NO PERDEM L'ESTELADA PEL CAMÍ

És hora de fer "reset" i retornar la vida d'aquest bloc. Calia ordenar moltes coses i era necessari un temps de reflexió personal. Un temps de parada tècnica. Però l'horitzó d'unes noves eleccions i el context en el que tindran lloc obliga a implicar-se al 100% de nou. Ara per ara sembla que s'acabi el món, però no n'hi ha per tant. Tot el que ha fet la  CUP era previsible. Són els mateixos que havien de "capgirar Malgrat" i al primer autogir es van marejar. Cap sorpresa, doncs. Tothom s'ha tret la màscara i ha clarificat qui és qui realment i quin és l'objectiu. Prioritat, liquidar Convergència. A partir d'aquí no se sap què, però el propòsit d'alguns és construir una mena de cosa trotskista que dubto molt empari la majoria de catalans que voten independència.
 

Tot plegat ha servit per veure amb nitidesa que tanta proclama i assemblea que venen com a exemple de democràcia més aviat sembla l'entreteniment d'alguns, perquè a l'hora de la veritat s'utilitza aquest sistema per no haver de mullar-se en res. Només cal veure qui pren la decisió final. Un grupet d'escollits. D'això en diuen democràcia de baix a dalt. Viure per veure.

És cosa dels temps líquids en els que ens trobem. Temps de "nova política" a vegades més rància i casposa que la "vella política". Temps del tot s'hi val. Temps de noves sigles que camuflen polítiques ràncies i antics interessos. No sempre el mes nou és garantia de ser millor. Perdoneu, però serà que em faig gran, perquè a mi m'agrada la vella política. Renovada, neta, participativa i transparent. Lliure d'errors, però amb la experiència i el saber. M'agrada conèixer l'autèntic full de ruta d'un projecte. M'agrada la trajectòria, reconèixer el compromís d'aquells que han lluitat molt abans que nosaltres, amb més risc i amb més por per una Catalunya lliure i justa. M'enorgulleix formar part d'un projecte clar que  ha servit per bastir les estructures d'un autèntic país i que avui continua bategant malgrat les empentes d'uns i altres. Un projecte capaç d'adaptar-se al que una gran majoria demana i que ens ha conduit fins on mai havíem somiat arribar. Massa lluny per defallir ara.
 

El país s'ha instal·lat en una mena de dia de la marmota permanent i amb la CUP s'ha estat molt ingenu. En el fons tothom parla de prioritzar la independència i aquí rau la gran mentida. El que de veritat hi ha és un joc de trons. Ho demostra la proposta poc meditada que ahir va deixar anar l'Oriol Junqueres a la desesperada. Qui té por de les urnes?. Alguns estan perdent els nervis i ara no és el moment. Tothom que em coneix sap que sempre he manifestat admiració pel Junqueres, però ahir no va saber estar a l'alçada de la història. Li vaig veure la por a la cara. El cangueli. Allò que mai he vist al rostre del president Mas.  Sincerament, arribats aquí només les urnes poden decidir qui ha de fer un pas enrere. Ni la CUP, ni ERC, ni l'ANC. Som els catalans que vam votar el 27S els que hem de poder decidir cap on anem i amb qui. 

 

No perdem la paciència ni l'estelada pel camí. Tinc la certesa que res acaba. Tot just comença.