DES DE LA CÀMERA DEL PLE

Avui fa una setmana del Ple extraordinari  de Malgrat. Un Ple més si voleu, però no un Ple qualsevol. Aquest va ser un Ple extraordinari de veritat, perquè no sempre és l’oposició qui demana la convocatòria d’un Ple, gairebé mai és l’oposició la que fixa l’ordre del dia, i encara menys  és la proposta de l’oposició la que s’acaba aprovant.

Però, què és una sessió de Ple extraordinari? És qualsevol convocatòria no ordinària. La convoca l’alcalde quan vol o bé a sol·licitud d’una quarta part dels membres de la corporació. L’escrit l’han de signar tots els regidors que ho demanen i cal fer-hi constar els temes que es volen discutir. En aquest cas, ho va demanar l’oposició en bloc, és a dir, CIU, ERC i ICV-EUiA, i el punt de l’ordre del dia era la proposta d’ordenances que el propi govern va elaborar i que sense cap argument ni explicació va decidir a darrera hora treure de l’ordre del dia del ple del dia 8 de novembre. Per què?, doncs per no haver de dur al plenari les esmenes formulades per l’oposició en el sentit que es donés compliment als acords de ple aprovats al passat febrer relatius a la bonificació del 5% de l’IBI pels rebuts domiciliats, i al fraccionament de l’IBI en dos pagaments. Vet aquí!. 

Arribats en aquest punt calia fer un gest de responsabilitat. No podíem quedar-nos amb els braços plegats mirant com el govern obligava de nou als malgratencs a pagar un 16% d’IBI per no cedir ni una coma davant una petició lògica i raonable de l’oposició. Certament, el temps ens ha jugat en contra, perquè un cop demanes un ple extraordinari la llei li dona a l’alcalde un marge de 15 dies per convocar-lo. En aquest cas, la sol·licitud es va presentar a l’endemà mateix del ple del dia 8 de novembre un cop constatada l’argúcia del govern de sostraure el debat i votació de les ordenances del plenari. A la mateixa sol·licitud ja es va proposar fer el ple el següent dijous, però evidentment l’equip de govern es va estimar més deixar passar la jornada del dia 25 de novembre i allargar-ho. Un cop aprovada la proposta de l’oposició el problema serà els termini d’exposició pública de les ordenances i l’aprovació definitiva, però des de la Diputació ens van confirmar que a primers d’any es publica un annex del butlletí oficial per publicar les ordenances que s’aproven fora de termini. Confiem en que això sigui la solució, però en cas contrari ningú podrà dir que l’oposició no s’hagi mullat i no hagi intentat amb totes les forces evitar que els malgratencs en surtin perjudicats de tot plegat. 

Dit això, confesso que el debat del ple extraordinari no va aportar res de nou. El regidor d’hisenda va centrar els seus esforços a fer-nos la llarga explicació que s’havia preparat durant dies   i que no era més que el guió de l’entranyable pel·lícula de Bill Murray, Groundhog Day o “el dia de la marmota”.  Un constant viatge en el temps. El seu discurs no s’ha mogut des de l’any 2007 que va entrar com a regidor al consistori. Tant li fa els problemes que viuen moltes famílies, que creixi l’atur, que la gent tingui dificultats per complir les seves obligacions fiscals. Segons aquest home tot és qüestió d’organitzar-te. Mira per on!. El més lamentable és que també va aprofitar per donar-nos bona mostra de quin és el seu tarannà d’home “dialogant” i “respectuós”. Puc afirmar que en  alguns moments aquest regidor ha perdut la correcció i l’educació carregant la seva frustració de forma desproporcionada contra els  nostre grup, i fins el punt d’obligar-nos  a abandonar una reunió de molt males maneres. Un fet que m’ha deixat perplexa.

Però en el ple extraordinari també es va posar de manifest l’extraordinari respecte que té aquesta persona per les propostes de l’oposició: “Curtets” “i lo que hem guardo!”, “impresentable”, “experiment en gasosa”, “només volen demostrar que 9 són més que 8”, i altres cosetes d’aquest estil es van escoltar a la sala de plens de boca del “regidor de l’any”.

Parla de “irresponsabilitat” política precisament qui més té que callar. No crec que sigui gens responsable obligar als malgratencs a pagar més només pel fet de no haver estat capaç d’arribar a un mínim consens quan l’únic que et demanen afegir a la teva pròpia proposta és el compliment de dos acords que –d’altra banda- són d’obligat compliment. Resulta molt difícil entendre que el simple fraccionament  d’un rebut generi tanta confrontació . 

No. No anem bé. És per això que des de CIU seguirem treballant perquè aquestes actituds i formes no es solidifiquin més