diumenge, 20 d’octubre del 2013

NOUS ESCENARIS POLÍTICS



Avui La Vanguardia presenta un sondeig electoral de la ciutat de Barcelona que apunta a una fragmentació total del vot a la ciutat. És un sondeig molt interessant des de molts punts de vista, perquè els partits fins ara hegemònics pateixen davallada de vots que aprofiten forces polítiques que salten a l'escenari. Crec que aquest sondeig és una projecció del que passarà a la majoria de municipis del país. Fa temps que es dibuixa, en general, una fragmentació del sistema. No és gens estrany si tenim en compte que en moments  de forta convulsió i de canvis que es produeixen a gran velocitat els partits tradicionals mostren certa dificultat d’adaptació en el seu missatge. 

Estic convençuda que els escenaris canviaran, perquè hi ha partits amb una gran capacitat per recollir el malestar de la gent. Partits que no aporten cap solució, però que es mouen amb molta agilitat per la captació de vot amb missatges molt simples i directes que el ciutadà capta a la primera.

De fet, la nostra societat és molt complexa i els mapes polítics no són més que l’expressió de la pròpia societat. El problema és que aquest mapa serà difícil de governar i obligarà a compartir lideratges. La democràcia representativa dóna senyals d'esgotament i de crisi profunda, però cal  trobar-hi solucions per evitar que el populisme s'instal·li a casa nostra.

dijous, 17 d’octubre del 2013

REPTES DE FUTUR: EL NOU PASSEIG MARÍTIM

Endinsar-se en els reptes que Malgrat té plantejats en aquest segle XXI és un treball apasionant en el qual contribuim tots. En aquest sentit, és públic i notori que des de CIU fa temps que insistim en què un dels nostres principals reptes és la façana marítima de Malgrat i el Passeig Marítim. El nostre programa proposava prioritzar la renovació urgent del que considerem un gran aparador de Malgrat, la façana que ens obre al mar, posant l'urbanisme al costat de la promoció econòmica i ordenant el que tenim. Per aquesta raó, hem treballat des del primer dia per posar a l'agenda malgratenca un projecte de remodelació del nostre Passeig, perquè pensem que és una necessitat vital del municipi, especialment en moments com els actuals en que la crisi econòmica deixa al descobert el que ja sabíem, que l'economia local pivota en bona part en el turisme i el sector serveis. 
Cal recordar que el nostre actual passeig es va inaugurar el dia 16 de juny de 1985, en un moment en que els impactes del turisme sobre el municipi havien transformat la imatge de la vila entre els anys 1980-1989, i la consolidació d'un corredor d’hotels al llarg de la línia de la costa va ser decisiu per afavorir la promoció d’un passeig convertit en un autèntic boulevard turístic. De fet, la idea del passeig -segons algunes dades que he anat recollint- ja sorgeix abans de la fi del franquisme per la mateixa inèrcia de la construcció d’hotels a primera línia de mar, i el darrer ajuntament de la dictadura ja arribà a presentar un avantprojecte d’urbanització del que avui es coneix com a Passeig Marítim. 
Amb els anys s’endega el camí de les obres que es divideixen en tres fases, La primera, a partir de la barana de separació amb RENFE suposava l’ampliació del pont sobre la riera, l’adequació de la plaça de l’Âncora i les desembocadures del carrer Sant Esteve, Bon Pastor, Verge de Montserrat i el començament del nou Passeig Marítim, a més de la construcció dels passos soterrats i els accessos a la platja per sota el pont de la riera. La segona fase tenia en compte exclusivament l’abastament d’aigua potable a la zona. La tercera, potser més acurada, consistia en la pavimentació del vial del nou passeig, construcció dels aparcaments, recollida d’aigües pluvials, l’enrajolament del passeig, construcció de parterres, enjardinament i enllumenat. En total, les obres ascendien a prop de 97 milions de pessetes de l’època.
Avui, 28 anys desprès de la inauguració, hi han alguns factors que obliguen a plantejar la remodelació de l’actual Passeig Marítim, entre d'altres, l’evolució del sector turístic i les noves demandes que reclamen cada vegada millors espais i serveis; els canvis urbanístics que experimenta el municipi, l’augment de població i l’obertura de part de l’Avinguda Barcelona –avinguda que circula en paral·lel al Passeig Marítim- i que permetrà una millor ordenació del trànsit.
 
Som conscients que cal afrontar el repte sense perdre oportunitats. Per això, des d'un primer moment hem estès la mà al govern amb voluntat de prioritzar un projecte estratègic vital pel nostre poble, perquè pensem que un projecte de tanta envergadura necessita de la suma de voluntats. Ningú pot discutir la nostre voluntat participativa, capacitat de treball, interès i esforç per fer realitat aquest repte de futur. Ningú pot discutir que hem estat capaços de posar a l'agenda l'idea d'un nou Passeig i de fer canviar el discurs mantingt per alguns en els darrers 24 anys per posar el turisme en el lloc que li pertoca. 
 
Finalment,l'Ajuntament de Malgrat va licitar els treballs de redacció del projecte, d'ordenació i rehabilitació i els va adjudicar el 26 d'abril de 2012 a l'empresa TADEC, SLP. Aquí també ens hem mostrat dialogants, perquè en essència es tracta d'impulsar la proposta i sumar voluntats. 

La redacció del projecte s’ha fet d’acord amb les determinacions del POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) de Malgrat de Mar, una certa participació del sector turístic i grups polítics, amb qui s’han fet exposicions de les diferents alternatives plantejades, i dels serveis tècnics de l’Ajuntament pel que fa als serveis existents i als paràmetres i detalls dels nous elements d’urbanització. Sincerament, una participació molt delimitada, però no direm que no ens hagin deixat opinar i fer aportacions.

El passat mes de setembre es va fer l’aprovació inicial del projecte amb un ampli consens. El projecte que ha de transformar el front marítim del nostre municipi avança. Evidentment, estem parlant d'una inversió molt important i haurem de parlar de finançament i diners, tot això sense que l'actual context ens faci perdre de vista que allò que realment farà realitat el repte és una ferma voluntat política. 

No oblidem que aquesta també és la manera de fer política per les persones, perquè renovar l'actual passeig suposa sumar dinamització econòmica, activitat i ocupació. A més, tots sabem que el gust de passejar pel nostre passeig marítim un diumenge assolellat és un dels grans plaers dels malgratencs i malgratenques.

dimarts, 17 de setembre del 2013

17 DE SETEMBRE

"Pots plorar perquè se n'ha anat
o pots somriure perquè ha viscut; pots tancar els ulls i plorar perquè torni
o pots obrir-los i veure tot el que ha deixat;
el teu cor pot estar buit perquè no el pots veure
o pot estar ple de l'amor que vàreu compartir.
Pots plorar, tancar la teva ment,
sentir el buit o donar l'esquena
o pots fer el que a ell li agradaria,
somriure, obrir els ulls,
estimar i continuar"
(popular escocès)

Estimat Francesc, avui és 17 de setembre i 365 dies són masses dies d’absència. Avui fa un any d’aquella nit que vaig passar abraçada a tu amb la inútil esperança de que despertessis. En aquell moment no podia plorar, potser per no pertorbar el teu son, per no inquietar-te, per no trencar aquella estranya quietud i silenci que van omplir les quatre parets del box d’urgències. No vull recordar res més de l’hospital ni d’aquella nit, però a vegades no puc evitar els flaixos. És impossible esborrar de l’ànima la impotència i la infinita tristesa de la pèrdua. Deixar marxar per sempre a la persona que t'estimes és estripar-te l'ànima i és impossible recosir-la. La mort ens va sorprendre quan més refiats estàvem. De fet, sempre penso que estimaves tant la vida que mai vas pensar que la malaltia et podia guanyar. 


En aquest any hem hagut d’aprendre a viure sense tu. Hi ha dies que tinc la sensació d’haver mudat la pell, perquè sé que desprès d’aquest dolor ja no sóc ni seré mai més la mateixa. Cada dia ets ben present en tot allò que faig, penso o sento. No visc instal·lada en el passat, però els records no es poden controlar. Són aquí, presents, com papallones que venen i van quan volen. De fet, el dol és un gran aprenentge. En aquest temps he après moltes coses, sobretot que el sentit de la vida és estimar, que l'amor és el millor bàlsam, i que va valer la pena tot el temps i tot l’amor compartit. A casa, sovint parlem de tu, del que t’agradava, del que t’empipava o, senzillament del que ens diries. No ho fem amb tristesa, sinó de forma natural i espontània, perquè la veritat és que et sentim molt a prop. Ets amb nosaltres, formes part de nosaltres i de tot el que fem. La teva presència impregna cada racó, els teus llibres són on els vas deixar, el que llegies l’agost passat amb el punt a la mateixa pàgina 147. Confesso que la teva roba no s’ha mogut de l’armari.  A vegades, sento la necessitat d’obrir la porta i respirar l’olor de la teva roba i tocar els teus objectes. Tampoc m’entretinc a pensar si em fa bé o em fa mal. Senzillament, fa temps que he decidit actuar instintivament, i ara per ara és el que sento i el que vull. Em consola pensar que et sentiràs orgullós de nosaltres i d’aquest inexplicable coratge amb el que els teus fills i jo mateixa hem afrontat aquest temps d’absència. Costa d'entendre i l'única explicació que hi trobo és que el nostre no és un dolor obsessiu, sinó que l’hem transformat en més amor. Ens esforcem en mostrar-nos agraïts a la vida, perquè t’ hem conegut i estimat. Tenim la certesa que Déu no ens ha abandonat. El sentim proper els dies en que l’absència es torna insuportable, aquells dies que no acceptem el buit. Dies dolents. Aquells dies que obres els ulls i no et vols moure. També hi ha dies que sents que el temps no cura, però asserena l’esperit. Són dies en que sents que és meravellós veure als teus fills fer anys, veure com maduren, per força, com es fan grans i construeixen somnis i projectes. Ja veus, afrontem la vida amb optimisme. No em penso abandonar al dolor. Necessito seguir repartint amor i confiança. Necessito viure, sentir, sommiar i riure amb els meus fills com l’aire que respiro. Em sento orgullosa de lluitar per tirar endavant com et vaig prometre, orgullosa de no deixar-me abatre, orgullosa de tenir projectes, orgullosa de plantar cara a la vida. Sé que és el millor regal que et podem fer.

 

dimecres, 11 de setembre del 2013

TRAM 517

Obligatori fer una entrada i comentar les fortes sensacions de la Diada d'ahir. Al matí ja es va poder copsar que aquesta Diada era diferent. El cel gris i amenaçant no va deslluir en cap moment l'acte que un any més es va celebrar al Parc de Can Campassol i en el que va participar més gent que mai. Una riuada de malgratencs i malgratenques van omplir un espai que ja s'ha convertit en l'espai de referència d'aquells que volem una Diada popular i col·lectiva a Malgrat, una Diada que realment representi el poble, una Diada sense la fredor i la rigidesa de l'acte institucional que l'Ajuntament organitza la nit abans. És de justícia dir que el govern municipal ja no sap que organitzar ni on posar-nos. Cada any es canvia la ubicació i el format, però a més de forma intencionada es despulla l'acte de qualsevol emoció o sentiment. Enguany puc destacar la lectura de poemes i la brillant actuació musical no van aconseguir projectar l'emoció que vaig viure ahir a peu de carrer. De fet, l'acte institucional va tenir poca assistència de públic, el que tampoc és estrany donada la nul·la publicitat que s'ha fet per part del consistori. No he aconseguit trobar a la web municipal una referència sobre l'acte institucional més enllà del canvi d'ubicació davant l'amenaça de pluja. Al contrari, l'acte de Can Campassol uneix de forma espontània i natural a la gent i ha aconseguit ser un referent local. Espero i desitjo que els nostres governants prenguin nota de com es pot organitzar un acte emotiu, participatiu i brillant amb molt poc pressupost.

Ben dinat els nervis i l'emoció de participar a la Via Catalana al seu pas per Malgrat va fer que una hora abans del que havíem previst ja ens trobèssim al Tram assignat. En el nostre cas va ser el 517, just a la sortida de les escales de Can Palomeras. Molta gent, molts coneguts, molta germanor i bon humor. Moltes ganes de ser-hi i de viure un moment històric. Em quedo amb la imatge desconcertant de la riuda de gent baixant pel meu carrer i passant pel davant de la seu del PSC de Malgrat amb el seu dinar a porta tancada. Una imatge de com pots perdre la perspectiva i acabar dinant solet en un local tancat mentre la historia passa pel teu davant i es concentra a l'altre punta del poble. Tota una metàfora.