CÀRITAS, UN NO PER A NINGÚ

Aquesta setmana s'ha inaugurat a Barcelona l’exposició “Càritas, un NO per a ningú. 70 anys”, una exposició que commemora precisament els 70 anys de vida de la institució. Confesso que el títol de l'exposició no deixa indiferent i és dels que convida a la reflexió. Per això, quan aquest diumenge el mossèn ha explicat que a la sortida de l'esglèsia trobaríem la memòria 2013 de Càritas Malgrat, i ha posat l'incís en que les dades trenquen alguns esterotips populars sobre l'orígen de les persones que són ateses, no he dubtat ni per un moment a recollir el full per donar-hi un cop d'ull. 

Diuen que a vegades cal mirar per saber veure i, certament, les dades de Càritas a Malgrat aporten un bany de realitat imprescindible per qualsevol. Vivim un temps en que cal pendre consciència de que la desigualtat s'ha instal·lat a la nostra estructura social, i que és innegable el procés d'empobriment a nivell general. Més enllà de les estadístiques o les dades de l'INE, avui pots constatar la certesa del que afirmo fent només una mirada al teu entorn. Hi ha més pobresa severa, i també hi ha una nova pobresa, la de famílies que es veuen en situacions que no havíen patit mai. És aquesta una pobresa gairebé amagada, perquè les persones la viuen amb un sentiment de fracàs i vergonya. Per això, segurament ni surt a les estadístiques, perquè aquesta nova pobresa es refugia com pot a la xarxa familiar i no acostuma a recòrrer als circuits habituals. 

La veritat és que tenint en compte el context que estem vivint cal resaltar el valor de la tasca que fan aquest total de 100 voluntaris de Malgrat que han atès 744 famílies que fan un total de 2.228 persones. Cal reconèixer que l'aportació d'aquestes persones és molt més que un gra de sorra.

De les dades m'ha cridat l'atenció que la franja d'edat més nombrosa dels sol·licitants sigui la d'entre 30 i 44 anys, però no sorprèn tant si tenim en compte que l'atur és un factor determinant en la situació de moltes de les persones sol·licitants.

Una altra dada que crida l'atenció és que, -contrariament al discurs que practiquen alguns quan afirmen que només s'ajuda als de fora-, la realitat de les xifres apunten que precisament la majoria de persones ateses són procedents de l'Estat espanyol, tot i que lógicament, el llenguatge de Càritas és universal i no té "un no per ningú".

L'any 2013 la despesa en aliments de primera necessitat -productes frescos- ha estat de 49.895,90 euros. La xifra parla i es comenta per sí mateixa. Si de veritat pensem que la solidaritat és un compromís transformador per fer una societat millor, no podem més que agrair la valuosa tasca que fa Càritas a Malgrat, i donar les gràcies a cada un dels qui col·laboren per la seva generositat.    

FELIÇ DIA, PARE!

Avui és Sant Josep i a casa farem festa, perquè és el Sant del pare. Fa anys, quan celebrava Sant Josep pensava que la vida seguia el seu curs normal, i que les coses passaven en un esdevenir lògic i ordenat, senzillament perquè era  llei de vida. Ara sé que aquesta vida capgira l’ordre de les coses, que després de la joia arriba el dol com després de l’estiu ve la tardor.  Així que quan penses que estàs preparada  per acompanyar als teus pares en el decurs de la vida, resulta que són ells els que avui et fan de refugi dels teus naufragis. 

Gràcies pare, per regalar-me tot el temps del món quan era una nena, per cada abraçada, per cada ensenyança, per fer-me sentir tant estimada, per mostrar-me el món, per fer de refugi de les meves tristeses. Senzillament, per ser aquí. El millor regal en el dia d’avui és el meu amor incondicional. Cuida't. Què tinguis salut per compartir la vida molts anys més.

INICI DELS TREBALLS PER COMMEMORAR EL 1714 A MALGRAT

Al Ple del 2 de maig de 2013, el grup municipal de CIU va portar una Moció que proposava commemorar els 300 anys de la Guerra de Successió, perquè entenem que és una ocasió magnífica per donar a conèixer i promoure una part de la nostra història, sobretot a nivell comarcal i local. Per aquest motiu des de Convergència i Unió vam proposar que s'aprofités l’efemèride per impulsar la celebració d’un programa d’actes a Malgrat de caràcter històric i cultural amb l’objectiu de commemorar els 300 anys del 1714.

Fragment de la meva intervenció al Ple:

"La Sra. Serra manifesta que, a proposta del GPM d’ICV, s’ha afegit la comunicació a l’AMI i que el GPM d’ERC ha demanat poder encapçalar conjuntament aquesta moció, demanant, per tant, que així es faci constar en l’acta de la sessió, ......., destacant que l’any vinent es celebrarà el tercer centenari de la guerra de Successió i de la caiguda de Barcelona, l’11 de setembre de 1714, pensant que es tracta d’una data que ha de permetre promoure la memòria de l’origen i les causes del present actual, apuntant que es té un coneixement dels fets de l’11 de setembre, però no tant de què fou el que portà a aquella resistència ferotge de la ciutat, davant l’assetjament dels exèrcits borbònics, essent d’interès també conèixer quin fou el paper del Maresme, considerant que, a banda del que es farà a nivell nacional, també a nivell local, cal impulsar un seguit d’actes de caràcter històric, cultural i popular, analitzant els errors i els encerts del context històric i entendre el moment actual i perquè, malgrat tenir-ho tot en contra, no s’ha perdut la identitat, indicant que es proposa adherir-se a la commemoració dels tres-cents anys que es faci a nivell nacional o a nivell comarcal, però també que l’ajuntament s’impliqui i es creï un grup de treball integrat per grups polítics i entitats i associacions que li donin un caire participatiu i popular a aquesta commemoració, plantejant també que s’impulsi un altre grup de treball més tècnic integrat per historiadors locals i l’arxiu municipal que permeti, amb un any per davant, elaborar un programa d’actes amb una dimensió històrica i cultural sobre aquesta etapa de la història, estan oberts a les aportacions que pugui efectuar qualsevol altra grup al respecte, demanant, per acabar, el suport a la moció de tots els grups municipals".

Fragment de la intervenció de la Sra. Alcaldessa .

"La Sra. Campoy avança que el seu grup s’abstindrà a l’espera de veure quin caire agafa tot plegat, atès que ja es comencen a escalfar motors a un any vista, esperant també que això no distregui d’altres coses, tot i estar d’acord en que a Malgrat es puguin fer treballs o matinals d’història al respecte, apuntant, per altra banda, que la despesa que, segons els diaris, es destinarà a aquesta commemoració, en la situació actual, fa una mica d’angúnia."

Doncs bé, la Moció es va aprovar amb els vots de CIU, ERC i ICV-Eua, però PSC-PP es van abstenir (com no podria ser d'altra manera) dermostrant un cop més allò que ja sabem, que són dues cares de la mateixa moneda.

Finalment, es constitueix la comissió de treball de caràcter técnic. Un grup de treball de gran nivell que permet apuntar que allò que neixi fruit de la seva col·laboració amb l'Arxiu serà interessant. Tot i així, algunes coses mai no canvien. És difícil entendre que s'hagi deixat completament al marge la participació de grups polítics i entitats. Sembla que allò que es pot fer en altres poblacions de manera completament normal, a Malgrat comporta un risc que alguns no es veuen capaços d'afrontar. Una oportunitat que ha perdut el govern malgratenc per demostrar que de veritat té ganes de canviar les dinàmiques locals. Està clar que no és aquesta la seva prioritat.

SÍ, LA POLÍTICA MUNICIPAL POT CANVIAR LA SITUACIÓ DE L’HABITATGE

Aquesta setmana el Ple Municipal de l’Ajuntament de Malgrat ha fet un gest de valentia aprovant per unanimitat la Moció presentada pels grups de CIU, ERC i ICV-Eua que demana “la sanció dels immobles permanentment desocupats propietat d’entitats financeres i altres grans empreses”. 

Aquesta és una bona notícia que obre un bri d’esperança per molta gent i permet creure que  amb un gest decidit podem contribuir a canviar les coses. És també una manera de constatar que des del món local estem amatents als canvis de la societat i disposats a mostrar la nostra disconformitat amb el que passa. Sens dubte, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca contribueix a impulsar aquests canvis, però és important subratllar que alguns polítics estem disposats a donar resposta i solucions als problemes que pateixen els nostres conciutadans, i que estem convençuts que el diàleg amb les entitats financeres –principals responsables de l’actual situació que pateix la nostra societat- no es pot fer únicament des de la bona voluntat. El diàleg amb aquestes entitats només és possible des de l’acció contundent. Aprovar aquesta moció és un fet molt important, perquè és una manera de forçar a les entitats financeres i grans empreses que tenen habitatges buits per tal que els posin a disposició de l’habitatge social, arribant fins i tot l’Ajuntament a multar-los si no ho fan.

Cal recordar que un 13,7% de l’habitatge a l’Estat espanyol és habitatge buit, uns tres milions i mig de pisos, mentre que l’habitatge social no arriba al 2%, i la major part d’aquests habitatges estan en mans de les entitats financeres, que, a sobre, estan aplicant una forta política de desnonaments i execucions hipotecàries: 45 diàries a Catalunya aquest 2013.

Sincerament, desitjo que el gest del Ple de l’Ajuntament de Malgrat adoptat sense fissures per tots els regidors/res del consistori s’estengui a tots els ajuntaments de Catalunya, i que fem entre tots pressió sobre les entitats financeres per donar solucions als ciutadans afectats pels problemes de l’habitatge. Aprofito per demanar, un cop més, que des del govern malgratenc s’afronti d’una vegada la revisió del Pla Local d’Habitatge del 2007, una revisió que CIU porta demanant des del Ple de 14/01/2010, per tal de fer front als canvis socials i econòmics que s’han produït.

Neus Serra i Bosch

Cap de llista i Portaveu de CIU a l’Ajuntament de Malgrat de Mar
Article publicat a Maresme360