Ja he dit altres vegades que la única monarquia que venero, entenc i m'agrada és la que visita Malgrat cada 5 de gener. Per tant, vagi per davant que de monàrquica no en tinc res, però em costa d'entendre la febre republicana contra els Borbons dels darrers dies. Els catalans tenim un objectiu i un repte prou complicat per davant, i em preocupa que tot el rebombori republicà ens distregui del nostre autèntic obejectiu col·lectiu que és la consulta del 9 de Novembre.
En el segle XXI tenir un Cap d'Estat pe raons de llinatge és una autèntic anacronisme, i per mi la monaquia més moderna és aquella que desapareix. Tot i així, democràcia i monarquia tampoc són necessariament termes incompatibles, i sempre m'ha fet pànic imaginar qui seria el Cap d'Estat en el cas d'una hipotètica República espanyola.
Per tant, la nostra guerra no ha de ser preguntar a la ciutadania quin model d'Estat volen, perquè això evidentment implica preguntar a tots els espanyols. Si s'està impulsant una consulta per decidir el futur de Catalunya em sembla una guerra absurda posar-nos a discutir el model de l'Estat espanyol.
Farem bé si evitem que ens arrosseguin amb altres proclames més o menys oportunistes. Concentrem les energies en el nostre objectiu. En tot cas, el nostre debat és un altre i està centrat en que volem ser nosaltres. Al final, en un estat català el dilema ja no serà la monarquia, sinó quin tipus de república volem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada