ADÈU, SUKO!

La mort és la conseqüència de la vida, i avui el Suko ha tancat el cicle de la vida. Fa dies que havia empitjorat notablement i les proves que li han fet no ens feien tenir moltes esperances. "Aquest 2016 haureu de fer una decisió", em va dir l' Ignasi dijous, i vaig plorar com una nena petita mentre el gos estirat als meus peus em mirava amb els seus ulls de color cafè. No ha calgut. El cor se li ha aturat aquest matí. Mentre la meva mare m'explicava per telèfon com ha estat, uns llagrimots furtius s'han escapat galtes avall. Algú m'ha mirat amb estranyesa, perquè estava al mig del carrer, però tant se val!. 

Només qui ha estimat un gos o qualsevol altre animal pot entendre el buit que deixa a casa. El Suko va arribar a la meva vida de casualitat, com moltes vegades arriben els éssers que més estimem. Havia passat els darrers anys a la gossera de Mataró on el va trobar la meva germana. "Porta'l a casa", li vaig dir, "si s'entén amb els meus gats es pot quedar". I gats i gos es van entendre, així que es va quedar. Va arribar en el moment més amarg de la meva vida, i em va acompanyar en aquelles llargues nits d'insomni, quan no podia respirar ni dormir de dolor. Dormia amb mi, i la seva respiració i l'escalfor de la seva pell van ser un bàlsam per la meva soledat. Hi havia dies que el cos no podia més i em quedava estirada al sofà, morta per dins. Plorava en silenci. Llavors, el Suko recolzava suaument el seu cap a la meva falda i es quedava molt quiet. Gran amic i company. M'ha acompanyat en llargues caminades solitàries. Bon gos. Un animal noble i intel·ligent. M'ha donat molt i m'ha fet feliç. Crec que a ell també l'hem fet feliç i que a casa meva va trobar el refugi i la pau que mereixia per passar els darrers anys de la seva vida. Suko estimat. Viuràs sempre al meu cor. Desitjo que trobis el teu paradís particular. Un camp d'herba verda per còrrer amb un rierol d'aigua fresca  i ben  ple de bocins de pa. 

A PROPÒSIT DEL NOU REGLAMENT ORGÀNIC MUNICIPAL (ROM): "COMSEMPRISME" EN ESTAT PUR

Als Ajuntaments hi han dues maneres de fer les coses: com sempre o com mai. Els “comsempristes” són aquells que a posar una cara nova en diuen canvi, però a l’hora de la veritat tot segueix igual de rovellat. Això sí, són uns autèntics supervivents de la governança i campen pel govern de Malgrat, sols o  acompanyats d’altres “comsempristes”. 

Per què dic això?. Doncs, perquè l’Ajuntament de Malgrat no disposava fins ara d’un ROM (Reglament Orgànic Municipal), un instrument molt important per regular el funcionament de l’Ajuntament, els seus òrgans, i articular els drets i deures dels membres de la corporació. Des del grup de Convergència ens hem atipat de reclamar un ROM, sobretot, després de viure i suportar autèntiques disfuncions dels Plens municipals. 

Doncs bé, també hi ha dues maneres de fer un ROM: comptant amb tothom o cuinar-te’l sol, i resulta que el govern del Sr. Mercader ha aprovat un ROM totalment precuinat, sense comptar amb ningú, i que té com a principal objectiu silenciar l’oposició i reduir-la a la mínima expressió. 

Us fem cinc cèntims de la cronologia dels fets: divendres 22 de gener, la Sra. Ponsa ens envia un e-mail amb la proposta de ROM; dilluns 25 de gener es dicta el Decret d’Alcaldia que constitueix la comissió d’estudi que suposadament ha de redactar i treballar la proposta del ROM (com s’entén que el 22 ja està redactada SI FINS EL 25 NO ES CONSTITUEIX LA COMISSIÓ D’ESTUDI?); dilluns 25 de gener, la suposada comissió es reuneix, però només en formen part 2 polítics de 17 que té el consistori, el Sr. Mercader i la Sra. Ponsa (gran exercici democràtic!!!); dilluns 25 de gener es dicta proposta d’Alcaldia, s’adjunta Informe del Secretari i vet aquí........Ja tenim ROM!. Dimarts 26 de gener reunió de tràmit amb la oposició per si volem afegir un punt o una coma (res, engrunes). Dijous 4 de febrer es porta a Ple. La oposició en bloc demana que es deixi el punt sobre la taula. El govern de PSC i JxM no escolta i tira pel dret. S’aprova el nou ROM. Resultat: PARTICIPACIÓ=0 

És imprescindible acabar d’una vegada amb aquesta manera antiga i rància de fer les coses “com sempre”. És urgent que aquells que creiem en una manera diferent de fer les coses sumem esforços i recuperem la vocació de servei a la ciutadania. Les polítiques de participació han de travessar tota l’organització municipal, i han d’impregnar tant el personal al servei de la Corporació com els polítics en el govern i a l’oposició. Tothom, amb major o menor grau, té la responsabilitat directa de fer possible aquesta organització participada, atenta a les inquietuds, suggeriments i iniciatives ciutadanes.

Com deia abans, des de Convergència fa anys que reclamem la redacció d’un ROM que representi un procés constituent a nivell local que transformi l’actual rigidesa de les estructures municipals en un espai obert a la participació. Per aquesta raó, vam demanar al Sr. Mercader que es deixés aquest ROM precuinat sobre la taula per fer un autèntic treball conjunt i democràtic. NO va escoltar. I no en tenen prou.  A sobre, ens anuncien que ja treballen en un “reglament de participació ciutadana”. Per què?. Més reglaments precuinats? No hauria estat més lògic treballar els dos documents a la vegada i fer una bona regulació amb participació de tots?.  

Lamentablement, el “comsemprisme” del PSC i JxM ha imposat la seva majoria perdent la oportunitat de demostrar que les coses es poden fer de manera  diferent.  El PSC del Sr. Mercader és “com sempre” i el JxM de la Sra. Ponsa la crossa imprescindible perquè res no canviï. “Comsemprisme”en estat pur. 

Neus Serra

Regidora i Portaveu de CIU a l’Ajuntament de Malgrat de Mar

NO PERDEM L'ESTELADA PEL CAMÍ

És hora de fer "reset" i retornar la vida d'aquest bloc. Calia ordenar moltes coses i era necessari un temps de reflexió personal. Un temps de parada tècnica. Però l'horitzó d'unes noves eleccions i el context en el que tindran lloc obliga a implicar-se al 100% de nou. Ara per ara sembla que s'acabi el món, però no n'hi ha per tant. Tot el que ha fet la  CUP era previsible. Són els mateixos que havien de "capgirar Malgrat" i al primer autogir es van marejar. Cap sorpresa, doncs. Tothom s'ha tret la màscara i ha clarificat qui és qui realment i quin és l'objectiu. Prioritat, liquidar Convergència. A partir d'aquí no se sap què, però el propòsit d'alguns és construir una mena de cosa trotskista que dubto molt empari la majoria de catalans que voten independència.
 

Tot plegat ha servit per veure amb nitidesa que tanta proclama i assemblea que venen com a exemple de democràcia més aviat sembla l'entreteniment d'alguns, perquè a l'hora de la veritat s'utilitza aquest sistema per no haver de mullar-se en res. Només cal veure qui pren la decisió final. Un grupet d'escollits. D'això en diuen democràcia de baix a dalt. Viure per veure.

És cosa dels temps líquids en els que ens trobem. Temps de "nova política" a vegades més rància i casposa que la "vella política". Temps del tot s'hi val. Temps de noves sigles que camuflen polítiques ràncies i antics interessos. No sempre el mes nou és garantia de ser millor. Perdoneu, però serà que em faig gran, perquè a mi m'agrada la vella política. Renovada, neta, participativa i transparent. Lliure d'errors, però amb la experiència i el saber. M'agrada conèixer l'autèntic full de ruta d'un projecte. M'agrada la trajectòria, reconèixer el compromís d'aquells que han lluitat molt abans que nosaltres, amb més risc i amb més por per una Catalunya lliure i justa. M'enorgulleix formar part d'un projecte clar que  ha servit per bastir les estructures d'un autèntic país i que avui continua bategant malgrat les empentes d'uns i altres. Un projecte capaç d'adaptar-se al que una gran majoria demana i que ens ha conduit fins on mai havíem somiat arribar. Massa lluny per defallir ara.
 

El país s'ha instal·lat en una mena de dia de la marmota permanent i amb la CUP s'ha estat molt ingenu. En el fons tothom parla de prioritzar la independència i aquí rau la gran mentida. El que de veritat hi ha és un joc de trons. Ho demostra la proposta poc meditada que ahir va deixar anar l'Oriol Junqueres a la desesperada. Qui té por de les urnes?. Alguns estan perdent els nervis i ara no és el moment. Tothom que em coneix sap que sempre he manifestat admiració pel Junqueres, però ahir no va saber estar a l'alçada de la història. Li vaig veure la por a la cara. El cangueli. Allò que mai he vist al rostre del president Mas.  Sincerament, arribats aquí només les urnes poden decidir qui ha de fer un pas enrere. Ni la CUP, ni ERC, ni l'ANC. Som els catalans que vam votar el 27S els que hem de poder decidir cap on anem i amb qui. 

 

No perdem la paciència ni l'estelada pel camí. Tinc la certesa que res acaba. Tot just comença.

TOT CANVIA PERQUÈ RES NO CANVIÏ

Al Ple d'aquest mes de desembre s'ha posat damunt la taula la qüestió de l'escut de Malgrat. Aquest és un debat que, com el Guadiana, apareix i desapareix periòdicament de la vida política municipal. Ara torna a l'ordre del dia de la mà d'una moció que presenta ERC. Potser aquesta no era la millor opció per replantejar de nou el tema, perquè les mocions les carrega el diable, i en el temps que porto de regidora he vist desestimar moltes idees positives pel nostre poble per la simple raó d'haver-se formulat en forma de moció per un grup municipal. Tot i així, la proposta d'ERC és seriosa i es porta avalada pel suport d'historiadors locals que s'han pres la molèstia fins i tot d'oferir-nos informació acurada a tots els regidors/es.

 

La realitat és que un decret del 2007, que simplifica el del 1991, assenyala les directrius bàsiques que han de regir el disseny dels símbols locals. Els escuts han de ser tant senzills com sigui possible, sempre de forma caironada -la d'un quadre recolzat sobre un dels vèrtex-, diferenciat del d'altres municipis, i s'ha de fonamentar en els fets històrics, accidents geogràfics, característiques pròpies de l'ens local o del nom.

 

Segurament el rerefons del fals escut del nostre municipi rau en el fet que els escuts promouen el fet identitari, i això sabem que a Malgrat genera urticària. En cas contrari no es pot entendre la tossuderia dels governants malgratencs que -emparant-se amb tota mena d'excuses absurdes- han optat des de fa anys per perpetuar un símbol que no ens representa. Una de les excuses que han emprat amb mes èmfasi és la de "tenim coses més importants a fer" o la de "altres problemes tenen els malgratencs". Excuses i arguments ben pobres que s'acostumen a emprar amb to burleta amb l'ànim de deixar a l'interlocutor com un beneit que perd el temps en bestieses culturals mentre ells s'han d'ocupar d'allò realment important pel futur de la vila. Però la realitat és tossuda com ells. Paradoxes de la vida!, resulta que si ens atenem als punts de l'ordre del dia que darrerament es porten a Ple podem assegurar -sense por a equivocar-nos- que dels afers importants pel futur de la vila se n'ocupen més aviat poc.  

 

Per tant, el debat no és nou, però enguany dona la clau d'un gran interrogant. Han canviat les coses realment a Malgrat? El canvi d'alcalde ha suposat un canvi de tarannà?. La moció d'ERC si més no permet posar-hi una mica de llum. No. Realment les coses han canviat la mida justa perquè res no canviï massa. Persisteix aquella superioritat moral del PSC que li permet menystenir el patrimoni i la història local amb absoluta impunitat. Trist, però cert.