INAUGURACIONS DE CAMPANYA ELECTORAL

Si un marcià hagués aterrat ahir al migdia a Malgrat davant la Torre de Can Serra hagués tingut la impressió que Malgrat és un poble pintoresc i xiroi que ho celebra tot amb gresca, que té al capdavant una alcaldessa amant i defensora de la cultura local, i que aquesta dona va lluitar contra les adversitats tota sola per guanyar un edifici singular pels malgratencs. Però els presents ahir a la inauguració de la Torre de Can Serra o la Vídua Sala no érem precisament marcians, fa massa temps que vivim a Malgrat com per deixar-nos impressionar per quatre coets i una mica de confeti . Així que tots teníem ben clar que la cosa anava d’inauguració i que s’acosta una campanya electoral, perquè el govern fa setmanes que preparar les tisores de les grans ocasions per tallar cintes d’obres sense acabar.

Dit això, penso que és una bona notícia que Malgrat disposi des d’ahir un nou conjunt d’equipaments. I cap sorpresa en aquest sentit. El poble es va bolcar ahir al migdia en la inauguració del nou arxiu municipal i la Torre de la Vídua Sala. De fet, tot feia preveure que seria una jornada emotiva, perquè després d’anys de veure un espai degradat fins a límits increïbles Malgrat recupera un edifici que simbolitza millor que res el fet que un mai s'ha de resignar i ha de procurar veure més enllà del seu nas. També s'ha convertit en el símbol més evident de que la nostra magnífica alcaldessa no sempre l’encerta. Sí, amics, perquè cal dir que durant molt temps ens va voler fer creure que no era possible recuperar aquest edifici, i va defensar tot el contrari en públic i en privat. 

Ahir un gran nombre de veïns vam celebrar que la màxima autoritat hagi errat un cop més,  que el poble recuperi un equipament modern, funcional i carregat de sentiments. Però el comentari de molts dels assistents era el de recordar les opinions de la nostra alcaldessa abocades a tots els mitjans en els moments més importants del procés que finalment ha retornat la Torre i l’espai de l’antic Bombai al poble. I és que el poble té memòria. 

Per això qualsevol discurs era inútil i, de fet, ens el van estalviar. Això sí, va ser un matí de lloances, però sense cap mala intenció. La Sra. Alcaldessa es va fer acompanyar per dos amics molt entranyables, l’alcalde de  Sant Joan de Vilatorrada, Ezequiel Martínez del PSC  -que porta –segons va dir- 28 anys al càrrec, i el Sr. Joan Rangel, que abans de ser delegat del govern va estar un grapat d’anys d’alcalde a Caldes. El missatge subliminal era molt clar. Alcalde "forever". L’esforç titànic que van fer tots dos personatges per lloar la nostra màxima autoritat i fer creure als assistents que és extraordinària va quedar deslluït més tard per la seva afirmació de que “el nou arxiu municipal permetrà replantejar l’ampliació de l’ajuntament”. Ja hi tornem!. Ara sí, ara no. Ui!. Estranya declaració per part de qui es presenta com a gran gestora municipal i va canviant de criteri segons el vent que bufa. No vam quedar que el “NOU AJUNTAMENT” era el projecte estrella del PSC?. En què quedem?. 

Però deixem-ho aquí. Estem de festa. Amb la inauguració d’ahir es culmina la transformació d’un espai d’una manera espectacular i d’això ens hem de felicitar tots els malgratencs i malgratenques.