SALA DE PLENS: PROHIBIDA L'ENTRADA

Til·la, molta til·la i una santa paciència cal tenir a vegades per fer política local, sobretot a Malgrat. Si parlem d'un ple cal augmentar una mica la dosi, perquè pot passar de tot. Als plens de Malgrat es diuen coses a les que pots aplicar qualsevol qualificatiu, des de prepotent, sorprenent, caòtic a histriònic. Ara bé, hi ha coses que no han de passar o no hauríen de passar. No pot passar que es negui l'entrada a un ciutadà, perquè això és negar el dret més bàsic de la participació ciutadana. Un ple és un acte públic, i negar l'entrada a una persona és un gest que suposa un viatge enrera en el temps. És depurar. És perseguir directament a tot aquell que discrepa. Dijous va quedar clar que l'actual règim malgratenc no tolera la disidència ni la discrepància, sigui politica, associativa o ciutadana. Qui discrepi ha de ser depurat de manera automàtica fins arribar a l'esperpent del passat dijous. El pecat del ciutadà no va ser abocar una bossa de garrofes davant l'alcaldessa a l'acabament d'un ple. No. El pecat va ser pensar diferent. Ser tossut de mena, i això no es pot consentir. El ciutadà no va insultar ningú. No va cridar. Va esperar pacientment el final del ple sense fer cap mena d'interrupció. No va agredir. No va amenaçar. No va fer cap gest violent. Però el ciutadà va discrepar. Es va queixar públicament per una acció i una actitud del govern municipal. Sembla que això és molt greu. En un altre temps hagués anat com a mínim a la foguera, però en democràcia es barra el pas a una sala de plens. Si afegim que el ciutadà és un ex treballador de l'Ajuntament que considera que va ser injustament acomiadat i defensa els seus drets et quedes sense paraules. Si consideres que qui governa ho fa sota les sigles d'un partit suposadament "obrer" ni en parlem.

D'altra banda, realment és una manca de respecte intolerable portar garrofes a un polític? Bé, es pot mirar de moltes maneres. Què no és una manca de respecte escridassar al teu adversari tot dient que no sap pensar?. Francament, penso que hi ha una mesura justa per les coses. Penso que a Malgrat hi ha un govern que conserva el poder, però que perd l'autoritat a cada pas. A cada gest. També penso moltes altres coses davant algunes frases que es poden sentir als plens del meu poble. Un bon exemple és afirmar que manes per mandat diví. Mare de Déu!. La teoría del dret diví a Malgrat en el segle XXI. Vaja!, Com Lluís XIV de França. La Sra. Alcaldessa ho és per la gràcia de Déu. Sembla una anècdota, però aquesta constant referència a Déu i els seus designis per justificar segons quines coses em cansa, m'indigna i m'ofèn. M'ofèn fins i tot com a cristiana. Un alcalde o alcaldessa ho és perquè els ciutadans el voten. A vegades, perquè la matemàtica juga al seu favor. A vegades, per un cop de sort. Dubto que Déu hi pugui fer res, ni que perdi el temps mirant pels interessos de la Sra. Campoy. Altra feina té amb la que cau. La seva afirmació és com dir que Déu és responsable que hi hagi mandataris escollits per les urnes que han estat dictadors i assassins terribles. No ho vull pensar. Tampoc vull fugir del tema. El que va quedar clar dijous és que tenim un govern amb una clara i preocupant tendència a embolicar les coses més senzilles. També va quedar clar que la reina absolutiste que ens governa disposa d'una cort que l'aconsella poc i malament. No és millor súbdit qui calla. A vegades, cal dir a l'emperador que va despullat. On dic emperador llegiu emperadriu.