NO M'AGRADEN ELS DILLUNS!

Avui és dilluns i plou. Una pluja bonica d’aquelles que deixa xops els carrers i que cau de forma musical. Des de l'escriptori miro com degota la pluja i el tràfec de cotxes i paraigües del carrer. No m'agraden els dilluns, penso. Quan era una adolescent sonava amb èxit una cançó dels Boomtown Rats que es deia  "I Don't Like Mondays". Una bona cançó inspirada en una història absurda i trista que va sonar molt i que tenia una tornada molt enganxosa.  “Tell me why I don’t like Mondays”. No sé perquè m’ha vingut al cap aquest matí aquesta cançó, però m’ha recordat que no m’agraden els dilluns. No m’agradaven quan tenia 15 anys i no m’agraden ara que en tinc uns quants més. Si a sobre plou, encara m’agraden menys.

La pluja és perfecte per estar en pijama prop del sofà, per contemplar el llagrimeig de l’aigua des de la finestra amb una tassa de cafè ben calent a les mans, per observar el cel gris, la persistència de les gotes omplint els bassals, per escoltar la música de les baranes, per sentir l’olor de terra mullada...., en definitiva, la pluja és per estar a casa, per devorar un bon llibre a la vora del foc, o per trobar un moment inspirador que et porti a escriure aquell vers, aquell poema que fa dies que et ronda pel cap.

Però la pluja no és per contestar un procediment ordinari, ni per arxivar diligències d’ordenació de qualsevol Jutjat, ni per examinar escriptures notarials. Hi ha res menys inspirador que això?. Però la vida és així. Avui és dilluns, plou, i tinc un escampall de papers desordenats a la taula. Haurem de posar-nos a la feina tot i que sigui dilluns. Tornem-hi!  “Tell me why I don’t like Mondays”.