ADÈU A L'EURO PER RECEPTE!

Les farmàcies de Catalunya han deixat de cobrar l'euro per recepta a les 23 hores d'aquest dimecres, després que el Departament de Salut hagi rebut al migdia la notificació del Tribunal Constitucional de que admetia a tràmit el recurs del govern espanyol i dictava la suspensió cautelar de la taxa durant cinc mesos. Per ara, doncs, diem adèu a l'euro per recepte.

La veritat és que vaig rebre amb resignació l'arribada de la taxa, però també amb cert malestar. A casa l'hem patit en carn pròpia i, sincerament, l'argument de millorar la qualitat de la prescripció i l'optimització de recursos que el sistema sanitari català destina a la prestació farmacèutica resulta incomprensible quan convius amb malalties molt greus que necessariament impliquen un elevat cost de medicaments.

Francament, em resulta menys dolorós l'argument de que amb aquesta taxa es preveu aconseguir cada any un ingrés de 100 milions d’euros que s’invertiran en la millora del finançament del sistema sanitari públic de Catalunya. Aquest argument com a mínim és molt més contundent, perquè la veritat és que cap persona que pateixi una malaltia greu es pren el medicament perquè vol.

Ara, un cop implantada la taxa, tampoc entenc el recurs del govern espanyol. La vicepresidenta del govern diu que "se considera que vulnera la normativa prevista en el Estado para garantizar la coordinación de la sanidad y la igualdad de los españoles. Esa tasa grava por dos veces la adquisición de medicamentos". Es nota que la Sra. Soraya Sáenz de Santamaría no viu a Catalunya. Si fos així, s'hauria adonat que els catalans fa massa temps que ens hem acostumat a rebre les clatellades per partida doble. Que arriba un punt que tant si val si és per aquesta taxa, per les taxes judicials o per un munt de coses que acabem pagant. Fa anys que sabem que no rebem el mateix tracte que altres espanyols. Ho sabem els que hem nascut en aquesta petita pàtria i és el primer que aprén un nouvingut quan s'instal·la al nostre país. 

De veritat que no s'enten que el govern espanyol no aporti cap proposta més enllà de continuar asfixiant Catalunya i els catalans. Hi ha serveis bàsics que cal mantenir i garantir, però el magnífic informe del Consejo de Estado no diu com ho hem de fer. Us estalvio el que penso d'aquest Informe del Consejo de Estado, del seu argument sobre el "factor de desigualtat" i del govern espanyol, en general.