VAGA SÍ, VAGA NO

Potser és un bon moment per revisar algunes consignes i, sobretot, canviar de mentalitat. Els drets dels treballadors sempre, el dret a fer vaga també, però hi ha situacions i discursos que en l'actual context, i amb les noves dinàmiques dels temps d'avui, no s'aguanten. Tenim els polítics sempre al punt de mira, però cal girar els ulls i començar a mirar amb cura que passa en altres àmbits. Què passa als sindicats?. Per què han mostrat tanta paràlisi fins ara?. En alguns moments el seu silenci m'ha molestat profundament. Mentre tot anava caient al seu voltant en els darres 5 anys han callat molt. Ara de cop han trobat el gran filó: la pancarta de les "retallades" i la reivindicació sense valorar les conseqüències. L'escrit de l'Agustí Colomines apunta algunes veritats.

EL PERDÓ ÉS LA FORMA SUBLIM DEL MENYSPREU

Davant una provocació calculada el millor és no donar resposta, perquè com va dir un savi “el perdó és la forma sublim del menyspreu”. Potser alguns es sentin decebuts, però penso que quan algú fa un escrit i li posa per títol “polèmica inútil” ja ho ha dit tot. No reproduiré l'escrit -que és fàcil de trobar- perquè tampoc mereix més difussió.  

 

Tot i així, al voltant de la polèmica es poden fer algunes reflexions  interessants. Puc dir que l’escrit en qüestió m’ha produït una profunda decepció i, fins i tot, he sentit certa compassió. Compassió no per l’autora –a qui tinc en gran estima tot i que es deixi portar per raons massa viscerals-, sinó compassió per tots nosaltres els malgratencs i malgratenques que suportem estoicament governants que lluny de pensar en els problemes de la gent i aportar solucions s’emboliquen en “polèmiques inútils”.

 

Precisament, l’aparició de l’escrit que parla d’una “polèmica inútil” ha coincidit  aquesta setmana amb la notícia que a una localitat propera un important grup tèxtil començarà la construcció de l'edifici d'oficines que acollirà la seu mundial de la firma. Quina diferència!. Aquesta és la mena de noticia que jo voldria pel meu poble. Per això sí que val la pena que una institució faci un escrit i surti als mitjans. Però la Sra. Campoy no gasta temps per buscar empreses pel nostre poble que generin ocupació. No. Està massa enfeinada i distreta en les seves particulars “polèmiques inútils” .

 

A Malgrat no tenim notícies d’aquestes per publicar, ni les tindrem en molt de temps. Perquè a Malgrat tenim uns governants que dediquen els caps de setmana a fer escrits llargs, molt llargs (sembla que cal fer un escrit molt llarg per justificar allò que resulta injustificable). De fet, a Malgrat fa temps que detecto que la màxima autoritat dedica íntegrament els minuts de les seves intervencions radiofòniques a parlar de “polèmiques inútils”, de recursos contenciosos que ja són historia, a faltar el respecte a un jove regidor només perquè diu les veritats que no li agraden, a menysprear totes les propostes que se li fan arribar.  Lamentablement, no he pogut escoltar-la encara parlant de res positiu, cap comentari amable sobre  les propostes de l'oposició, cap projecte de futur, ni cap proposta nova.

 

Tot plegat em sap greu. Em produeix decepció i una profunda pena. L'única cosa positiva de l'escrit és que permeti obrir una reflexió sobre la baixa qualitat democràtica que tenim al nostre poble. Un poble on s'utilitzen diners públics per "aixafar" als altres. On els governants es distreuen en polèmiques de baix nivell. On  la màxima autoritat fa comunicats menyspreant els acords de ple aprovats per  la majoria. On no es cedeixen espais públics als veïns per fer simples reunions. En definitiva, un poble governat per l'autoritarisme i la caverna.

DES DE LA CÀMERA DEL PLE (I PART)

En el darrer Ple de l’Ajuntament de Malgrat es van tractar temes interessants i va quedar en evidència l’equip de govern PSC-PPC, o millor dit, PSOE-PP.  Sembla mentida que tants anys anant a cavall només serveixin per mostrar un perfil polític molt baix i una falta de sensibilitat social preocupant.

El primer punt, era la dació de compte de la resolució d’alcaldia que aprova el resultat pressupostari de l’exercici 2011. El regidor d’hisenda –que fa veure que sap de números- ens va exposar amb la parsimònia habitual que el resultat és positiu, que els ingressos han estat suficients i que l’Ajuntament no s’ha  d’ endeutar. Tenim un romanent d’exercici positiu de 1.260.000 euros, un fet que provoca desconcert si tenim en compte les decisions que el govern va prendre més tard. Tot plegat fa molt difícil d’ entendre la negativa a facilitar als ciutadans el pagament dels tributs, i la negativa a rebaixar la càrrega de l’IBI que finalment per obra i gràcia del govern espanyol es pujarà a Malgrat un 16%.

Una segona proposta va ser la modificació del pressupost 2012 mitjançant la concessió de suplement de crèdit. Es tracta d’aplicar part del romanent líquid de tresoreria que bàsicament es destina als funcionaris de seguretat per cobrir complements específics, de destinació i seguretat social, contractació de personal independent, obres de carrers Llibertat i Sant Elm, rehabilitació d’edificis  de la corporació, millores a les escoles públiques i 61.000 euros per compra d’un vehicle a les brigades. En aquest punt el nostre grup es va abstenir.

El punt 5è proposa modificar la plantilla per incorporar 3 places d’auxiliars de vigilància i mobilitat. L’ objectiu és donar cobertura a les 3 vacants actuals d’ agent de policia per donar resposta a les necessitats del cos i a la vegada reduir costos. El regidor i l’inspector ens van exposar els objectius i les funcions d’ aquests auxiliars d’ agent, i hem considerat que la proposta pot ajudar a millorar la qualitat del servei, sobretot a l’estiu, ja que l’idea és reforçar la unitat ciclista que tenim i la vigilància a la zona de platges. Des de CIU ja havíem avançat que hi donaríem suport.

Finalment, vam tractar el tema de l’IBI. El grup d’ICV-EUiA va presentar una proposta interessant per minimitzar l’ impacte de la pujada unilateral de l’IBI del govern espanyol que suposa un increment de l’IBI a Malgrat d’un 10% que es sumarà al 6% de puja que va aprovar l’equip de govern PSC-PP pel 2012. Per nosaltres aquest augment és una clara intromissió en les competències del poder local i una vulneració de l’autonomia local dels municipis. A Malgrat CIU ja va votar contra la pujada del 6% proposada pel PSC-PP per considerar que després de dos anys congelant tributs amb l’argument de la crisi era una autèntica presa de pèl apujar de cop els impostos quan el context econòmic de les famílies és el mateix o pitjor.  Tot apunta que en realitat el PSC-PP van congelar els tributs per raons electorals i no per convenciment ni preocupació pels malgratencs, la veritat. 

Repercutir ara una pujada del 16% ens sembla excessiu i innecessari tenint en compte la situació de liquidesa que té el consistori, més si considerem que l’ IBI s’aplica sense tenir en compte el nivell d’ ingressos del titular de l’ habitatge o la seva situació d’atur. Aquesta pujada és excepcional i mereix una solució excepcional per minimitzar-la. Per això vam recolzar la proposta de ICV, perquè parla de subvencionar  un 5% els rebuts, destinar l’ increment a política social i crear una comissió per estudiar l’ atorgament de més bonificacions. No podem estar més d’acord. El Sr. Regidor Puignou va mostrar sorpresa pel nostre suport. Ànima de càntir!. Diu que no entén la preocupació social del nostre grup. Francament, el que costa d’entendre és la indiferència social que mostra el seu cada dia més difícil de distingir la "S" de socialista entre els seus membres.         

EL JUTGE GARZÓN I LES ESCOLTES ALS ADVOCATS

De tots els judicis que afronta Garzón el que amb més interès he seguit ha estat el de les escoltes als advocats. Potser, perquè el cas de les escoltes és el que vulnera d'una manera més frontal el dret a la defensa i planteja un autèntic abús per part del jutge. Finalment, aquesta setmana hem conegut la sentència que condemna a Garzón, però com encara no és ferma li aplicarem la presumpció d'innocència fins que ho sigui. Una cosa que precisament Garzón no ha fet en alguns casos en els que ha estat jutge. Val a dir que és un personatge que a mi no em desperta simpaties. Recordo alguns assumptes més que dubtosos en els que ha causat un greu perjudici als imputats i que han acabat en res. Per tant, en cap cas aniré a les portes del tribunal amb una pancarta, un fet d'altra banda que em sembla deplorable. La justícia no s'ha d'impartir mai a cop de pancarta, i com a ciutadana em començo a preguntar quina és la raó per la que si se m'aplica la justícia a mi haig de suposar que és justa encara que no hi estigui d'acord, i per quina raó no ho és quan la justícia s'aplica a un jutge, sigui qui sigui.

Però del que volia parlar és del tema de les escoltes, ja indiciàriament del tot delictives, acordades pel Magistrat i en les que es van enregistrar les converses entre els imputats en situació de presó provisional i els seus advocats, als locutoris de la presó de Soto del Real, en el marc del cas Gürtel. Aquest per a mi és el tema que més controversia hauria d'aixecar. El Sr. Garzón va gravar converses entre imputats i advocats que en cap cas eren imputats. Això és vulnerar el dret a la defensa i la igualtat d'armes amb l'acusació. Això és trencar les regles del joc. Ho faci Garzón o bé ho faci un altre jutge. Entre altres raons, perquè qui ha de fonamentar l'acusació hauria de ser el Ministeri Fiscal i no pas el jutge. Però això ja seria un altre tema.

En aquest cas, els fets desautoritzen a Garzón. La Llei Orgànica General Penitenciària, tot i estar redactada de manera confusa, no autoritza la intervenció indiscriminada de les converses entre advocats i interns, encara que hi concorri ordre judicial. Les interpretacions del Tribunal Constitucional en aquest sentit també ho entenen així. En parla la  STC 183/1994, de 20 de juny relativa al cas d'un pres d' ETA. El jutge en aquest cas va creuar la línia, va gravar converses entre imputats de la trama i advocats que no eren imputats i entenc que va vulnerar el dret a la defensa. Ara, com a mínim la sentència d'aquest cas resol una qüestió fonamental pel dret penal. Als ciutadans i ciutadanes d'aquest país ens empara el dret a la defensa encara que el jutge sigui Garzón.

"US VAIG AIXAFAR LA CAMPANYA, ET SEMBLA POC?"

Aquesta és la frase que tots vam poder escoltar al Ple d'ahir a l'Ajuntament de Malgrat. "Us vam aixafar la campanya, et sembla poc?". La va pronunciar l'alcaldessa, i una cosa va quedar clara: en aquest poble alguns juguem sempre amb desavantatge respecte aquells que ostenten el poder des de fa dues dècades. Ja sabem que els mandats massa prolongats en el temps poden acabar comportant deformacions i desviacions del poder.


De fet, que un consistori a la vigília d’una campanya electoral municipal, i en plena crisi econòmica, decideixi malgastar 6000 euros per enregistrar el nom d’un programa de ràdio ja fa pensar que alguna cosa passa. No és un fet normal. Quants programes de ràdio s'han enregistrat a Malgrat?. En registrarem tota la graella  a 6000 euros el programa?. Està clar que no. Què va passar?.


Doncs va passar que una campanya no s’ improvisa. Qui ha fet una campanya  ho sap de sobres. Vet aquí. Al darrera hi ha mesos de feina, de pensar com fer arribar el missatge, de reflexionar i preparar. Personalment no he parlat gaire del episodi del “Malgrat, desperta!”. Sempre penso que és millor mirar endavant, i en el seu moment ja ho va explicar qui ho havia de fer. Però avui em sento indignada, i no puc obviar el que es va dir al plenari. 


Tot va començar a principis de l’any  2010 quan un grup de joves de Malgrat es va oferir per treballar amb l’objectiu de trobar una imatge nova i atractiva que despertés la curiositat dels malgratencs i els fes reaccionar. La intenció o l’objectiu fonamental era senzillament comunicar una idea bàsica. Així, a partir d’un concepte de l’anterior campanya electoral de CIU a Barcelona (tot està inventat i tampoc tenim més recursos) van decidir renovar la proposta per traslladar un missatge contundent als malgratencs “Desperta!”. Van dissenyar la imatge que tenien d’un Malgrat adormit (rellotge, campanar de l’església), i  van buscar la forma més idònia per fer arribar el missatge. Van obrir una web amb el nom "Malgrat, desperta!" 


Com no podia ser d’altra manera es van adreçar a la revista Som-hi! per fer-ne difusió. La idea  va tenir una repercussió considerable. En aquest sentit estem ben satisfets. Però la posada en marxa d’aquesta idea va coincidir en el temps amb la presentació de la nova graella d'Ona Malgrat. Una presentació que per diverses raons es va retardar més del que s' havia dit. Quan finalment es va presentar la programació de ràdio, el domini “Malgrat, Desperta!” ja estava enregistrat des de feia mesos, i la revista Som-hi! contractada. Això és un fet absolutament demostrable. En aquest punt resulta que algú decideix batejar un programa de ràdio amb el nom de “Malgrat desperta” i s’organitza tot l’enrenou. Per aquells que han estudiat llengua la diferència entre una frase i l’altra és notable. Uns afirmen que es tracta d'una curiosa coincidència. Altres hi poden veure tres peus al gat. El que resulta  realment sorprenent és que el consistori no va registrar el nom inicial del programa de ràdio. Sembla que li va agradar més la idea dels  joves malgratencs -més contundent- i va acabar  registrant la frase "Malgrat, desperta!" com a títol del programa. Tot plegat un desfet de temps. Per respecte als professionals de la ràdio local la coincidència s’hauria pogut resoldre parlant. De fet, els autors del "Malgrat, desperta!" em consta que van oferir a Ona Malgrat fer cessió del domini sense cap cost. Es va voler dialogar, però la maquinaria partidista de la Sra. Campoy s'havia posat ja en funcionament amb l'únic propòsit d'esclafar l'adversari. -"Primer vaig pensar que era cosa de la Neus Serra", va dir un dia per la ràdio. I amb això ho va dir tot. Mai es va posar en contacte amb mi, ni va preguntar-me. Estrany, no?. 


A les nostres autoritats locals no els interessava parlar. El seu interès era esclafar el que van pensar que era la campanya i el missatge electoral de CIU. És una bona mostra de la  mala llet que gasten, perquè en aquell moment la campanya de CIU estava preparada, les fotos de les banderoles fetes i el missatge imprès. Ells ho sabien, perquè també fan campanyes. Tenint en compte el modest i humil pressupost de la nostra campanya municipal hagués  estat una autèntica catàstrofe. Per sort, no va ser així, però sempre vaig sospitar que tant enrenou no era normal, i que al darrera s’amagava alguna intenció perversa. Ahir vaig sortir finalment de dubtes.

Que la màxima autoritat del municipi acabi confessant a crits  al mig d'un Ple que el consistori es va  gastar 6000 euros per “aixafar-vos la campanya” confirma la meva sospita i em sembla molt fort. No són només els 6000 euros. És també l’ús partidista que es va fer dels mitjans de comunicació municipals, web i ràdio, per escampar l’afer amb l’únic objectiu de fer mal a un adversari polític. Fer mal a CIU.  

Malbaratar diners públics és molt greu, i fer-ne un ús partidista és un escàndol. Celebro que no els vagi funcionar, i celebro que molta gent vagi despertar. La web es va tancar senzillament perquè va finalitzar el contracte i ningú ens va poder obligar a tancar-la. Només espero que tot plegat serveixi per fer obrir els ulls a més gent. Perquè Malgrat vegi i entengui la manera de fer política d'alguns. Aquells que no reparen en despeses pagant els altres. Aquells que amb els diners de tots els ciutadans  es dediquen a esclafar o "aixafar campanyes" de l'adversari. Espero que serveixi per Despertar Malgrat! del tot.

ARRIBA EL FRED SIBERIÀ

Quan et parlen de fred siberià la pell ja es posa de gallina. La paraula "siberià" o Sibèria fa venir fred. i  sona a marca de nevera o cadena de congelats. Doncs sí. Finalment, ja  tenim el fred siberià aquí. La temperatura és freda, freda, però, vaja, tampoc catastròfica com ens han dit. També la neu ha fet presència a Malgrat  aquests dies per trastocar la nostra rutina, i  els mitjans de comunicació han deixat de parlar d'atur, de mercats i de crisi per dedicar-se a parlar del temps. Mira, tot això que haurem guanyat!. Un respir. Benvingut fred siberià.