UN ANY DE MANDAT MUNICIPAL. FEM BALANÇ?

Un balanç al complir-se aquest primer any de govern de Joan Mercader i Junts x Malgrat ens obliga a ser especialment crítics. Ras i curt. Les expectatives d’una nova manera de fer les coses que un relleu a l'alcaldia podien generar s’ han esvaït completament. Algunes passes han anat en sentit positiu, com l'obertura de les juntes de govern a tots els grups, però tot plegat ha quedat només en un gest donada la progressiva pèrdua de contingut de la pròpia junta de govern Junts x Malgrat ha esdevingut finalment el que molts sabíem, una mena de “frau polític” amb més vocació de garantir l’ alcaldia a un PSC en hores baixes que de impulsar canvis reals al municipi. Tot i així, val a dir que aquelles fotos entranyables dels primers dies de pacte en que anaven tots de bracet i es donaven les mans a tots els actes en un gest de felicitat sublim han desaparegut, ja sigui per estratègia política, o bé, perquè les fregadisses del dia a dia de la gestió municipal s'imposen i no ajuden a fer amics. 

No es pot negar que el pacte ha comportat estabilitat, per aquesta raó costa d'entendre l'actual paralització municipal. No hi ha excusa que valgui. No ens deixem vendre la moto. Que s'impulsin alguns actes de promoció -gens originals, per cert- amb més  o menys èxit, no pot ocultar la realitat. Que els arbres no ens tapi el bosc. Des del mes de juliol de 2015 les propostes d'acció de govern que s'han portat al ple han estat minses, i els punts de l'ordre del dia l'han omplert majoritàriament les mocions i propostes de l'oposició. De la poca activitat de govern cal dir que la majoria de punts han estat de tràmit: aprovar el compte general, modificació de reglaments, elecció de festes, modificació de preus públics i ordenances fiscals, ordenança de clubs de cànnabis, i coses per l'estil.

Tanmateix, hem constatat que es produeix un incompliment d' acords de ple adoptats, i que en aquest punt el govern desafina. Un exemple l'hem vist amb la incapacitat de fer una cosa tant senzilla com col·locar el cartell de l’ Associació de Municipis per la Independència (AMI) a Malgrat. Un acord adoptat per la majoria del plenari, amb els vots dels que avui formen Junts per Malgrat, i que demostra una evident incapacitat per mantenir les pròpies conviccions per part d'alguns. El Sr. Mercader en aquest punt és un alumne aplicat de la seva antecessora. El problema rau quan els mateixos que es revelen incapaços de defensar un simple acord de ple afirmen que resoldran el problema de l'habitatge a Malgrat. Les cames et tremolen. Si posar un "cartellet" de no res que llueix a la major part de municipis de Catalunya, costa Déu i ajuda i no se'n surten. Podem esperar que resolguin un tema tant complexa com l'habitatge social?

La veritat, i que ningú s'ofengui, és que a data d’ avui hem vist un govern insegur, lent, poc cohesionat i més entregat a fer polítiques d’ aparador que a resoldre les mancances de l'àrea de serveis socials. A destacar el perfil d'algun regidor de tarannà més dialogant i obert a propostes culturals que sembla tenir voluntat d'apropar-se a les entitats i col·lectius lluny dels prejudicis. Tot i així, les Barrakes en el format actual han desaparegut. Per la resta, res. Festes i festetes, Balcons florits (4 per ser exactes), cosetes que fa anys que s’ impulsen a altres municipis que s'intenten introduir a Malgrat amb més o menys fortuna, però cap projecte realment dinamitzador per Malgrat amb uns objectius clars que permeti valorar-ne els resultats. Els actes de promoció del comerç i el municipi ja ens agraden, però haurien d'anar acompanyats d'un pla i una estratègia clara amb un conjunt d'accions. Dona la sensació que posem molta atenció al guarniment, però poca al contingut. Despeses més que discutibles com els 200.000 euros pressupostats per instal·lar unes càmeres per vigilar-nos, però poc personal per desfer el col·lapse dels serveis socials i un evident abandonament de l’ espai públic. Només cal donar un tomb per alguns punts del municipi com l’ Avinguda Bon Pastor al segon tram recentment inaugurat per constatar el nivell de brutícia i descuit. Debats surrealistes que han pres protagonisme -com el del nou Reglament Orgànic Municipal-, i que han servit per mostrar una preocupant imatge del govern, la incapacitat pel diàleg o, el més greu, la por a mostrar feblesa. Constatar que alguns necessiten fer normes i reglaments a mida per dissimular les mancances, i que el món canvia, però aquí res no es mou. Cap projecte engrescador sobre la taula més enllà del que fa anys que està en via morta a l’ agenda municipal. Dona la sensació que l'únic canvi real que han estat capaços d'impulsar en TOT UN ANY ha estat el de les taules de l'àrea de política territorial, un canvi d'ubicació del personal que algú hauria d'explicar amb més detall, perquè realment costa de trobar una explicació raonable o una utilitat pràctica més enllà del que semblen formes poc recomanables d'exercir l'autoritat.

Però mentre fent i desfent aprèn l'aprenent, en aquest primer any també hem estat espectadors de preocupants rumors sobre la contractació de la figura d’ un gerent amb truc per suplir la incapacitat de lideratge i organització de l’ equip de govern més car de la història. Cap projecte de futur, cap debat nou sobre la taula. Portals de transparència, però converses per adquirir propietats sense llums i taquígrafs i visites a les que només són convidats els escollits (com a mínim els convergents no hi som convidats). Reunions amb la PAH, però ni un sol habitatge social en perspectiva. Portals de transparència al costat d'un regidor d'esports que es nega a contestar en públic una simple pregunta sobre una taxa. La dura realitat esclatant a la cara.

En definitiva, ara per ara, un mal govern. Esperem que Malgrat no hagi de passar tres anys més a la via morta. Encara tenim bona part de mandat per endavant per agafar la brúixola i posar rumb. També és cert que la vida municipal pot comportar canvis a curt termini. De fet, s'observen canvis i moviments a l'horitzó que poden sorprendre a més d'un. Nosaltres seguirem a l'oposició, però no deixarem d'intentar fer propostes de poble i, a la vegada, fiscalitzar l'acció de govern com pertoca.