dissabte, 20 de març del 2010

PARLAR CLAR O NO PARLAR CLAR, AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ

Molts han estat els episodis que he viscut a partir del conflicte de Can Feliciano. Moltes experiències a diferents nivells. Des del punt de vista polític, humà i social. Experiències bones i algunes de no tan bones. El procés ha estat molt llarg i encara no s'ha acabat, tot i que alguns tinguin una pressa estranya per posar-hi punt i final. De tot plegat he aprés a valorar moltes coses. La lluita ha estat singular i ha passat moments de tot, però em quedo particularment amb la sensació que la reclamació popular a favor de preservar l'espai de Can Feliciano no s'acabarà perdent passi el que passi. Els entossudits a reduir la defensa de Can Feliciano a uns quants arbres més o menys han estat incapaços d'entendre que els arbres són simbols, i que la ferida o nafra de formigó que deixarà l'obra que volen començar amb tanta pressa serà un altre simbol. El simbol d'una manera de fer que pertany al passat i que no té futur. Un monument a l'estupidesa humana.

En el seu moment hi havia altres solucions que no es van ni voler plantejar. Però de tot el que he viscut i experimentat hi ha una cosa que em sembla d'una extremada irresponsabilitat. La gent adulta volem, entre altres coses, que el debat es faci des de la lógica i la transparència. No puc entendre que els debats sobre un tema tan polèmic es facin encara des del silenci o la mitja veritat. O és que no ens consideren prou madurs per afrontar la realitat des del rigor i la seriositat?.

Per exemple, em molesta particularment que es segueixi parlant sobre el calaix reforçat per a un futur cobriment.  En què quedem?.  L'ACA nega aquest extrem. L' enginyer municipal assegura que el projecte no té canvis que permetin afirmar aquest extrem. I doncs?. El pensen reforçar d'amagat durant l'obra?. Quina mena de burla és aquesta?. L'Administració pot actuar d'aquesta manera?. Quin exemple és aquest pels ciutadans que hem d'acatar les normes ens agradi o no?.

Aquesta actitud infantil del govern municipal d'autoenganyar-se i enganyar és irresponsable. Més irresponsable en el cas que realment s'enganyi als veïns amb promeses de futurs cobriments que no són possibles. Si es reforça per cobrir-se cal saber-ho. Si no es reforça que no es menteixi a la gent ni es generin falses espectatives d'aprofitaments urbanístics inexistents.

Si els actuals dirigents de l'ACA toleren i consenteixen aquesta manca de transparència queden ben retratats.  

divendres, 19 de març del 2010

MALGRAT DECIDEIX: CONSULTES POPULARS, SÍ O NO?




















Nou acte de la plataforma Malgrat Decideix previst per aquest diumenge.

Vicent Partal (Bétera, 1960),periodista i director de Vilaweb. Partal ha treballat també a El Temps, Diari de Barcelona, TVE, Catalunya Ràdio, El Punt, i La Vanguardia entre d'altres. És considerat un dels pioners de la xarxa Internet als Països Catalans.

Lluís Gendrau, periodista, director editorial del Grup Enderrock.

dimarts, 16 de març del 2010

MEMÒRIA

"Jo vull poder ballar, i tenir amics i amants, i dibuixar historietes pels meus companys. Però abans, vull que això s'acabi". Rachel Corrie



El 16 de març de 2003 va morir Rachel Corrie, activista pro-palestina, intentant aturar una excavadora de l'exèrcit israelià durant una protesta contra la destrucció de llars palestines. Els detalls de la mort de Corrie són controvertits. La investigació militar israeliana ho va considerar un accident, mentre que alguns testimonis presents al lloc dels fets, afirmen que fou un acte deliberat. Rachel tenia 23 anys i no hi ha dubte que era una idealista amb un compromís ferm amb aquells que no tenen veu.

Un record per totes aquelles persones que han perdut la vida intentant fer un món millor des del compromís. 

dilluns, 15 de març del 2010

BICICLETADA POPULAR

Us deixo algunes imatges de l'acte d'ahir organitzat per MALGRAT DECIDEIX i que va comptar amb molta assistència de públic i participants que van poder gaudir d'un matí de diumenge amb un sol esplèndid.