La fí de les meves vacances ha coincidit amb la publicació a la web del nostre consistori d'una notícia molt interessant des de molts punts de vista, que m'omple de satisfacció, i que obliga a fer una seriosa reflexió.
En efecte, la notícia afirma que "Prop de 5000 persones han visitat l'exposició de Fèlix Cardona que s'acomiada el proper 14 de setembre". La mostra, que és un treball conjunt de l’Arxiu Municipal de Malgrat i
el Museu Etnològic de l’Ajuntament de Barcelona, serveix per donar a conèixer la figura de l’explorador malgratenc Fèlix Cardona, el més important
del segle XX a Veneçuela. La notícia al web de l'Ajuntament explica que l’exposició és fruit d’un procés que es va iniciar amb
l’adquisició del Fons Cardona que el consistori va comprar als hereus de
l’explorador. Un extens llegat, format per una gran quantitat de
fotografies, plànols, mapes, quaderns de viatge, documents sonors,
pel·lícules, la seva biblioteca personal i objectes indígenes, i que durant
dos anys, s'ha dut a terme una exhaustiva i acurada tasca per
inventariar, classificar, digitalitzar i catalogar tot el Fons Fèlix
Cardona. El que no diu la notícia -i crec que també és molt important- és que aquest llegat es va adquirir amb el consens de tots els grups del consistori que vam atorgar el nostre suport acceptant les explicacions que se'ns anàven facilitant, sense posar mai cap pas en dubte per tal de facilitar una gestió i una negociació de la que vam estar exclosos. Durant els llargs i difícils tràmits de l'adquisició sempre vam guardar silenci i vam actuar amb discreció. Per què?, doncs, perquè crec que tots teníem clar que adquirir aquest llegat suposava una enorme oportunitat per Malgrat. Com en altres qüestions que s'han posat damunt la taula es va intentar no posar cap entrebanc al propòsit. Un gest de lleialtat institucional indiscutible que tira per terra els intents de menystenir el paper de l'oposició de l'Ajuntament de Malgrat.
Personalment, he recomanat la visita de la mostra als amics i familiars que han vingut a Malgrat de visita i els he acompanyat sovint. Tots han sortit gratament sorpresos. La majoria desconeixien que aquest personatge, aventurer, polièdric i fascinant, fos malgratenc. Gairebé tothom ha coincidit a destacar que és una exposició molt amena, curiosa i interessant.
Doncs bé, tenint en compte l'èxit de la mostra i l'evident interès que ha despertat penso que és lógic plantejar-se la seva continuitat en forma de projecte museístic. Avui els museus han deixat de ser contenidors estàtics d'obres per convertir-se en espais dinàmics on passen moltes coses, i des del meu humil punt de vista (no sóc cap experta) perquè avui un museu tingui sentit cal disposar d’un projecte
global basat en la col·lecció, que és sempre la raó de ser del museu. Bé, la colecció ja és aquí. Tot això des d'una visió múltiple, dinàmica i viva de un projecte de museu que sigui capaç de generar coneixement, complir una funció social, fer un
servei públic pròxim i accessible al ciutadà, i ser a la vegada un espai crític de debat, d'estudi i de
participació. A la fi, un museu és una entitat de gestió del patrimoni que pot tenir moltes formes.
Realment, la notícia o l'esperit aventurer del protagonista ajuda a posar en marxa la imaginació. Resulta molt estimulant i engrescador imaginar un projecte museístic al voltant del Fons Fèlix Cardona, la seva aventura científica, un viatge per la història dels indians i l'emigració catalana a Amèrica......Un projecte autogestionat i sostenible econòmicament amb les portes obertes de bat a bat, que trenqui amb els conceptes tradicionalment establerts, i que permeti als malgratencs prendre’n possessió com a gestors de ple dret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada