"Tornarem a lluitar. Tornarem a sofrir. Tornarem a véncer!!!"El dia 3 de setembre, quan la ciutat portava ja alguns mesos completament encerclada per les tropes aliades franco-espanyoles, des de la seva trinxera, davant del Portal Nou, tocaren a crida i un sergent major francès es presentà al comandant del Baluard intimidant-lo perquè es rendís davant la imminència de l’atac. Villarroell, cap de les forces catalanes, passà la noticia a Casanova, Conseller en Cap. Reunit el Consell, Feliu de la Penya, Conseller Segon, parlà el primer per rebutjar tota oferta de parlament i Casanova proposà donar allargues, comunicant als borbònics que rebrien resposta ulterior.
El dia 4 de setembre es reuní el Govern en ple. 26 consellers votaren per rebutjar tot contacte i només 4, entre ells Casanova, es pronunciaren per la petició d’un armistici provisional.
El dia 5, el Govern va comunicar a Villarroel el resultat. Aquest va lamentar que no s’hagués estat tingut en compte el parer dels militars i va dimitir.
El dia 6, el comandant del Baluard va llegir el text a l’enemic : “Els tres comuns s’han ajuntat i considerat la proposició feta per un oficial dels enemics; responen que no volen oir ni admetre cap resposta de l’enemic”.
El dia 10, plovia intensament i hi havia indicis que feien suposar que l’assalt es produiria aquella nit o a la matinada, si s’aclaria el temps. Les forces d’assalt eren 26.000 homes, més una reserva de 4.000.
Villarroel, que havia dimitit i que sabia que l’assalt era una qüestió d’hores, no podía desentendre’s de la defensa de Barcelona. Se sap que va passar la nit del 10 a l’11 a casa seva, vestit, assegut i rebent a cada moment el contacte amb els serveis d’enllaç. S’armà, requerí el seu cavall i sortí al galop cap al barri de la Ribera. Reprenia el comandament i ningú li ho va discutir. Sobre el terraplè de muralla Rafael de Casanova, caigué ferit per una bala.
A les dues tocades del dia 11, Villarroel feu saber que pensava que calia trobar una sortida a la situació, abans que arribés la nit, per tal d’estalviar a la ciutat la crema, el saqueig i l’assassinat en massa. S’havia de llançar un doble atac per recuperar el Portal Nou i el de Llevant, però no disposava ja de forces per a l’intent, i considerava oportú la crida a la capitulació.
El Govern resolgué aleshores publicar una crida a la ciutat convocant tota la gent disponible a acudir a les places de Jonqueres, del Born i de Palau en el terme d’una hora per a un esforç suprem de resistència, advertint que si l’aplec era insuficient es tocaria a parlament per a la capitulació.
A les tres de la tarda un corneta tocà parlament. Pau de Thoar, comandant del centre de defensa demanà al capità de Guardies Espanyoles de passar al camp borbònic i enraonar amb el Marquès de la Vere, mariscal en camp. Aturat del tot el foc, es passà avís a Berwick, mariscal de França, proposant la capitulació i aquest exigí la rendició incondicional i només concedia armistici de dues hores per a l’acceptació. Cap a la mitjà nit, la conferència va arribar a punt mort i es mantingué la suspensió de focs fins al migdia del dia 12.
Berwick, que no tenia gens de ganes de reprendre la costosíssima batalla, afluixà el marge de decisió. La transacció va consistir finalment en no fer cap esment de rendició incondicional i s’atorgaren capítols redactats en francès de puny i lletra d’un secretari, que Berwick no pogué signar a causa de les ordres que tenia de Felip V.
El dia 13 al matí les tropes que defensaven Barcelona es concentraren dins la Rambla. Els habitants de la ciutat aixecaren les portes de les botigues i obradors com un dia corrent i les tropes que hi entraren destinaren guàrdies a tots els punts, a les esglésies i als convents. A les 6 de la tarda es lliurava el Castell de Montjuic i es trametia una ordre de lliurar el Castell de Cardona. La desfeta va sotmetre Catalunya a la voluntat dels vencedors, la repressió fou extremament severa, incomplint els acords de capitulació, i finalment el Decret de Nova Planta de la Real Audiencia de Cataluña passava els antics regnes de la Corona d’Aragó a dependre plena i absolutament de la monarquia castellana, abolint tota mena de privilegis i particularismes i transformant el sistema de govern per adaptar-lo al de Castella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada