EL CONGRÉS DIU NO A LA SUPRESSIÓ DE L'IMPOST DE SUCCESSIONS A CATALUNYA

L'impost sobre successions i donacions és un tribut directe de caràcter personal que grava les adquisicions lucratives a favor de les persones físiques tant per causa de mort com per negocis entre vius. L'impost grava l'increment de patrimoni en rebre una herència, o una quantitat d'una assegurança de vida, o bé si s'és beneficiari d'una donació.

Des de la seva creació, l'impost de successions ha sofert certes modificacions en la seva estructura, en especial les normes de reducció de la base imposable, però en els darrers temps moltes veus reclamen la seva supressió. Darrerament podem llegir moltes cartes als diaris en aquest sentit, i constato que a molts actes polítics el públic acaba preguntant per aquesta qüestió al ponent de torn. Els que ho pregunten no són, en general, gent rica. Al contrari, acostuma a ser gent senzilla que no veuen just que a la seva mort els hereus hagin d'entregar a l'Estat bona part d'allò que ells han estalviat amb treball i sacrifici. A més, cal tenir en compte que aquest és un impost cedit a les comunitats, i que moltes l'han suprimit. En concret, un total de 10 comunitats l'han suprimit. Per això es produeixen actualment diferències fiscals significatives entre territoris que provoquen deslocalitzacions de patrimoni i propietats empresarials. Per això, Sánchez Llibre va reclamar la supressió també per una raó d' "equilibri fiscal".

El Parlament de Catalunya ja va rebutjar eliminar aquest impost amb els vots de les tres forces que formen el tripartit català. Ahir CIU ho va tornar a demanar al Congrés, però la proposta va decaure novament, aquest cop amb el vot del PSOE, IU-ICV, el BNG, Nafarroa Bai i UpyD. Josep Sánchez Llibre va defensar que "l’impost de successions és un impost confiscatori de voracitat fiscal insaciable que fulmina les economies familiars i les classes mitjanes i que castiga l’estalvi". La proposta de CIU va rebre el suport del PP, el PNB, ERC i CC, i no deixa de ser curiós el vot d'ERC, perquè al Parlament pot votar el mateix i llestos.

Per la seva banda, el PSOE va votar 'no' dient que la supressió de la taxa tindria efectes negatius en les arques de les comunitats autònomes que hauria de sufragar l'estat espanyol, i el Joan Herrera, portaveu d'ICV i conegut com "el xicot de la bici", va aprofitar com sempre per mostrar el manual de "l'esquerra de debò" i va acusar a Sánchez Llibre de parlar com un "neocon", una paraula que el Sr. Herrera fa servir molt alegrament. A vegades, tinc la sensació que el "noi de la bici" viu en un món allunyat de la realitat. Un món en el que la gent és verda o neocon. No sé, penso que la majoria de la gent que es queixa de l'impost té ben poca cosa, i quan perd un familiar a més de la tristesa també han de fer front a molts maldecaps i a fortes despeses econòmiques. El Sr. Herrera s'oblida que els titulars de grans fortunes no són precisament els que pateixen aquest impost. Normalment, ho han resolt molt abans i amb menys maldecaps.