia, els llocs de treball, el benestar, la cultura i el patrimoni local de Malgrat.
Però per fer-ho possible caldrà apostar per reduir la burocràcia al màxim, per agilitzar els tràmits, per fer una gestió més eficaç i eficient, per prioritzar inversions orientades a afavorir l’economia local com el nou projecte del Passeig Marítim i l'obertura de l'Avinguda Barcelona per impulsar polítiques de potenciació dels sectors que són els principals generadors de llocs de treball. Apostem pel turisme responsable i de qualitat, des d'un model equilibrat, dissenyant accions de promoció innovadores i prioritzant aquelles accions que garanteixen una rendibilitat i un retorn comercial més elevats.
I no oblidem la indústria i la pagesia. No oblidem el comerç local, aquell que fa bategar el cor de Malgrat. No caiguem en la resignació. Podem impulsar una nova política comercial dinamitzadora de l'espai públic que sigui capaç de fer propostes i posar en valor els locals que queden buits al centre de Malgrat. Sí, Malgrat pot sortir de la crisi, però per això ens hem de preparar i hem de prendre mesures que no poden esperar més temps. Sóc conscient que l'actual context no posa les coses fàcils, però ja no s'hi val continuar posant la crisi com excusa. La imaginació és poder. La crisi no ens ha de servir d’excusa per no pensar a mig o llarg termini com volem que sigui el nostre poble. Si una cosa tinc clara és que aquest mandat només ha servit per perdre un temps preciós i un grapat d'oportunitats. Un temps en que es podien haver posats les bases i preparat el poble pel futur, però en el que s'ha optat per una alarmant estretesa de mires i pitjor encara, per la resignació.
El que necessitem és ser capaços de crear a Malgrat les condicions òptimes per afavorir la creació de llocs de treball, l’increment de l’activitat econòmica i la creació d’oportunitats. I aquí l’Ajuntament ha de jugar un paper fonamental, perquè haurà d'actuar d'una vegada com a motor econòmic i acompanyar en les polítiques d’estímul a l’economia productiva. Només cal apuntar que cada cop més els ens locals han introduït la promoció econòmica al seu cartipàs municipal, més enllà de considerar si tenien o no les competències per fer-ho. Això d'entrada ens dona la mida de la importància que te promoure oportunitats i ocupació al municipi. L'Ajuntament ha de ser -com us dic- un motor per impulsar les iniciatives dels malgratencs i per facilitar que les idees i projectes dels malgratencs es facin realitat. En aquest sentit estic convençuda que amb la participació i col·laboració de tots crearem les eines necessàries per impulsar l'economia, els llocs de treball, el benestar, la cultura i el patrimoni local de Malgrat.
Però per fer-ho possible caldrà apostar per reduir la burocràcia al màxim, per agilitzar els tràmits, per fer una gestió més eficaç i eficient, per prioritzar inversions orientades a afavorir l’economia local com el nou projecte del Passeig Marítim i l'obertura de l'Avinguda Barcelona per impulsar polítiques de potenciació dels sectors que són els principals generadors de llocs de treball. Apostem pel turisme responsable i de qualitat, des d'un model equilibrat, dissenyant accions de promoció innovadores i prioritzant aquelles accions que garanteixen una rendibilitat i un retorn comercial més elevats.
I no oblidem la indústria i la pagesia. No oblidem el comerç local, aquell que fa bategar el cor de Malgrat. No caiguem en la resignació. Podem impulsar una nova política comercial dinamitzadora de l'espai públic que sigui capaç de fer propostes i posar en valor els locals que queden buits al centre de Malgrat. Sí, Malgrat pot sortir de la crisi, però per això ens hem de preparar i hem de prendre mesures que no poden esperar més temps. Sóc conscient que l'actual context no posa les coses fàcils, però ja no s'hi val continuar posant la crisi com excusa. La imaginació és poder. La crisi no ens ha de servir d’excusa per no pensar a mig o llarg termini com volem que sigui el nostre poble. Si una cosa tinc clara és que aquest mandat només ha servit per perdre un temps preciós i un grapat d'oportunitats. Un temps en que es podien haver posats les bases i preparat el poble pel futur, però en el que s'ha optat per una alarmant estretesa de mires i pitjor encara, per la resignació.
D'això anava la jornada del passat dissabte. De no resignar-nos. De creure en Malgrat i les oportunitats que ofereix el nostre poble. De compartir perspectives i visions des de diferents sectors, perquè a Malgrat tenim capital humà i oportunitats, però és necessari saber identificar aquestes oportunitats i saber posar en valor allò que tenim. En aquest sentit la participació i implicació dels malgratencs serà clau. És hora de fer pinya i sumar. Entre tots trobarem nous camins per fer que el cor de Malgrat continui bategant. D'aquí la frase inicial d'aquest post: cal pensar en el futur. I el
futur passa perquè entre tots plegats decidim quin és el nostre horitzó. Quin és el Malgrat que volem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada