POLÍTICA ESPORTIVA A MALGRAT?

Aquest diumenge al matí em vaig apropar al camp de futbol "sense nom" per donar suport a la nova edició del CATAFRICUP, aquest partit de futbol que va néixer com a derby pagesos-immigrants. En Pep i jo també vam acompanyar al senador de CIU, Josep Maldonado, que s'havia compromès a jugar com a mostra de suport a la gent que participa en el projecte. L'ambient i les converses que vaig poder mantenir a peu de camp mentre seguíem el joc em van fer pensar en la política esportiva que hem patit tots aquests anys.

No hi da dubte que l’esport contribueix a millorar la qualitat de vida. Constantment rebem indicadors i recomanacions dels beneficis que aporta la pràctica de l’esport per la nostra salut. També hi ha un factor important d’educació i cohesió social en la pràctica de l’esport, sobretot en edats escolars. Per aquest motiu, és essencial la planificació d’una bona política esportiva a nivell local concebuda per donar resposta als diferents col·lectius de persones, i per fomentar la pràctica de l’esport en totes les seves vessants, és a dir, des de la iniciació i la competició, passant pel lleure, fins a la salut.

Però per complir amb els objectius és fonamental gaudir d’uns bons equipaments esportius que permetin i facilitin l’accés de tothom sense discriminació de cap classe a la pràctica esportiva. Vet aquí la gran assignatura pendent del nostre poble que avui ens afanyem a resoldre. Més val tard que mai, oi?. En els darrers anys era ja massa evident el greu dèficit d’equipaments esportius de qualitat que ha patit Malgrat. Feies un tomb i qualsevol poble per petit que fos disposava d'un camp en condicions. 

Ara, quan ja era un clam a nivell popular que Malgrat havia perdut el tren en equipaments ens posem les piles a correcuita.  Per això, celebrar que disposem d'un nou camp de futbol no ens ha de fer perdre de vista que més d’una i més de dues generacions de nens i nenes de Malgrat han patit un greuge, perquè els governs de la Sra. Campoy no han posat mai l’esport a l’agenda com una prioritat, i quan ho han fet ha estat sempre amb projectes curts de mires que s’han quedat en això....en projectes de curta volada. Com exemple, un pavelló Germans Margall que ràpidament ha quedat petit i que ha necessitat un bon grapat d’anys i l’ajut d'un FEIL per acabar l’urbanització del seu entorn. Tota una enganyifa això de fer veure que inaugures una cosa, quan en realitat "tapes descuits", perquè fa més de 10 anys que hauríes d'haver inaugurat.

Des de CIU hem dit moltes vegades que Malgrat s’havia de posar al dia en equipaments de qualitat i serveis de nivell. Fa poc hem inaugurat el nou camp de futbol, una assignatura pendent que ajuda a pal·liar aquest dèficit d'equipaments esportius. Un camp de futbol magnífic que no ens ha de fer oblidar la quantitat d’esportistes que han hagut de marxar del poble tots aquests anys per continuar en la pràctica d’un esport que els agradava, però que no disposaven d’un bon equipament per practicar. 

El Sr. Rangel el dia de la inauguració va afirmar “que calen instal·lacions de qualitat perquè l’esport arribi a tothom”, i va destacar també la importància de l’esport com element cohesionador de la societat. Un discurs reiteratiu, però sempre entenedor i eficaç. Comparteixo l’opinió. Ara bé, les paraules del Sr. Rangel em generen cert desconcert, perquè és de domini públic que la seva amiga Campoy no ha tingut mai l'esport com una prioritat, el que de retruc significa que això de la cohesió social i la igualtat per tothom li interessa poc. A l’hemeroteca no trobes gairebé cap proposta del PSC en matèria esportiva, i no es parla de fer un camp de futbol fins l’any 2007 quan ja teníem practicament els plànols i era una imperiosa necessitat. Al programa electoral del "hem fet" no he pogut trobar ni cap referència, i està clar que el Pla d'Equipaments Esportius s'ha endagat aquest darrer mandat. De fet, un cop d’ull als programes dels “varem dir que faríem, no hem fet o hem fet el que hem pogut” i salta a la vista que la política esportiva no ha estat mai la prioritat del PSC de Malgrat. Només cal veure qui la representa, o escoltar al passat ple de febrer la solidesa dels seus criteris a l’hora de repartir recursos entre les entitats esportives.

Aquest poble ja té camp de futbol. En un futur espero que no massa llunyà tindrà una piscina. Ara només falta disposar d'un bon regidor d’esports i d'una bona planificació de la política esportiva. Per ara, inaugurar un camp de futbol és aprovar una assignatura pendent, però a la "repesca". Per disposar dels altres dos elements indispensables haurem d'esperar poc més d'un any.

MALGRAT DECIDEIX !

Comença el compte enrera.

El proper diumenge 21 de febrer la plataforma Malgrat Decideix es presentarà oficialment al nostre poble. Serà a les 12 hores del migdia a la Biblioteca la Cooperativa.

La presentació anirà a càrrec del portaveu de la plataforma, Vicens Tomàs, així com per membres de les diferents comissions. En acabar, s’oferirà un petit refrigeri a tots els assistents.

DES DE LA CÀMERA DEL PLE

El ple del passat 11 de febrer es va encetar amb la sala pràcticament buida. Feia fred, a dins i a fora de la casa consistorial. Tampoc va acabar massa tard, perquè de fet els punts a debatre no eren gaires. Per exemple, l'adjudicació definitiva de la gestió del servei de neteja viària al municipi no va provocar debat. La discusió va venir en el 3r punt relatiu a la resolució d'al·legacions i aprovació de la memòria justificativa i la forma de gestió de les activitats de promoció i foment del turisme i comerç al municipi a través d'una societat mercantil amb capital social íntegrament públic, així com dels seus Estatuts. Les al·legacions les va presentar el G.M. de CIU, i ho va fer perquè resulta difícil d'entendre com s'han fet les coses.

D'entrada, ens diuen que necessitem una empresa de capital mixte. Es demana una subvenció per fer una empresa amb capital mixte. Quan tenen els diners al calaix acaben fent el més fàcil: una empresa de capital públic (és a dir, més del mateix). Ja no parlem del tema de la gerència que encara no han acabat d'explicar. Tot això, obviant els acords de ple anteriors i la memòria justificativa del projecte que argumentava la necessitat de tenir un organisme amb capital públic i privat. Tinc clar que en el tema de l'empresa de promoció del turisme de Malgrat ens volen "fer passar bou per bèstia grossa" quan diuen que la memòria dictada per l'empresa privada contractada substitueix la comissió que va crear la primera memòria l'any 2008. També tinc clar que alguna cosa que no expliquen ha demorat fins a límits incomprensibles la marxa del procés i, al final, tot s'ha hagut de fer a correcuita. Les coses no s'han fet bé i ho saben. No s'han buscat complicitats. No s'ha actuat amb transparència, un element bàsic si parlem del turisme com a pilar important de la nostra economia local. En definitiva, que la gestió ha estat nefasta. No han creat sinèrgies ni amb els empresaris. La mateixa memòria redactada per la fantàstica empresa que la Sra. Alcaldessa defensa ho expressa quan diu textualment que "més endavant, quan sigui creïble el projecte" ja es farà l'empresa mixte. Francament, no poden haver trobat frase menys afortunada que aquesta. Si el projecte comença "sense ser creïble", després dels diners públics que hem gastat en el fandango, ja m'explicareu......Des de CIU vam votar contra la desestimació de les nostres al·legacions, però també contra un procés obscur i mal fet. Un autèntic projecte de futur per la promoció de turisme s'ha de fer al nostre entendre de manera oberta i convidant a tothom. Però en el cas que ens ocupa, podem dir quan al ple de l'1 d'octubre va passar l'aprovació inicial dels Estatuts i la memòria redactada per l'empresa Tangible, ni ens havíen informat als grups de l'oposició. Vaig demanar deixar el punt sobre la taula, però la resposta va ser tirar pel dret i el punt es va aprovar per la pírrica majoria PSC-PP=PEPOE. Curiosament, més tard ens van convocar a una sessió informativa amb l'empresa Tangible per poder demanar aclariments o resoldre dubtes. Una reunió incòmoda a la que no va assistir cap responsable polític, pel que la majoria de preguntes van quedar sense resposta. Bonica i novedosa manera d'oferir informació. Sap greu, perquè nosaltres pensem en la gestió de la promoció turística a través d'una empresa de capital mixte com una manera seriosa de professionalitzar la gestió del turisme. De fet, som els primers que en vam parlar al capdavant de la regidoria de turisme fa uns anys. La llàstima és que massa sovint el sentit comú perd la batalla en els afers municipals. Al final, acaba guanyant el personalisme, la por, la incompetència i el prejudici. Apunto que la Sra. Campoy es va disculpar per les seves desafortunades declaracions a Ràdio Malgrat sobre el "l'estat de salut mental i els traumes infantils" de la que això escriu, manifestacions que va realitzar en un rampell i davant la presentació de les al·legacions de CIU. Un gest de disculpa que aprecio, però que també cal que ens faci reflexionar a tots sobre el que es diu en calent. De fet, més val que s'acostumi a veure com a normal que quan un grup municipal, sigui  qui sigui, discrepa en un projecte pot presentar al·legacions. És una qüestió de salut democràtica.

Els punts que van del 4rt al 7è tampoc van portar debat: nomenament de representants polítics a la Comissió negociadora del conveni col·lectiu del personal laboral de l'ajuntament; bases reguladores de les subvencions; bases de la convocatòria d'juts per realitzar obres de rehabilitació i millora en edificis d'ùs residencial a l'àmbit del barri del castell; adhesió al sistema d'nformació de les administracions catalanes.

El punt 8è, Modificació del POUM per implantar ús comercial on no s'havia previst i posar-hi el MERCADONA. Aquí va ser, en general, un repetir el que ja vam dir al ple de l'1 d'octubre. Nosaltres no ho veiem amb bons ulls. Hem fet un POEC per planificar els equipaments comercials i resulta que ara anem planificant a cop de modificació puntual de POUM. Vaja, com sempre. Sense cap ordre ni concert. Sense veure massa clar quins interessos públics es suposa que defensa la proposta, ni quins arguments realment ho justifiquen. Aquest és un tema fosc, del que no s'ha ofert la més mínima informació, i sobre el que no ens diuen la veritat. El més important també és constatar a peu de carrer la forta oposició que suscita entre la gent de Malgrat aquesta decisió. Moltes persones ens han fet arribar la seva queixa per la pérdua de centralitat d'aquest establiment i ningú acaba d'entendre els motius.
 

Punt 9è, Aprovació definitiva del text refòs del Pla Especial d'equipaments de Can Serra. Aquí donem ple suport. Des del grup de CIU hem apostat clarament per la rehabilitació de Can Serra i per l'arxiu municipal. En aquest punt val a dir que em va resultar difícil entendre el posicionament d'ERC, perquè va votar favorablement, però després de criticar-ho.

Aprovació del Pla Especial de la piscina Muncipal, conformitat al Pla d'Acció per l'energia sostenible a Malgrat, moció conjunta en solidaritat amb Haití, i presa de raó de les resolucions d'alcaldia. Poca discusió.

A precs i preguntes la cosa va canviar. El regidor de CIU, Pep Roig, va gosar preguntar al regidor de la mobilitat i "convivència" (poso cometes per raons òbvies), sobre la notícia apareguda al diari pocs dies abans sobre l'Avinguda dels Pins i les pilones que s'han col·locat per impedir la circulació. Com ja és habitual les explicacions del Sr. Valentí no són massa convincents, entre altres coses, perquè parlar de la seva preocupació per la seguretat en referència a un camí que no disposa ni d'un trist fanal, i que al vespre fa basarda de caminar-hi, resulta un pèl xocant. El Sr. Valentí va contestar enfadat, com gairebé sempre que li preguntem alguna cosa. I com gairebé sempre també em va dedicar un personal "no s'enfadi". La seva preocupació pel meu estat d'ànim resulta entendridora i em commou profundament, però fins ara hi ha unanimitat per afirmar que l'únic Mr.Hyde del plenari és el mateix regidor de "convivència". El que va quedar clar, però, és que no va aclarir res, i que la gent que es vulgui guanyar la vida aquest estiu a l'Avinguda dels Pins no ho tindrà fàcil. 

Ah!. Després va venir el torn del Sr. Viñoles i les seves delirants respostes sobre l'esport i la política esportiva a Malgrat, però això mereix obrir un capítol a banda. Aquest si que és tot un crak, però és massa fort per comprimir-ho en aquest espai......

DE BOUS I BRAUS

Una dita popular diu que "a pas de bou s'hi arriba prou" i començo, doncs, per la dita per parlar de la iniciativa que proposa una llei que fixi els requisits i les condicions que han de reunir les festes tradicionals amb bous sense mort de l'animal, en les dates i localitats on tradicionalment se celebren, i que en reguli la celebració i el desenvolupament per garantir els drets, els interessos i la seguretat del públic, i la protecció dels animals. Un debat que arriba a continuació del debat que va generar la Iniciativa Legislativa (ILP) per prohibir les curses de braus.

No hi ha cap mena de dubte que és un debat estrany per aquells que com jo no sentim cap devoció per aquesta mena d'espectacles, i que estem a favor dels drets de tots els animals. En aquest cas, sembla que es tracta de recollir en una llei un codi de bones pràctiques aprovat el 2004 i que ja s'aplica a la festa. L'objectiu és preservar la tradició i respectar els animals, però és precisament el terme "tradició" el que genera debat, perquè la tradició no justifica la continuïtat per sí sola i, d'altra banda, tradició també són les curses de braus. Aquí, doncs, ens encallem.

Si es tracta de fer conviure la tradició amb el compliment de la legislació vigent i amb la sensibilitat cada vegada major en la nostra societat de respecte cap als animals és una altra cosa. Sembla que l’objectiu de la llei és precisament aquest, regular les condicions que han de reunir les festes tradionals amb bous per tal de garantir els drets, els interessos i la seguretat del públic, alhora que la protecció dels animals.

D'altra banda, sembla que el consens polític en el tema és bastant general. Només ICV ha fet una esmena, i ha estat una esmena més per una qüestió de formes. Des de CiU s'ha defensat l'oportunitat d'aquesta normativa perquè es tramiti "en paral·lel" a la iniciativa legislativa popular que demana suprimir les curses de braus a Catalunya. Crec que no hi ha incoherència, perquè cal dir que la ILP exclou els correbous que se celebren en diversos punts del país. L'element de la diferència per la prohibició és si hi ha mort o no hi ha mort de l'animal, i la tradició del correbou no persegueix la mort. Aquí també hi haurà opinions per tots els gustos. Personalment, no li trobo la gràcia a empaitar un animal espantat.

De fet,  a vegades es critica que es doni llibertat de vot en aquests temes, perquè alguns entenen que això és per no mullar-se. Penso que precisament és al contrari. Aquests temes s'han de poder votar d'acord amb la visió, criteri i sentiments moltes vegades vinculats a la cultura i costums que has viscut segons el lloc d'orígen.