LA POLITICA DE LA CONFRONTACIÓ I EL VICTIMISME O EL GOVERN DE PLORAMIQUES

Alguns utilitzen en política el que jo anomeno miratge per distreure l’atenció de la bona gent. Es tracta senzillament de crear una il·lusió òptica on no hi ha res. Llavors, del no res en fas notícia i et dediques a escampar-ho pels altaveus locals. Res més fàcil i més senzill. La estratègia és clara, però una mentida repetida cent vegades es converteix en veritat?. Doncs no. Aquesta és la única conclusió que una pot extraure de l’escrit del PSC de Malgrat demanant  a l’oposició que reflexioni "davant la política obstructiva i negativa" que, (segons el PSC, és clar), CIU, ERC i ICV-EUA portem desenvolupant durant aquests anys de mandat.

Aquesta vegada el que els ha molestat és que en el darrer Ple, l’oposició en bloc demanés deixar sobre la taula el punt que feia referència la modificació del pressupost, atès que el govern no havia donat tota la informació als grups municipals, tal i com exigeixen les bones praxis municipals.

Aquesta acció és absolutament normal dins la tasca que porten a terme tots els regidors, i no implica ni una paralització ni una negativa als temes. El que passa és que la prudència i el sentit comú demanen tenir més temps per a valorar totes les propostes del govern. Aquesta és la tasca de l’oposició i aquesta és la feina que de manera responsable sempre hem intentat portar a terme des del grup municipal de CiU, però es veu que el treball amb rigor i prudència no agrada al PSC de Malgrat.

Sempre dic que governar en minoria comporta un plus d’esforç per assolir un consens. En aquest sentit, estaria bé que l’equip de govern deixés de fer el ploramiques alguna vegada i, en un exercici d’autocrítica, reflexionés sobre el perquè desprès de tants anys no és capaç de trobar cap pont de diàleg amb CIU, ERC o ICV-EUa. Però no. Evidentment, és sempre més fàcil traslladar la culpa dels nostres errors als altres. Aquesta és la estratègia que ha escollit el PSC de Malgrat en els darrers anys, el victimisme i la confrontació. En qualsevol cas, la culpa sempre és de l’oposició. 

Una actitud que posa de manifest que al PSC "no li interessa cap mena de diàleg, sinó la confrontació, el greuge i el victimisme". La política del miratge per ocultar la seva "incapacitat de governar" en l'actual context i situació.