diumenge, 26 de setembre del 2010

REFLEXIÓ AL VOLTANT D'UNA ENQUESTA

Les enquestes són eines imprescindibles per copsar la realitat del moment, però també són un instrument perillós. En pots fer moltes lectures. Que una enquesta a El País certifiqui la defunció del tripàrtit i apunti que CIU tornarà a guanyar les eleccions t'ha d'estimular. Sempre és millor sortir com a guanyador que com a perdedor. Però que això no ens torni confiats. Que l'experiment Tripartit ha generat cansament a la gent és evident. Només cal fer un tallat al bar de la cantonada, agafar un taxi, fer un viatge en tren o anar a la botiga de tota la vida i escoltar les converses. El mateix Ernest Maragall ho va batejar com "artefacte", i no hi ha millor definició per l'invent pensat més en clau de partit que de país. Ara bé, no anem de passarells. Si l'artefacte és possible es repetirà. Només els catalans parlant a les urnes ho poden impedir. I això, diguin el que diguin les enquestes i aquest significatiu percentatge de ciutadans que afirmen que Catalunya està mal governada. 

Una altre aspecte de les enquestes a valorar és que poden tenir altres objectius. En el cas de El País no descarto que al darrera hi hagi la voluntat de motivar l'electorat socialista. Per ara no hi ha res decidit, perquè l'enquesta de veritat és la del 28 de novembre, i per aquesta data falta molt temps. Un temps en que poden passar moltes coses. Per això, aquells que pensem que Catalunya ha de sortir de l'actual situació i recuperar perfil nacional no ens hem de refiar. En els darrers anys hi ha la sensació d'haver anat enrera i no endavant. Ens han volgut diluïr en el mar de confussió del PSC i hem perdut terreny a tots nivells mentre ERC i ICV miraven a un altre costat o s'entrenien en les seves guerres particulars. L'opció de Montilla ha sigut esgotar el mandat fins al final. Evidentment, tenia tot el dret a fer-ho, però no hi ha dubte que ha escollit la data de les eleccions amb la intenció d'esperar vents més favorables.

Una darrer element que em preocupa de l'enquesta és el paper dels nous partits independentistes. Pot passar que si l'enquesta dibuixa una majoria de CIU algunes persones pensin que millor dipositar el seu vot en aquestes noves opcions per apretar. Propostes d'altra banda molt improvisades al meu humil entendre, populistes i massa personalistes. Al final el resultat pot ser totalment contrari als anhels i aspiracions de molts. Siguem sincers. En el proper mandat no ens hi juguem la declaració d'independència, perquè això no passarà ni avui ni demà. Qui digui el contrari enganya. Però si que ens juguem que el país tingui les condicions necessàries per posar les bases d'aquest nou horitzó. Avui diu La Vanguardia que la indústria a Catalunya està a la UVI. El fet diferencial català és que a Catalunya s'han perdut 400.000 llocs de treball des de l'inici de la crisi. Molta gent està desil·lusionada i no veu clar el seu futur. El comerç, la petita empresa, els autònoms pateixen els efectes devastadors del context econòmic. Les famílies tenen moltes dificultats. Ens aquestes circumstàncies hem d'anar amb compte de no propiciar l'aparició de profetes i salvapàtries. Cal tenir un govern fort i capacitat per fer front a reptes complicats. Un govern amb un lideratge clar. Un govern solvent que aixequi el país i ens prepari per poder decidir el nostre futur amb garantia d'éxit.

3 comentaris:

  1. Neus, escombrem cap a casa. També es pot pensar que els votants puguin tenir l'opció de o bé votar, més del mateix i tornar a tenir 23 anys d'inmobilisme català (virant cap a la dreta) o bé tenir noves opcions polítiques que s'identifiquen clarament cap a la independéncia i el que volen clarament és aconseguir-la com abans millor.
    És exactament el mateix però vist des de l'altre perspectiva des d'on també preocupa a una part de la ciutadania com bé et passa a tu i que també es pot mostrar desil.lusionada per haver votar a CiU durant anys sense haver aconseguit aquesta fita sobiranista que ara se'n omplen el pap obrint "cases grans".
    No serà també el Sr.Mas un salva patries que vendrà el pais per un plat de llanties com vàren fer en el seu dia amb els Mossos d'Esquadra i altres competències de tercer nivell i amb un finançament de pa sucat amb oli?
    Lícit que poguem pensari així, no?

    ResponElimina
  2. Jo respecto l'opinió de tothom, però crec que Mas ha demostrat sobradament no ser un "salvapàtries" i tenir solvència. Dius que escombro cap a casa. En efecte, exposo el meu pensament i la meva preocupació i , a la vegada, exposo amb claredat la meva opció. El mateix que evidentment dedueixo que fas tu. És ben legítim apostar per altres opcions que ara diguin obtenir ràpidament el que volem. Jo no intento convèncer ningú, perquè el vot és ben lliure. El problema és que, finalment, pot coincidir una societat amb increment de l'independentisme i un Parlament en el que l'independentisme no sumi ni tingui cap protagonisme. A més un cop l'hem ben dividit i desmembrat haurem aconseguit allò que els espanyols no han pogut aconseguir mai. L'únic que aconsegueix ara per ara l'aparició d'aquests nous protagonistes és que augmenti el votant del PP i de Ciutadans. Tot un éxit. Una societat dividida pels extrems és el més "convenient" per anar a l'horitzó que volem?. Penso que no. És clar que això és només la meva opinió personal.

    Per tant, és lícit que puguis pensar el que vulguis, però segons la meva opinió poc útil. I perdona, però algunes noves opicions es presenten amb un plus de superioritat moral que no m'acaba de convèncer. No hi ha ningú que sigui novell en política. Parlen de regeneració quan tots fa temps que campen per la política i alguns fins i tot en viuen. Després hi ha un altre tema que es parla poc. A mi em sembla de poca transparència que qui ha liderat les consultes des de la societat civil ara vingui a fer un partit polític. Tot plegat ho trobo un oportunisme. Després, com vols fer un programa de govern seriós i una proposta solvent en 15 dies?. La independència en tot as és un procés que no s'improvisa. Qui digui el contrari menteix.

    ResponElimina
  3. Doncs jo penso una mica com la Neus. Hi ha propostes molt engrescadores, però a l'hora molt oportunistes i amb poca solvència. No es tracta només de dir demà direm que som independents. El tema ara no és aquest, perquè el país està com està i així no s'arriba massa lluny. Jo el que vull ara és que l'empresa on treballo no acabi tancant i al pas que anem ja veurem.

    ResponElimina