Poc abans de les festes organitzaven una taula rodona per parlar del futur de Malgrat, un acte obert al poble amb una important participació de ciutadans i ciutadanes i, amb ponents de molt diverses sensibilitats. A l’acte es va posar de manifest una realitat, la necessitat urgent de canviar les polítiques municipals pel que fa a la relació amb les persones, la necessitat d’escoltar més els veïns i veïnes del municipi i de treballar plegats per trobar solucions al difícil moment actual. Sempre he pensat que un ajuntament no pot viure d’esquenes al poble, no pot limitar-se a informar de la tasca que fa utilitzant únicament els procediments administratius establerts per la llei. Això s’ha acabat, toca canviar de cultura, canviar d’hàbits, en el sentit de donar protagonisme al poble, d’asseure’s amb la gent i de posar en comú idees, necessitats i projectes.
La responsabilitat de governar segueix essent patrimoni dels qui han estat escollits per fer-ho, però aquesta responsabilitat no és pot confondre amb una “carta blanca” per fer i desfer sense tenir en compte les necessitats, les demandes, les propostes, les inquietuds i els problemes dels que hi viuen al municipi. No és tracta de posar a votació cada decisió, d’introduir mecanismes assemblearis que no ens portarien enlloc, sinó d’establir conjuntament les línies mestres del nostre futur. En un moment en el qual ja no serà possible afrontar els reptes amb grans inversions, allò que és fa més evident és la necessitat de consensuar, de parlar, de dialogar, de trobar complicitats en tots els àmbits de la població per avançar plegats, d’establir un camí comú on tothom se senti còmode, on tothom hi pugui aportar la seva part de participació.
Com sinó afrontarem reptes tant complexes com la difícil situació de les famílies malgratenques? Com donarem resposta a les expectatives del jovent? Com superarem el sentiment de tristor i d’apatia que s’està instal·lant en l’activitat econòmica local? Com resoldrem el futur de la nostra pagesia, del nostre comerç, de la nostra industria, dels nostres serveis, del nostre turisme?. És evident que no ho farem a base de talonari, d’obres i projectes faraònics. Ho farem parlant amb tothom, posant sobre la taula punts de consens, prioritats assequibles, compromisos públics i privats, esforços comuns, debat i dissenyant plegats un itinerari de superació, d’avançament, de desenvolupament, un projecte que ens il·lusioni a tots, un projecte que no surti exclusivament de la fàbrica de l’ajuntament ni dels tècnics municipals, sinó que sigui el fruit del treball conjunt, de la valoració comuna i del compromís del tot.
Aquesta és la meva manera d’entendre la participació ciutadana, de recuperar la relació política-persones perquè estic convençuda que sense un mecanisme d’implicació, de participació, el paper dels propers ajuntaments s’anirà diluint, s’anirà allunyant de l’esperança de la població i s’anirà perdent, deixant perdre al mateix temps totes les oportunitats que tenim al davant. Jo hi crec amb la participació com a revulsiu local, com a objectiu polític i social, com a referent per a governar la complexa situació que vivim. Altres prefereixen seguir fent obres agradin o no a la gent, seguir prenent decisions il·lògiques que no aporten res a la dinàmica local. A Malgrat de Mar tenim un exemple de llibre, un pla de mobilitat i circulació que és la riota de tot el poble, fet des dels despatxos, sense possibilitat de rectificar ni acceptar suggeriments o propostes, i que per comptes d’ajudar el que ha fet és complicar la vida de tots els ciutadans. És amb això amb el que hem d’acabar.
(Article publicat al Diari Maresme)
(Article publicat al Diari Maresme)
