100 DIES

Han passat 100 dies. 100 dies i tenim poc per explicar. Per ara hem vist, això sí, una mica més de voluntat de diàleg i canvis en les formes, però poca cosa més. Seguim a l'espera de veure un projecte clar per Malgrat. No hem vist actuació, projecte o decisió que aporti al municipi cap novetat respecte als darrers anys. Diuen que no paren, i alguns fins i tot ho intenten demostrar de manera gràfica penjant reculls de fotos per demostrar que es deixen caure en una gran varietat d'actes. Això està molt bé, però no és cap novetat i el que resulta preocupant és que a les juntes, comissions i plens no veus res de nou. Només cal donar un cop d'ull a l'ordre del dia per veure que la majoria de propostes de moment surten de l'oposició. En 100 dies, objectivament, també hem vist com algunes empreses que treballen organitzant actes a poblacions veïnes han trobat el filó a Malgrat. Per ara senzillament constatem que ens limitem a copiar el que ja fan altres i això només permet fer veure que es tenen idees, però difícilment porta a l'èxit. El cas és que ens han passat tres mesos, i no sabem què volen fer. En el ple d'aquest mes d'octubre Convergència ja ha posat un tema clau sobre la taula. Què passa amb l'habitatge social?. El setembre del 2013 precisament es va atorgar una nova moratòria a l'empresa adjudicatària dels 46 habitatges de lloguer social i el més calent a l'aigüera. Està molt bé fer-se fotos jugant al bingo amb els avis, ballant la conga o berenant pa amb xocolata, però potser que comencem a posar fil a l'agulla dels temes importants i a desplegar els grans programes electorals que van propiciar un pacte de govern que havia de ser la recepta per tots els mals. Hi ha promeses electorals que només necessiten voluntats. Tenen majoria assegurada, tenen estabilitat, tenen diners. Què coi passa?. Seguim en stand by. Fer-se fotos està bé, però comença a avorrir. Esperem propostes i projectes.