LA POLITICA DE LA CONFRONTACIÓ I EL VICTIMISME O EL GOVERN DE PLORAMIQUES

Alguns utilitzen en política el que jo anomeno miratge per distreure l’atenció de la bona gent. Es tracta senzillament de crear una il·lusió òptica on no hi ha res. Llavors, del no res en fas notícia i et dediques a escampar-ho pels altaveus locals. Res més fàcil i més senzill. La estratègia és clara, però una mentida repetida cent vegades es converteix en veritat?. Doncs no. Aquesta és la única conclusió que una pot extraure de l’escrit del PSC de Malgrat demanant  a l’oposició que reflexioni "davant la política obstructiva i negativa" que, (segons el PSC, és clar), CIU, ERC i ICV-EUA portem desenvolupant durant aquests anys de mandat.

Aquesta vegada el que els ha molestat és que en el darrer Ple, l’oposició en bloc demanés deixar sobre la taula el punt que feia referència la modificació del pressupost, atès que el govern no havia donat tota la informació als grups municipals, tal i com exigeixen les bones praxis municipals.

Aquesta acció és absolutament normal dins la tasca que porten a terme tots els regidors, i no implica ni una paralització ni una negativa als temes. El que passa és que la prudència i el sentit comú demanen tenir més temps per a valorar totes les propostes del govern. Aquesta és la tasca de l’oposició i aquesta és la feina que de manera responsable sempre hem intentat portar a terme des del grup municipal de CiU, però es veu que el treball amb rigor i prudència no agrada al PSC de Malgrat.

Sempre dic que governar en minoria comporta un plus d’esforç per assolir un consens. En aquest sentit, estaria bé que l’equip de govern deixés de fer el ploramiques alguna vegada i, en un exercici d’autocrítica, reflexionés sobre el perquè desprès de tants anys no és capaç de trobar cap pont de diàleg amb CIU, ERC o ICV-EUa. Però no. Evidentment, és sempre més fàcil traslladar la culpa dels nostres errors als altres. Aquesta és la estratègia que ha escollit el PSC de Malgrat en els darrers anys, el victimisme i la confrontació. En qualsevol cas, la culpa sempre és de l’oposició. 

Una actitud que posa de manifest que al PSC "no li interessa cap mena de diàleg, sinó la confrontació, el greuge i el victimisme". La política del miratge per ocultar la seva "incapacitat de governar" en l'actual context i situació. 

ENTITATS, UN PATRIMONI QUE CAL CUIDAR

Una vegada més, l'agenda d'aquest mes de juny que ja s'acaba posa de manifest el dinamisme cultural i veïnal de Malgrat. 

En pocs dies hem pogut participar en diferents actes culturals impulsats per entitats malgratenques. Des del dinar de socis i l'ofrena floral de l'Agrupació sardanista La Barretina, a la primera ballada de sardanes de la temporada, de la trobada de corals amb la Coral Atzavara i l'Aula de Música Contrapunt, a la revetlla de Sant Joan i arribada de la flama del Canigó que organitza el GEM amb la participació de la colla de geganters, AEG Sant Nicolau i la colla de diables, entre d'altres, del Cercle Artístic Malgratenc, a l'Associació de labors La Merceria i la celebració del Dia de cosir en públic. A tot això podem sumar la convocatòria prevista per aquest divendres de la reunió per la Festa dels Empestats, i el ball de morratxes previst pel proper diumenge a la Plaça Anselm Clavè (plaça de La Barretina per la gent de Malgrat) que oferirà l'Esbart Mar Blava en honor de Sant Joan i Sant Pau. 

Tot plegat, no hi ha dubte que som davant un patrimoni que cal cuidar, i que exigeix conèixer i entendre el present per saber estar al costat d’unes entitats participades per gent que vol contribuir a fer un poble millor des d’un àmbit concret. No podem oblidar que al final les entitats són les encarregades de perfilar el teixit associatiu que dóna personalitat i cohesió al propi municipi. 

El fet associatiu és una constant en la vida malgratenca i perviu amb una tenacitat indiscutible davant el repte d'adaptar-se a les transformacions socials, les dificultats econòmiques per mantenir el conjunt d'activitats i objectius, i el pes de la responsabilitat que en cada associació ha d'assumir la junta directiva. 

La realitat és que sense les entitats que s'encarreguen de tirar endavant amb les tradicions i amb el dia a dia, cap poble podria gaudir de la majoria de les activitats que s'hi realitzen. Serveixi aquest senzill escrit per fer un reconeixement a la tasca que fan les entitats de Malgrat, i molt especialment, a cadascun dels caps, presidents/es o membres de les respectives juntes d'aquestes entitats que desenvolupen una gran feina silenciosa que permet mantenir viva la cultura i la tradició del nostre poble. 

En un poble com Malgrat on no hi ha una política cultural suficientment estructurada i clara no hi ha dubte que les entitats han estat i són les grans protagonistes de la vida cultural al poble. Sempre fent mans i mànigues per trobar el suport econòmic necessari per mantenir una programació estable. Sempre lluitant contra l'escarransit pressupost que es destina normalment a cultura. El cert és que, en el context actual, mantenir el ritme d'activitat d'aquestes entitats i associacions és un gran èxit col·lectiu que s'aconsegueix per la voluntat, l'esforç i la il·lusió que moltes persones hi posen cada dia. Tot això, és clar, amb el suport de l'Ajuntament. Cal no oblidar-ho. Però és que aquest és el paper que han de tenir les institucions. Posar a l'abast del món cultural i associatiu els recursos necessaris i les infraestructures per tal que les entitats puguin fer la seva via, sense haver de patir per si podran o no podran assumir els actes i activitats que venen programant, o per si poden pagar la llum del local, o si disposen o no de local.

LA NIT DE SANT JOAN, NIT DE FOC I RECORDS

Avui és un dia d'aquells que té un significat molt especial. Aquesta nit transitarà per la meva memòria la nostàlgia i el record. Encara em sento en procés de reconstrucció, un procés lent en el que et vaig incorporant per sempre en el meu dia a dia. Avui fa 32 anys que les nostres vides es van creuar de manera fortuita una nit de Sant Joan. Qui hauria dit que d'aquella conversa de dos desconeguts en una platja podia nèixer un vincle tant sòlid, una història i una vida. En aquest any i mig he passat de la devastació absoluta a trobar un sentit al dolor repartint amor als que més estimo. Però avui torna la nit de Sant Joan i es colen imatges, records i sensacions. Estàs present en tot el visc i el que faig, però amb alegria i amor. Poc a poc accepto que les persones que estimem no marxen, viuen per sempre al nostre cor. Aquesta nit contemplaré les flames en silenci i pensaré en tú.

QUÈ NO ENS DISTREGUIN!

Ja he dit altres vegades que la única monarquia que venero, entenc i m'agrada és la que visita Malgrat cada 5 de gener. Per tant, vagi per davant que de monàrquica no en tinc res, però em costa d'entendre la febre republicana contra els Borbons dels darrers dies. Els catalans tenim un objectiu i un repte prou complicat per davant, i em preocupa que tot el rebombori republicà ens distregui del nostre autèntic obejectiu col·lectiu que és la consulta del 9 de Novembre.

En el segle XXI tenir un Cap d'Estat pe raons de llinatge és una autèntic  anacronisme, i per mi la monaquia més moderna és aquella que desapareix. Tot i així, democràcia i monarquia tampoc són necessariament termes incompatibles, i sempre m'ha fet pànic imaginar qui seria el Cap d'Estat en el cas d'una hipotètica República espanyola. 

Per tant, la nostra guerra no ha de ser preguntar a la ciutadania quin model d'Estat volen, perquè això evidentment implica preguntar a tots els espanyols. Si s'està impulsant una consulta per decidir el futur de Catalunya em sembla una guerra absurda posar-nos a discutir el model de l'Estat espanyol. 

Farem bé si evitem que ens arrosseguin amb altres proclames més o menys oportunistes. Concentrem les energies en el nostre objectiu. En tot cas, el nostre debat és un altre i està centrat en que volem ser nosaltres. Al final, en un estat català el dilema ja no serà la monarquia, sinó quin tipus de república volem.