Avui és Sant Josep i a casa farem festa, perquè és el Sant del pare. Fa
anys, quan celebrava Sant Josep pensava que la vida seguia el seu curs normal,
i que les coses passaven en un esdevenir lògic i ordenat, senzillament perquè
era llei de vida. Ara sé que aquesta vida capgira l’ordre de les coses, que després de la joia arriba el dol
com després de l’estiu ve la tardor. Així
que quan penses que estàs preparada per
acompanyar als teus pares en el decurs de la vida, resulta que són ells els que avui et fan de refugi dels teus naufragis.
Gràcies pare, per regalar-me tot el temps del
món quan era una nena, per cada abraçada, per cada ensenyança, per fer-me
sentir tant estimada, per mostrar-me el món, per fer de refugi de les meves
tristeses. Senzillament, per ser aquí. El millor regal en el dia d’avui és el meu amor incondicional. Cuida't. Què tinguis salut per compartir la vida molts
anys més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada