PETIT HOMENTATGE A JOAN SOLÀ

Avui ha mort Joan Solà, referent en el món acadèmic i intel.lectual català.  Persona compromesa en la defensa de la llengua catalana. No imagino millor homenatge que apuntar uns breus fragments de la seva obra amb el que em sento plenament identificada. (Anotacions totalment oportunes després de conèixer ahir que el TSJC amparant-se en l'Estatut ha acordat la suspensió cautelar de diferents articles dels reglaments d'ús del català de l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida. En el cas de l'Ajuntament de Barcelona el recurs va ser interposta pel PPC (més val que es tregui la C) del Sr.Fernádez Díaz). 

 

"Jo no m'he pogut sentir mai espanyol. Exactament tot al contrari. Jo vull, només, ser precisament igual que els altres: en economia, en dret, en llengua, en dignitat personal. No vull sentir-me incòmode, així que surto de la meva pàtria i fins i tot en la meva pròpia pàtria, davant els altres espanyols que durant segles han rebut l'emmetzinada llavor, la goteta fatídica que els ha calat fins dins i els ha fet discriminar radicalment una part d'aquest Estat. No vull haver d'abdicar més de la meva llengua dins la meva mateixa terra, no vull constatar més que la justícia i la policia són els meus enemics, no vull veure amb la ràbia de la impotència que s'espolia econòmicament el meu país, que se'l manté subordinat de mil maneres a un poder central que ens vol esborrar."
("El canvi que necessitem", Avui, 16-III-2004, p. 45.) 

"El sol fet que la llengua és un organisme viu ja en justifica la tasca contínua d'estudi i de vigilància, que és la que la societat ens encomana."
(Del llibre Lingüística i normativa. Barcelona: Empúries, 1990.)

MONTILLA RENEGA DEL TRIPARTIT?

Molt bó l'article de Barbeta sobre l'acabament del tripartit que va anunciar Montilla. Bó i oportú. Ara Montilla diu que no canviarà "principis per vots", que és el mateix que dir que fins avui "ha canviat principis per vots". A bones hores. Per fer aquesta "genial" afirmació Montilla ha organitzat tot un espectacle al Foyer del Gran Teatre del Liceu -sempre chic i elegant- i que porta per títol "Punt i a part". Però tanta escenificació i ortografía em fa pensar que la seva credibilitat es troba sota mínims. Ara Montilla -convertit en simbol de la contradicció absoluta- rebutja "camins incerts, dreceres, aventures, o passes enrera" i es queda ben tranquil. És a dir, ara rebutja tot allò que fins ara ha estat el govern. El "Supermontilla" pensa que fer referendums per la independència és una aventura i fer passes enrera. Però, és sincer Montilla?. Evidentment que no. No ho és, perquè en realitat les seves paraules són mesurades. Si ha d'escollir entre ser President i canviar vots per principis ho tornarà a fer. En teniu cap mena de dubte?. El que passa és que aaquesta tardor es porta l'equidistància. ERC critica al PSC ergo el PSC critica a ERC. I així, qui dia passa any empeny. De fet, fa poc el mateix Montilla va convocar eleccions lloant al "tripartit" que ara diu voler enterrar. En què quedem?. A sobre, ara "Supermontilla" diu que farà un govern dels millors i sense quotes (¿?). I fins ara?. En definitiva, l'únic que es pot aprofitar de les paraules de Montilla és quan afirma emocionat que "ser President l'ha fet millor persona". Mira, això ho celebro. Sempre reconforta pensar que el tripartit ha servit per alguna cosa. La resta ho poso a la nevera a refredar.

A MALGRAT COMENÇA EL CANVI (III)

Parlar de Malgrat és necessariament parlar de la seva gent, perquè els pobles són, sobretot, la seva gent. Per tant, construïr un municipi és construïr l'espai idoni per la gent que hi viu, i per fer això és important tenir un model de poble. La meva idea de municipi és, doncs, la d'un Malgrat amable i acollidor;  un Malgrat dinàmic; un Malgrat ple d'oportunitats; un bon lloc per viure i per fer-hi vida. Siguem sincers...a Malgrat s'hi viu bé. Però tots plegats som conscients que Malgrat fa temps que ha deixat de ser un poble petit per fer una transició a petita ciutat. Aquest pas s'ha produït els darrers anys de la mà d'un fort creixement que no sempre s'ha traduit en el creixement dels serveis i equipaments que es necessitaven. A més, en aquest trànsit no sempre s'ha tingut la sensibilitat suficient per  evitar  perdre pel camí un part de la identitat del Malgrat que tots tenim a l'imaginari, i això genera un sentiment de pèrdua a moltes persones que hem vist com aquell poble acollidor s'ha transformat no sempre per millorar. El que per alguns són millores i modernitat, per altres és una pérdua constant de la personalitat i del punt de referència.


Penso, sincerament, que Malgrat té avui actius suficients per formar part del desenvolupament econòmic de la comarca i conservar, a la vegada, els seus trets singulars i el seu valuós entorn com a carta de presentació. El Pla de Grau, el delta de la Tordera, la platja, la muntanya, els camins, les mines, i molts altres elements poden estar molt millor gestionats i convertir-se en factors claus per diferenciar-nos dels pobles que ens envolten. 

Evidentment, tenim reptes per davant i no tots el reptes es tradueixen  en macroprojectes. Hem de saber avançar-nos al futur i planificar i impulsar els centres escolars avui necessaris, potenciar el comerç local i el turisme, el polígon industrial, atraure inversions, i seguir amb projectes de millora dels nostres barris i carrers, entre d'altres. També hem de saber  vorejar els perills que tenim a l'horitzó. En alguns moments ha semblat que Malgrat es podría convertir en un poble residencial més, i això ens ha de fer estar alerta. La gent de Malgrat  no podem baixar la guàrdia. És responsabilitat de tots saber trobar l'equilibri suficient perquè no ens converteixin en un poble dormitori i prou. Per no ser diluïts en un entorn metropolità, gris i confós. La temptació per alguns és molt forta.  Només cal veure que, tot i haver consensuat un model de creixement en el POUM, ordenat i planificat, els ha faltat temps per trencar l'ampli consens assolit  i trobar escletxes per afavorir més creixements amb figures inventades com les ARES (Àrees Residencials Estratègiques), figures que la crisi ha  retardat, però que  són una amenaça real pel nostre equilibri.

I tenim encara un repte més important socialment que és ser una societat cohesionada, una comunitat de persones diverses que han nascut a Malgrat o que han vingut de fora. El nostre és un model de poble inclusiu, un model que no exclou ningú. Perquè un poble ha de ser fonamentalment de i per les persones. Això vol dir integrar. Això vol dir també confiar en la gent. Això vol dir, per tant, incloure als ciutadans en les decisions que es prenen que afecten al municipi. Això vol dir que l'espai  públic és de tots, i que no s'hi val a demanar corresponsabilitat en l'ús d'aquest espai públic per evitar la seva degradació i no estar disposat a facilitar al mateix temps la participació del ciutadà en la gestió d'aquest espai i en la presa de decisions. El meu és un model que lluita contra l'incivisme, però que confia en les persones. És un model on cap col.lectiu queda desatès, que pensa en les necessitats de la gent gran, però també de la gent jove; en els infants i en les families; en  les persones discapacitades. El meu és un model que vol refermar l'orgull de poble, un orgull creatiu i emprenedor, però sense excés de triomfalismes. 

I per fer tot això, penso en un Ajuntament proper, de qualitat. Un Ajuntament sempre en busca de l'excel.lència, que fuig de la rutina i la inèrcia. Un Ajuntament humil, previsor i amb il.lusió. Un Ajuntament que s'avança a les necessitas i ofereix instruments de desenvolupament i progrés. Un Ajuntament amb visió de futur, actuant en interès del poble i dels malgratencs/ques. Un Ajuntament que amb el suport de tots lideri un municipi viu, equilibrat, cohesionat, actiu i emprenendor, sostenible i emmarcat per un delta del Tordera recuperat. Un municipi amb una pagesia viva, amb un turisme de qualitat, amb una industria activa i amb un comerç dinàmic. 

L'INCREÏBLE HOME "NORMAL" I LA SEVA INCREÏBLE BALLARUCA

Confesso que no sóc experta en comunicació, i que sovint els missatges que preparen els experts se m'escapen. Per exemple, em costa de veure la gràcia al super cómic del super Montilla que s'han inventat les Joventuts Socialistes de Catalunya, però no sóc ningú per criticar-ho. Ben segur que la imatge ha estat dissenyada per un equip d'experts amb un brillant curriculum que ha calculat l'efecte d'una foto tant "anormal". Tot plegat entra dins el joc de la comunicació d'una campanya electoral on sempre hi ha sorpreses per captar l'atenció del ciutadà adormit.

Ara bé, d'això al "guateque" que es van muntar ahir el president i alguns  diputats i consellers a la matinal del PSC hi ha una distància. D'entrada diuen que és per aixecar la moral, però això és dubtós davant la imatge d'un Montilla amb poca aptitud pel ball i d'un Nadal amb cara de "tierra trágame". Però és que veure a la consellera de Treball "soltándose la melena" i a una consellera Geli fent piruetes per l'escenari em va posar els pèls de punta. Vols dir que tenen motius per ballar amb tanta alegria?. De què reien?. Jo entenc que el país no està per tanta festa, ni per tanta tonteria. Perdoneu, pero algú ho havia de dir.