dimarts, 12 d’octubre del 2010

"NORD", EL MILLOR AMIC

Va arribar a casa per casualitat. Feia poc que s'havia mort el nostre gos, company de jocs de molts anys i el disgust encara era massa present. En aquell moment ningú a casa volia un gos, perquè sempre penses que no podrà ocupar mai el lloc de l'altre. Però vet aquí que un desaprensiu va decidir abandonar el seu gos a un carrer, prop de l'estació de Pineda. Senzillament, va obrir la porta de la seva furgoneta i va llençar al terra un pobre cadell espantat i desorientat. El meu germà ho va veure. Va esperar un parell de dies per si l'amo venia a buscar l'animal, però com era previsible ningú va tornar i al final el va recollir per portar-lo a casa.

 -Et dono uns dies per buscar algú que vulgui el gos, perquè a casa no es pot quedar. No vull un altre gos, ni un altre disgust -li vaig dir molt seriosa.

El meu germà em va prometre que era només cosa de dies, però com acostuma a passar res va anar com havia previst. El gos era juganer i tenia una mirada tendra i plena de bondat. Era manyac i agrait. Anava on jo anava. S'estirava a terra, panxa enlaire, confiat. Aviat el meu fill li va posar el nom de "Nord", i vaig saber que el gos havia guanyat la batalla. Quan el meu germà va tornar a casa a buscar-lo, el "Nord" ja s'havia fet un lloc entre nosaltres. A veure qui era el valent que el deixava marxar. 

El "Nord" es va convertit poc a poc en un amic. S'ho va guanyar. Va anar creixent i es va convertir en un gos molt gran, però molt dòcil. Company de jocs i vigilant del meu fill Xavier.

Pacient amb els nens,  afectuós, obedient. Durant l'embaràs de l'Enric va ser també el meu company de passejades, i el primer dia que vam arribar a casa amb el nen li vaig apropar perquè el pugués observar bé. El "Nord" el va mirar fixament, i tot seguit es va estirar als peus del seu llitet com un guardià fidel. Ha estat un bon gos i un bon amic.

Però el "Nord" també s'ha anat fent vell. Cada vegada estava més feble. Li costava aixecar-se i menjar. Finalment, ahir va recolçar la galta a les mans del meu pare. Confiat i amb la seva mirada noble. Va tancar els ulls i es va adormir per sempre. El meu pare va plorar com un nen. Els meus fills em van abraçar. L'Enric diu que aquesta nit ha somniat amb el "Nord", i jo m'he despertat amb una pena profunda. Qualsevol que hagi viscut aquesta experiència m'entendrà.     

divendres, 8 d’octubre del 2010

DES DE LA CÀMERA DEL PLE


Començo puntual la crònica del Ple d'ahir. Un Ple que podria haver estat prou calent en l'ambient polític general pel tema de la riera.

El primer punt a debat va ser la sol.licitud de bonificació de l'Impost sobre Construccions, Instal.lacions i Obres que formula l'empresa Esport i Salut Malgrat S.L. en relació a les obres del complex esportiu que construeix a Ragull i Vilaró i del que és concessionària. A nosaltres, francament, ens sembla estrany que l'Ajuntament hagi comunicat l'impost amb número de liquidació i amb una quantitat a liquidar de 175.989, 71 euros, que l'empresa s'excusi dient que "no es va avaluar la imputació d'aquest impost municipal i que, per tant, el pagament el causa un perjudici important", i que al final l'Ajuntament faci marxa enrera. La finalitat del centre serà tot l'esportiva que vulguis, però l'empresa és privada i ha participat a una licitació i s'ha adjudicat una obra i la gestió posterior del complex. Trobo que si l'Ajuntament hi ha posat 2 millons d'euros i el terreny, el mínim que ha de fer l'empresa és saber fer comptes. Per tant, no hi vam donar suport.

El 2n punt va ser l'Informe favorable al "Projecte de restitució mediambiental del delta del riu Tordera (tram I) -actualitzat per TADEC SL".  Un projecte que com el seu nom no indica ho preveu tot menys la restitució mediambiental de la Tordera. Es tracta del nou redactat del projecte de 1998, però el projecte original comprenia també el tram entre el camí Mas Bages i el delta (ara Tram II sense data), mentre que el projecte que ahir va passar pel ple només abasta des del pas a nivell de l'Abat Oliba fins el camí de Mas Bages. Això vol dir que s'opta per allò més fàcil i que ningú posa fil a l'agulla per definir la zona de càmpings ni es prioritza recuperar el delta. El projecte en sí no té res de restauració ambiental, sobretot si pensem que estem parlant d'una de les poques zones sense urbanitzar que queden al litoral maresmenc i que presenta un potencial molt gran. Però és clar, com no hi ha cap altre projecte damunt la taula toca tirar d'aquest sense tenir clar que hi han altres temes prioritaris a Malgrat com la millora del Passeig Marítim, l'Avinguda Barcelona i la desembocadura de la  riera. Ara ve el millor: a una pregunta del públic sobre la desembocadura doña Campoy es despenja traslladant als ciutadans i a altres partits la responsabilitat de no resoldre el tram. Sembla que els veïns de Malgrat som els culpables perquè no truquem a l'ACA. Tindrà cara!. Es veu que ella -que cobra per ser la nostra màxima representant- no té competències. ni temps per trucar ocupada com està fent cobriments al tram  de Can Feliciano. Caldrà recordar-li allò de que: "a un alcalde, lo que no le compete, le incumbe", oi?. Si la mateixa insistència que posa en el tram de Can Feliciano l'hagués posat a la desembocadura ja estaria inaugurada.

La discussió la va centrar, finalment, el punt estrella: "sol.licitar a l'Agència Catalana de l'Aigua l'autorització per la cobertura de la canalització de la riera en el tram situat entre el pont del carrer Riera i el pont del carrer Passada". L'equip de govern es va limitar -com acostuma a fer en aquests casos- a dir "d'això ja n'hem parlat altres vegades...". Apa. No ens van oferir cap argumentació ni justificació. Quan difícil és donar arguments i defensar una cosa que una mai ha escrit!. Serà per això que no van parlar massa?. La fins fa poc regidora d'urbanisme no va ni badar la boca. Sembla que la seva preocupació pel cost de l'obra mostrada a les reunions amb l'ACA ha desaparegut. Ahir van haver-hi moments ben peculiars, perquè vaig recordar la campanya de desprestigi que va suportar l'oposició de Malgrat durant el conflicte de Can Feliciano, sobretot el G.M. de CIU. Ens vam haver d'escoltar acusacions molt greus sobre "falta de coherència, que on diem blanc després diem negre, que no sabem llegir projectes, etc, etc..". Coses que més val esborrar. però vet aquí que arriba el dia en que els avaladors de la coherència presenten una estratègia plena de contradiccions i es posa en evidència la seva manipulació. Després d'oferir-nos un Butlletí Municipal monogràfic defensant  el projecte de canalització com si els hi anés la vida, ara van i reconeixen que el projecte és una porqueria. Ja no ens hauria de sorprendre res. Ni tan sols les explicacions surrealistes de la regidora del PPC. Ahir va quedar clar que quan el PSC-PPC van votar el projecte de canalització no van escollir el millor projecte pel poble, sinó que van prioritzar interessos polítics i prou. Ara fan un nou gest cara la galeria. Un gest que per mi és purament teatral i que posa de manifest la seva incoherència. CIU mai va votar un projecte de cobriment a Can Feliciano. Ni ara ni abans. El més lamentable és que mentre ens acusa la Sra. Campoy de no tenir respecte per fer notes de premsa abans d'un ple, ella ja parla directament de drets urbanístics a Can Feliciano i aixeca espectatives urbanístiques. Carai tú, d'això en podem dir prudència?. Llàstima que la gent té poca memòria!. Per cert, CIU va votar en contra, i personalment vaig optar per no votar aquest punt per raons prou conegudes.

A continuació, s'aprova la revisió del "pla municipal de prevenció d'incendis forestals".

Al punt 6è s'aprova la Moció de CIU que demana millorar la imatge, enjardinament i entorn d'una de les principals entrades de Malgrat, concretament la de la nacional II-Avinguda Costa Brava. Estranyament aconseguim unanimitat. Dic estranyament perquè el regidor Don Valentín es va cuidar de recordar que ell "ja treballa sobre la qüestió". És un dir, és clar, però si així es queda més tranquil no el farem pas enfadar.  Des de CIU considerem que si el 2008 es va presentar la nova imatge de promoció de Malgrat i volem ser un municipi turístic de qualitat cal renovar aquesta entrada que és la que fa més visible la imatge del nostre poble. L'enjardinament deixa molt que desitjar i contrasta amb el d'altres punts del municipi. No parlem ja de la cartellera totalment obsoleta. En fi, que ho arreglin.

Finalment, dues mocions d'ERC. La primera sobre la redistribució d'espais a l'Ajuntament que va ser rebutjada pel govern amb arguments de pa sucat amb oli. La darrera demanant la nul.litat del judici a Companys. Totes dues van rebre el suport de CIU.

dimarts, 5 d’octubre del 2010

CREIX LA TAXA D'ATUR AL MARESME

El mes de setembre s'ha acabat amb un increment de la taxa d'atur al Maresme que torna a superar el 15%. Molt mala notícia, perquè percentualment i respecte del mes passat, l'atur s'ha incrementat més al Maresme (+1,30%) que al conjunt de Catalunya (+0,25%). Una altra indicador preocupant és que per edats s'incrementa més l'atur en la franja dels 16 als 19 anys (+13,86%). Malgrat de Mar és un dels municipis situat per sobre de la mitjana amb un 15,58%.

dissabte, 2 d’octubre del 2010

A MALGRAT COMENÇA EL CANVI (II)

Sovint la gent no sap explicar-te perquè vota a un partit polític o un altre. De fet, normalment ho acaba fent per raons ben diverses ja sigui per tradició, ideologia, lligams sentimentals o per la persona que es presenta. Alguns no volen ni escollir. En un poble com Malgrat això és molt visible. De fet, saber les raons que mouen a la gent a votar i escollir una o altra opció és molt complicat, i si algun expert ho hagués descobert ja ho hauria envasat i comercialitzat. Però encara és més difícil que la gent et pugui descriure de forma clara les diferències que hi ha entre una i altra opció política, sobretot a nivell local. Molts utilitzen l’eix ja anacrònic de la dreta/esquerra i d'altres l’eix nacionalista/no nacionalista.  I quan parlem de la gestió dels governants la cosa encara es torna més complexa. Per exemple, posem el cas de Malgrat de Mar. Què fa el PSC a Malgrat diferent a CIU, ERC o ICV-EUA a  nivell de gestió?. I CIU respecte ERC?. En realitat, la major part d’acció de govern i de gestió municipal no seria pas massa diferent per raons del partit que governi si pensem que es tracta fonamentalment de  donar serveis  necessaris i respostes a les demandes dels ciutadans. 

En aquest sentit, tots els governs municipals gestionen el municipi: subvencionen entitats, posen voreres, recullen escombraries, posen enllumenat, asfalten carrers, s’encarreguen de la neteja, tenen cura dels espais públics, de l’esport local, de la seguretat , de la cultura, organitzen festes majors, etc. De la mateixa manera que tots els governs municipals planifiquen el territori del seu municipi, construeixen equipaments, impulsen plans parcials, polígons d’actuació, fan convenis urbanístics, inauguren ponts, places, pavellons, etc.

Ara bé, uns governs prioritzen uns equipaments al seu municipi i altres en prioritzen altres. Així, hi ha municipis com el nostre que gaudeixen de fantàstics equipaments esportius, de camps de futbol en condicions i de piscina municipal coberta des de fa temps, mentre que a municipis com Malgrat hem hagut d’esperar anys i panys per estrenar un camp de futbol i encara estem en llista d’espera per banyar-nos a la piscina municipal coberta.  A sobre quan aconseguim aquests equipaments en s adonem que el pavelló vell està com està perquè ningú s'ha cuidat de mantenir-lo en condicions. Certament, un retard considerable i una gestió criticable si tenim en compte que aquí l’alcaldia ha estat sempre en mans del mateix partit polític que governa sense masses ensurts des de fa més de 30 anys. 

Un exemple més. Posem el cas de l’habitatge social. Com s’explica que un govern d'“esquerres” no hagi prioritzat mai l’habitatge pels més desafavorits?.  Altres municipis de característques semblants han dedicat molts esforços a prioritzar una política d'habitatge. A Malgrat no. No els ha interessat i  s'hi posen quan esclata la crisi, és a dir, tard i  malament. I no parlem ja de dinamització econòmica?. Què haig de dir de les accions per fomentar el comerç, el turisme i la industria local?. Són la prioritat d'aquest govern?. Des de quan?. Qui no recorda memorables afirmacions de la màxima autoritat sobre la qüestió?.

Però si ho enfoquem des d’una altra òptica també podem parlar d’actituds, valors i models de poble per distingir l’acció de govern d’uns i altres. L’actitud és important, perquè de l’actitud en deriva sovint l’eficàcia i, en conseqüència, l’avenç en el benestar de la gent. Dels valors també, perquè avui es fa més necessar que mai apostar des de la política per valors fonamentals  com el diàleg, l'honestadat i la trasparència. I del model de poble en deriva saber com volem el municipi, com l’imaginem, en què el volem transformar i com ho volem fer, i això és fonamental per saber on anem.

És a dir, que al final la diferència entre una opció i una altra la veus en les prioritats a l’hora de governar, en la visió del poble, en el projecte, en les actituds i valors, i en els objectius. En el cas de Malgrat queda clar que el binomi “dreta/esquerra” no serveix per diferenciar el model de poble ni l'opció que hem d'escollir. De fet, actualment ens governa un estrany binomi PSC-PPC que, curiosament, sempre afirma coincidir en tot i que s'han atipat de dir que el seu programa  és idèntic. Per tant, està clar que ser d'esquerres o de dretes a Malgrat no és útil per escollir l'opció política que vols que et representi. Per això, és important que els malgratencs sàpiguen que hi ha diferents models de poble i diferents visions segons l’opció que puguin escollir. És important que coneguin aquests models i les prioritats d’uns i altres a l’hora de fer progressar el municipi. És important analitzar que tenim i que podríem tenir. Per això en el proper escrit intentaré exposar quin MODEL DE POBLE imagino i us parlaré de CANVIS DE MODEL, VALORS i ACTITUDS.