PRELUDI DE FESTA MAJOR

Avui donem el tret de sortida d'una nova Festa Major, Sant Roc 2014. Ho farem amb el Pregó-acte de la mà de la companyia Els Carotes que  obriran la festa amb un espectacle dedicat a Sant Roc que promet ser interessant. 

De fet, el Pregó és la crida a la festa i la invitació a que tothom hi participi. No és festa cada dia, i Sant Roc coincideix en un període de l'any de calor, de llum i d'esclat de vida. Per tant, toca engrescar als malgratencs i malgratenques a deixar-se envair per l'esperit de la Festa Major, animar els veïns a viure plenament, en primera persona, els diversos actes programats, els tradicionals i els nous. Una oportunitat per compartir records i vivències amb la festa com a principal protagonista. Sortim a gaudir dels carrers, de la nostra plaça de l'esglèsia, o l'animada plaça Anselm Clavé. Gaudim de cada un dels nostres espais públics, perquè són espais per compartir. Reivindiquem que estimem Malgrat, que ens sentim orgullosos de ser d'aquest poble, i de poder dir que som de Malgrat. Bona Festa Major! Visca Sant Roc!

COM MARXA MALGRAT?

Partint del convenciment que entre tots podem continuar escrivint la història d’aquest poble que ens uneix, des de Convergència i Unió ens hem proposat conèixer l’opinió i les idees sobre Malgrat de les persones que hi viuen. 

Amb aquesta finalitat, el passat dissabte ja vam instal·lar una primera carpa participativa a l’Avinguda Mediterrània per recollir les propostes i idees dels veïns/nes de Malgrat pel que fa a les actuacions necessàries de cara a la millora del seu barri i del poble. La experiència va ser absolutament positiva i aquest proper dissabte treurem novament la carpa al carrer i la instal·larem a les Peixateries Velles per continuar recollint les opinions d'aquells que vulgueu participar i contribuir a fer entre tots un poble millor.

Estem convençuts que cal regenerar la manera de fer política, sobretot a nivell local, i entre els canvis més profunds que afecten la relació entre els ciutadans i les administracions hi ha l’exigència creixent de participació. Per això plantem el despatx de CIU a peu de carrer, perquè és una forma molt senzilla d'apropar-te a la gent i conèixer de primera mà que pensa o que sent. 

La veritat és que estar a peu de carrer és una experiència personal increïble que et permet explicar que fas i rendir comptes amb aquells que t'han escollit. A la vegada permet apuntar les demandes que et fan els veïns i copsar la seva opinió sobre temes que els afecten en el seu dia a dia d'una manera natural i espontània. 

Anoto que a la primera carpa una de les principals queixes recollides segueix sent la relativa a la circulació de Malgrat, una circumstància que hauría de fer reflexionar a més d'un i més d'una. Ho deixo anotat i us convido a fer aportacions sobre aquest tema.

Recordeu, dissabte 26 de juliol a les Peixateries Velles a partir de les 10 hores.  

LA POLITICA DE LA CONFRONTACIÓ I EL VICTIMISME O EL GOVERN DE PLORAMIQUES

Alguns utilitzen en política el que jo anomeno miratge per distreure l’atenció de la bona gent. Es tracta senzillament de crear una il·lusió òptica on no hi ha res. Llavors, del no res en fas notícia i et dediques a escampar-ho pels altaveus locals. Res més fàcil i més senzill. La estratègia és clara, però una mentida repetida cent vegades es converteix en veritat?. Doncs no. Aquesta és la única conclusió que una pot extraure de l’escrit del PSC de Malgrat demanant  a l’oposició que reflexioni "davant la política obstructiva i negativa" que, (segons el PSC, és clar), CIU, ERC i ICV-EUA portem desenvolupant durant aquests anys de mandat.

Aquesta vegada el que els ha molestat és que en el darrer Ple, l’oposició en bloc demanés deixar sobre la taula el punt que feia referència la modificació del pressupost, atès que el govern no havia donat tota la informació als grups municipals, tal i com exigeixen les bones praxis municipals.

Aquesta acció és absolutament normal dins la tasca que porten a terme tots els regidors, i no implica ni una paralització ni una negativa als temes. El que passa és que la prudència i el sentit comú demanen tenir més temps per a valorar totes les propostes del govern. Aquesta és la tasca de l’oposició i aquesta és la feina que de manera responsable sempre hem intentat portar a terme des del grup municipal de CiU, però es veu que el treball amb rigor i prudència no agrada al PSC de Malgrat.

Sempre dic que governar en minoria comporta un plus d’esforç per assolir un consens. En aquest sentit, estaria bé que l’equip de govern deixés de fer el ploramiques alguna vegada i, en un exercici d’autocrítica, reflexionés sobre el perquè desprès de tants anys no és capaç de trobar cap pont de diàleg amb CIU, ERC o ICV-EUa. Però no. Evidentment, és sempre més fàcil traslladar la culpa dels nostres errors als altres. Aquesta és la estratègia que ha escollit el PSC de Malgrat en els darrers anys, el victimisme i la confrontació. En qualsevol cas, la culpa sempre és de l’oposició. 

Una actitud que posa de manifest que al PSC "no li interessa cap mena de diàleg, sinó la confrontació, el greuge i el victimisme". La política del miratge per ocultar la seva "incapacitat de governar" en l'actual context i situació. 

ENTITATS, UN PATRIMONI QUE CAL CUIDAR

Una vegada més, l'agenda d'aquest mes de juny que ja s'acaba posa de manifest el dinamisme cultural i veïnal de Malgrat. 

En pocs dies hem pogut participar en diferents actes culturals impulsats per entitats malgratenques. Des del dinar de socis i l'ofrena floral de l'Agrupació sardanista La Barretina, a la primera ballada de sardanes de la temporada, de la trobada de corals amb la Coral Atzavara i l'Aula de Música Contrapunt, a la revetlla de Sant Joan i arribada de la flama del Canigó que organitza el GEM amb la participació de la colla de geganters, AEG Sant Nicolau i la colla de diables, entre d'altres, del Cercle Artístic Malgratenc, a l'Associació de labors La Merceria i la celebració del Dia de cosir en públic. A tot això podem sumar la convocatòria prevista per aquest divendres de la reunió per la Festa dels Empestats, i el ball de morratxes previst pel proper diumenge a la Plaça Anselm Clavè (plaça de La Barretina per la gent de Malgrat) que oferirà l'Esbart Mar Blava en honor de Sant Joan i Sant Pau. 

Tot plegat, no hi ha dubte que som davant un patrimoni que cal cuidar, i que exigeix conèixer i entendre el present per saber estar al costat d’unes entitats participades per gent que vol contribuir a fer un poble millor des d’un àmbit concret. No podem oblidar que al final les entitats són les encarregades de perfilar el teixit associatiu que dóna personalitat i cohesió al propi municipi. 

El fet associatiu és una constant en la vida malgratenca i perviu amb una tenacitat indiscutible davant el repte d'adaptar-se a les transformacions socials, les dificultats econòmiques per mantenir el conjunt d'activitats i objectius, i el pes de la responsabilitat que en cada associació ha d'assumir la junta directiva. 

La realitat és que sense les entitats que s'encarreguen de tirar endavant amb les tradicions i amb el dia a dia, cap poble podria gaudir de la majoria de les activitats que s'hi realitzen. Serveixi aquest senzill escrit per fer un reconeixement a la tasca que fan les entitats de Malgrat, i molt especialment, a cadascun dels caps, presidents/es o membres de les respectives juntes d'aquestes entitats que desenvolupen una gran feina silenciosa que permet mantenir viva la cultura i la tradició del nostre poble. 

En un poble com Malgrat on no hi ha una política cultural suficientment estructurada i clara no hi ha dubte que les entitats han estat i són les grans protagonistes de la vida cultural al poble. Sempre fent mans i mànigues per trobar el suport econòmic necessari per mantenir una programació estable. Sempre lluitant contra l'escarransit pressupost que es destina normalment a cultura. El cert és que, en el context actual, mantenir el ritme d'activitat d'aquestes entitats i associacions és un gran èxit col·lectiu que s'aconsegueix per la voluntat, l'esforç i la il·lusió que moltes persones hi posen cada dia. Tot això, és clar, amb el suport de l'Ajuntament. Cal no oblidar-ho. Però és que aquest és el paper que han de tenir les institucions. Posar a l'abast del món cultural i associatiu els recursos necessaris i les infraestructures per tal que les entitats puguin fer la seva via, sense haver de patir per si podran o no podran assumir els actes i activitats que venen programant, o per si poden pagar la llum del local, o si disposen o no de local.