EL CASAMENT DELS MEUS AMICS

El casament continua sent avui un dels rituals més antics i poderosos de la nostra cultura que troba el seu autèntic sentit en passar d'un estat a un altre acompanyat de la família i dels amics, i un dels moments més bonics i entranyables de ser regidora és precisament quan uns amics et demanen que facis la cerimònia del seu casament. Si a més qui t’ho demana és una parella propera a qui estimes i aprecies profundament, i amb qui has viscut i compartit tants moments de feina, d’alegries, de celebracions, de fracassos i sobretot, és una parella que t’ha acompanyat en moments de profund dolor de la teva vida us podeu imaginar que la emoció i la il·lusió de formar part del seu casament és infinita.

Així que després de caminar junts bona part del camí el Jofre i el Cristian van escollir l'11 de juliol per demostrar a tothom, per cridar ben fort que s'estimen, per continuar el seu projecte, junts, però sense fer-se ombra. 

Alguna vegada he escoltat que tot va començar per culpa meva i la mania que em va entrar per fer vídeos pel grup municipal. No ho sé, però sí he contribuit mínimament a la història em sento ben orgullosa, perque res és casual en aquesta vida i tot passa per alguna poderosa raó. La jornada va estar plena de música, de paraules sortides del cor, d'amor i d'amistat. Per un instant em vaig sentir com la Júlia Roberts a "La boda de mi mejor amigo", fins i tot em va semblar escoltar la tonada de la cançó "I Say a Little Prayer". Desitjo, de veritat, que per molts anys ens puguem retrobar i celebrar aquest dia.

Ara guardo a la memòria imatges i records inesborrables d'un dia molt especial mentre rellegeixo els versos meravellosos de  Shakespeare sobre l'amor

 "A la  unió de dues ànimes lleials 

no admeto impediments.L'amor no és amor

si sofreix canvis amb els canvis temporals,

si, mancat de favors, es vincla al desfavor.

Ah, no: l'amor és com el sempre immòbil far

que mira les tempestes i mai no es desfigura.

De cada barca errant és l'estrella polar

d'insondable valor i sondejada altura.

L'amor no és la joguina del temps, ni que l'esclat

del rostre i llavis mori sota la seva falç.

No s'altera l'amor amb la fugacitat,

sinó que sobreviu fins als dies finals.

I si això és un error i em pot ser demostrat,

jo no he escrit mai, ni mai cap home no ha estimat."