dimarts, 10 d’agost del 2010

TORNA LA FESTA MAJOR, PERÒ DIFERENT CADA ANY

Ara fa un any vaig escriure precisament sobre la Festa Major i el pregó com anunci de la festa. Avui parlem de nou d'una Festa Major que arriba, com sempre, però diferent. La nota singular d'enguany és la retallada d'actes justificada per motius d'austeritat i contenció de la despesa. Però hi ha retallades que no tenen excusa. Un exemple el tenim en el pregó. Cap crisi justifica deixar la festa sense l'acte d'obertura. Francament, no cal disposar d'un gran pressupost per fer un pregó. Només cal una persona amb voluntat per anunciar la festa amb la seva particular manera d'explicar-ho, amb un embolcall de vivències personals i sentiments que, per un instant, ens faci  enllaçar el passat, present i futur del nostre poble. Memòria i personalitat. No cal gaire cosa més, i no puc creure que entre tots no podem trobar un malgratenc o malgratenca amb ganes de fer de pregoner/a.

Així, doncs, la festa d'aquest any s'ha obert amb el ja tradicional sopar popular de l'Associació de Dones que va aplegar molta gent amb ganes de passar-ho bé a Can Campassol. Amb força també s'ha celebrat la trobada de gegants i la nit de la sardana que organitza l'Agrupació Sardanista i que també va obtenir una molt bona resposta de públic. Tot al parc de Can Campassol, escenari que no deixa de consolidar-se com a nervi central de la vida col·lectiva i associativa de Malgrat.  Hem viscut una primera part de la festa que va finalitzar diumenge amb la cantada d'havaneres a la platja i ara caldrà practicament esperar al proper cap de setmana per sentir de nou l'esclat de ritme frenètic d'una Festa Major que ja està en marxa i s'accelera.

Penso que l'esquelet central dels actes d'una Festa Major són aquells que obeeixen a la referència col·lectiva i que li donen encara avui sentit. La festa d'un poble porta soroll de gralla, ritme de ball, notes de sardanes i esclat de coets. Estem de festa. En realitat ho estem, perquè la festa és barreja intergeneracional, arrels i civisme. És passat, present i futur. És riquesa col·lectiva. Per això, mentre uns pobles justifiquen les retallades d'actes per la crisi, altres han optat per apostar fort per la seva Festa Major com a referent col·lectiu. Jo sóc partidaria d'aquesta darrera opció.  

6 comentaris:

  1. coincideixo amb tu quan dius que qualsevol "persona amb voluntat per anunciar la festa amb la seva particular manera d'explicar-ho" podria fer el pregó. A Malgrat hi ha un munt de gent capacitada per fer-ho. El problema és que no seria de l'agrat de molts aquesta iniciativa.

    ResponElimina
  2. Per què?. ´No és tan complicat. També ho pot fer una entitat o una associació i anar-ho alternant. A molts pobles es fa així i és tota una tradició. Evidentment que no sempre l'encertes, però ara també passa, no?

    ResponElimina
  3. sí, tens raó. De pas, també concentraria els actes del programa en tres dies. Tu ho canviaràs quan entris?

    ResponElimina
  4. Jo diria que ja hi va entrar...

    ResponElimina
  5. Dubtes...

    1. És veritat que el pressupost de Barrakes supera al de Festa Major?

    2. Algú es va plantejar des del Consistori conservar el Pregó donant-li un altre caire, és a dir, que fos un malgratenc/ca, una entitat... que el pronunciés?

    3. No hi havia cap proposta teatral que s'ajustés al pressupost?

    ResponElimina